La campanya electoral ha estat un tots a una contra el PSC i els seus 36 anys ininterromputs de govern. En els atacs als socialistes i en la necessitat d'un canvi hi han coincidit formacions de tots els colors, des de la CUP fins al PP, passant per Ciutadans i Terrassa en Comú i les més clàssiques ERC i CiU. Les candidatures han vist que per primer cop l'hegemonia del PSC tremola i han aprofitat l'avinentesa. Resulta curiós que hi hagi hagut crítiques des de Terrassa en Comú quan dins seu hi ha dues formacions que han compartit el govern amb el PSC, que són ICV i EUiA. I tres quartes parts del mateix es pot dir d'Esquerra, que ha afegit com a número 2 a Carme Labòria, la persona que possiblement més pes hagi tingut dins del govern egarenc en els darrers anys. Més normals resulten les posicions del PP, CiU, C's i la CUP.

Fet i fet, la campanya ha estat marcada per la incertesa del resultat i per l'assumpció generalitzada que hi haurà una sala de plens més atomitzada que mai. En les darreres setmanes no s'han aclarit les incògnites. El PSC i TEC es veuen guanyadors, i CiU i ERC pensen que poden estar a prop, mentre que l'objectiu de C's i de la CUP és assolir un acta de regidor.  

La manca d'enquestes encara ha acabat de complicar més les coses i realment ningú sap què pot passar i fins i tot s'albira alguna sorpresa