Meritxell Lluís (Terrassa 1974). És l'actual portaveu del grup municipal de Junts per Terrassa i recentment escollida per la militància com a candidata a les eleccions municipals del 2023. Diplomada en Gestió i Administració Pública i llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració, té diversos postgraus i un màster en Govern Local. Ha estat coordinadora del grup municipal de Junts del 2003 al 2015, any en què va entrar a l'Ajuntament com a regidora.

Al llarg de la seva trajectòria, ha estat presidenta comarcal i membre del Comitè Executiu Nacional de la JNC. Actualment, és vicepresidenta de la Fundació Torre del Palau, i membre del Consell de la Discapacitat de Catalunya i de la Taula pel Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat. En una entrevista amb LaTorre, Lluís repassa aquest mandat on el partit ha sofert diversos canvis i entrebancs a nivell intern i encara el repte de ser l'alcaldable de Junts com una "gran responsabilitat d'equip per garantir la qualitat de vida i el progrés econòmic i social de Terrassa".

- Fa unes setmanes la militància va avalar la candidatura conjunta entre vostè i Montserrat Caupena. Quin va ser el motiu per unir esforços?

- A Junts fem un procés de primàries per escollir el cap de llista. Ens vam presentar la Montse i jo i vam veure que la suma multiplica. Fem un tàndem des de dues posicions lleugerament diferents. D'una banda, l'experiència municipal i la Montserrat aporta una visió més crítica des de fora la institució.

- És la primera vegada que es presenta per encapçalar la llista, què representa a escala personal?

- És el segon mandat que hi soc, però hi he estat més de 12 anys coordinant el grup municipal. És un repte molt gran, però no hi haurà canvis de la meva persona perquè farem el que hem estat fent durant tots aquests anys: parlar amb la gent, portar les inquietuds de la gent per millorar les vides de la ciutadania. És una responsabilitat gran, però no és un projecte personal, sinó col·lectiu, que formen part d'un equip que treballa per una Terrassa millor.

- Un tàndem femení mai vist abans a Junts. Quin valor aportarà que dues dones estiguin al capdavant de la formació?

- El que sembla que sigui una notícia, no hauria de ser-ho. És cert que en la història de la política municipal d'aquí a Terrassa, hi ha hagut molt poques dones que han encapçalat les llistes però hauria de formar part de la normalitat, les dones som el 50% de la població. Nosaltres som com som, som dones feministes i la nostra manera de fer es fa tant si encapçalem o no.
 
- Precisament, s'ha confirmat una quarta candidata i podrien ser fins a set o vuit les dones que lideren la cursa cap a l'alcaldia de la ciutat. És un canvi de tendència que ve per quedar-se?

- Hauria de ser la manera de trencar el sostre de vidre que fa la percepció de tenir les dones. Ja és hora de fer aquest pas endavant i que ho deixem de veure de ser una novetat si no com una normalitat. Ha de servir per trencar reticències.

- Serà diferent la campanya?

- Pel que fa a la campanya, de les candidates que s'ha fet públic, hi ha bona relació i això és un element en positiu. Jo crec que sí que hi ha una manera diferent de les coses i ens agrada més per feina.

- Fa pocs dies des de Junts feien balanç d'aquest mandat i comentaven que ha estat "intens" pel fet que el cap de llista, Lluís Puig, no va poder exercir per estar a l'exili i que Miquel Sàmper va fer el salt a la conselleria d'Interior. De quina manera els ha afectat aquests canvis i com es troba el partit per encarar les eleccions?

- El nostre cap de llista continua estant a l'exili i això ens afecta. Som un grup municipal en què la repressió l'hem viscut en la mateixa pell, ja sigui per Lluís Puig com per un company de partit que ha estat empresonat, Josep Rull i això ens ha marcat. La raó per la qual Puig està a l'exili i Rull ha estat a la presó, forma part del nostre ADN i, per tant, això ens afecta. Hi ha 11 joves terrassencs encara encausats i com a representants polítics ens ha d'interpel·lar. Amb la marxa de Sàmper com a conseller a la Generalitat, marxa una peça clau del partit i la persona que entra -Montse Trullàs- ve de fora de la política i tot això es produeix enmig d'una pandèmia. La sort de Junts Terrassa és que som un grup de gent i hem seguit treballant perquè va molt més enllà de noms i cognoms. Si ja teníem clares les conviccions, les tenim més fermes que mai i el nostre objectiu és la construcció de la república catalana des de Terrassa i aquesta situació ens ha esperonat molt més per treballar de valent.

"Aquesta manca d'unitat a escala nacional ha provocat aquest desencís i desmotivació i apel·lem a la unitat de l'independentisme per sacsejar el vot independentista d'aquesta ciutat perquè hi som i hem de poder sumar"

- Lluís Puig i Josep Rull haurien de poder estar presents en la llista electoral?

- Haurien de ser qui encapçalessin aquests projectes. Rull no pot perquè està inhabilitat fins a l'any 2028 i en tot cas, parlarem amb el conseller Puig a l'hora d'elaborar a llista i farem el que ell consideri. No és tant el fet que figurin a la llista sinó que formen de Junts per Terrassa i treballen intensament amb nosaltres.
 
- Comenta que la tercera ciutat de Catalunya és clau en la construcció de la República catalana però el suflé del procés s'ha desinflat els últims anys. Com recuperaran el vot independentista?

- El que la societat en general ens ha demanat és unitat i el que no hem sabut fer els partits polítics és treballar amb aquesta unitat i, per tant, entomem aquesta mea culpa. Aquesta manca d'unitat a escala nacional ha provocat aquest desencís i desmotivació i apel·lem a la unitat de l'independentisme per sacsejar el vot independentista d'aquesta ciutat perquè hi som i hem de poder sumar. Per tant, aquesta desmotivació hi és però som pràcticament l'única ciutat del país on cada dia se surt al carrer a reclamar la llibertat dels presos polítics, els exiliats i els encausats.

- Ha d'haver-hi més unitat a escala local pel que fa als partits independentistes?

- És possible i cal fer-ho. Naturalment, hi ha temes amb els quals podem discrepar perquè si no no tindria sentit presentar-nos amb opcions diferents. Però davant de la repressió ha d'haver-hi unitat perquè si no la repressió va calant.

- En aquest mandat ERC ha estat al govern amb TxT, s'ha pogut fer prou unitat independentista?

- És cert que amb ERC hem presentat iniciatives conjuntes i hem votat a favor en temes nacionals. Una altra cosa és que amb qüestions de la política municipal en alguns hem estat d'acord i amb altres no.

"Tenim la percepció que s'ha governat pensant en les pròximes eleccions i no en les pròximes generacions perquè hem vist titulars de premsa que després no hem vist la concreció"

- L'actual ha estat un mandat atípic amb una concentració de forces municipals i un govern amb majoria absoluta, quina valoració fa de la coalició TxT i ERC?

- Per nosaltres governar una ciutat no és tenir la majoria per tirar endavant uns projectes sinó consensuar-los amb la resta de partits polítics però també amb la ciutadania. Tenim la percepció que s'ha governat pensant en les pròximes eleccions i no en les pròximes generacions perquè hem vist titulars de premsa que després no hem vist la concreció. Com la possible reforma de la gestió de residus, o la taxa, etc. També creiem que actuen reactivament però no proactivament com ara amb l'ordenança de mobilitat. Cal treballar-ho i no xutar endavant i deixar-ho pel pròxim mandat, el que cal és posar fil a l'agulla i començar a planificar.
 
- En el discurs a la militància va dir que "Terrassa ha de ser la capital de la qualitat de vida, el progrés econòmic i la justícia social per projectar Terrassa cap al futur d'oportunitats que ens mereixem", considera que són deures pendents?

- El que falta és governar pensant en les properes generacions. No es pot perdre el pols del dia a dia i s'ha de gestionar però has de pensar més enllà. No diem que s'hagin d'arreglar totes les voreres a la vegada, però necessites una planificació que ens han negat sistemàticament. Progressar econòmicament que és progressar socialment, cal anar a vendre Terrassa al món, anar a les institucions que toquin. Aquells reptes i oportunitats que tenim, les hem d'aprofitar. Estem estratègicament en un lloc molt privilegiat, no pots quedar-se a casa i veure-les passar.

"Hi ha qui diu que realment no ha canviat tant perquè una part de Tot per Terrassa és una continuació del PSC. Jo no hi estic d'acord, però puc arribar-ho entendre perquè la dinàmica s'ha reproduït una mica"

- Amb el que comenta, els ha decebut l'actual govern?

- Hi ha qui diu que realment no ha canviat tant perquè una part de Tot per Terrassa és una continuació del PSC. Jo no hi estic d'acord, però puc arribar-ho entendre perquè la dinàmica s'ha reproduït una mica. Recordo la presentació del programa de govern. Venien a menjar-s'ho tot i no ha passat. No dic que amb quatre anys puguis canviar el món, però sí que es poden posar les bases per canviar-lo i no tenim aquesta percepció. Perquè amb tres anys de govern, el resum són titulars, titulars i titulars. La pandèmia pot ser un problema però no pot ser l'excusa per tot i molt sovint ho ha estat.

- Bona part de les propostes de resolució que han presentat han estat enfocades a la mobilitat, la seguretat i la neteja. Quines propostes tenen en aquest sentit?

- Amb neteja i manteniment urbà és el dia a dia de la ciutat. En altres campanyes electorals parlàvem de la política de les petites coses però són el que afecta més directament a la nostra qualitat de vida. Posem moltes sancions amb l'incivisme però com reverteix a la ciutat? O les entrades de Terrassa són terribles. Tenim a la cantonada el Mundial d'Hoquei, i quan entres per l'avinguda del Vallès o pels Jutjats, veus herbes, voreres malmeses, etc. És una targeta de presentació. Hi ha moltes fórmules sostenibles com rotondes amb pedres, art ornamental, etc. No podem tenir els entorns comercials plens de grafits. El manteniment de la ciutat fa que hi hagi una millor qualitat de vida. Governar és prendre partit i no sempre agraden, però les has de poder consensuar.

En mobilitat nosaltres hem defensat sempre la implantació de l'àrea de vianants i la Zona de Baixes Emissions. Ho hem de fer, perquè estem parlant de salut pública. Però som crítics amb la gestió que s'està fent perquè hi ha veïns que no tenen la targeta i no pots complicar la vida a les persones i amb els anys que fa que en parlem, s'han anat tirant pilotes fora. Tenim un problema endèmic que és Arquimedes i Galileu que s'ha de resoldre ja explicant les vies alternatives que hi ha per creuar la ciutat de sud a nord i de nord a sud. La xarxa d'autobusos continua sent centrista amb la Rambla i no amb nodes de comunicació entre diverses zones.

Amb el tema de seguretat, el conseller ens explica que tenim índex baixos però ens ha de preocupar la percepció d'inseguretat que hi és. Tenim un dèficit de policies municipals i també de Mossos d'Esquadra. Nosaltres vam demanar que es fes un pla coordinat amb tots els cossos de seguretat i la fiscalia, no sabem com està. Es poden fer millores com ara a la centraleta, ja que la gent truca i costa d'atendre. I la percepció de seguretat influeix també amb el projecte de com configures l'urbanisme de la ciutat per manca d'un punt de llum i cal tenir-ho en compte.

- Estem veient com l'extrema dreta està agafant la seguretat com a cavall de batalla. Quina opinió tenen que Vox pugui entrar a l'Ajuntament?

- De passar podria passar de tot perquè aquest mandat és la prova, ja que hi ha hagut grups com TeC, el PP i la CUP que han deixat de tenir representació municipal. No sabem com anirà i naturalment amb l'extrema dreta no hi tenim res a fer. Si hi ha ciutadania que els vota, tindran representació.
 
- Creu que s'hauria de fer algun cordó sanitari per evitar alguns discursos?

- No sé què faran la resta de partits tot i que qualsevol pacte o acord municipal, passa per l'assemblea de militants. Ara bé, a mi em preocupa un partit que atempta als drets i a les llibertats de tothom. I sempre prefereixes treballar amb gent amb qui t'hi entens més bé.

"Junts s'entén amb els partits que creguin que Terrassa és clau per la construcció de la República catalana"

- I amb qui s'entén Junts?

- S'entén amb tots aquells grups municipals que entenguin que s'ha de treballar per una Terrassa que millori la qualitat de vida, amb un partit que creu que Terrassa és clau per la construcció de la República catalana i que sobretot s'ha de defensar la llibertat d'expressió i el dret de pensament d'opinió de tots els ciutadans ens agradi o no la seva opinió.

- Amb l'anterior grup municipal es va governar amb el PSC, ho tornaria a fer?

- Vam fer un acord de govern amb el PSC que vam trencar justament amb l'aplicació del 155. Teníem molt clar que hi havia línies que no les passàvem.

- Aquestes línies es mantenen? A altres institucions com la Diputació governen plegats.

- A l'hora de fer pactes a escala local com supramunicipal, ha de ser l'assemblea de militants qui tingui l'última paraula. No crec amb els pactes de despatx. En el consell comarcal també hi ha un acord de govern i en el seu moment jo vaig renunciar a ser consellera comarcal perquè no m'agradava.

- Un dels temes polèmics recentment és el Quart Cinturó en el seu tram entre Terrassa i Sabadell. Aragonès va vetar que el secretari general del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, ostentat per Junts, estigués present el dia que la ministra de transports s'oferia a pagar la infraestructura. ERC Terrassa secunda aquesta decisió, quina és la seva posició davant d'aquesta picabaralla?

- Creiem que aquesta estructura entre les dues capitals és necessària, però no amb el concepte de Quart Cinturó, com a via de comunicació de quatre carrils, que trinxa el territori i que hi passa de llarg sense interconnexió. La Ronda Nord és important perquè ens cal una infraestructura que sigui permeable i que serveix al territori amb entrades i sortides i que connecti a la ciutadania però també els polígons industrials. Això és complementari al desenvolupament del corredor mediterrani per alliberar trànsit de carretera. Estem cansats de promeses buides. Es fa públic quin és l'índex d'execució d'infraestructures a Catalunya (36%) i la setmana següent vens dient que pagues tu la B-40. Fes-ho. Tinc la percepció que era riure-se'n a la cara. Entenc més el gest de la Generalitat de no anar a la reunió com "prou, s'ha acabat". Però la necessitat hi és, els empresaris com la Cecot o la Cambra de Comerç també ho veuen i ho reclamen.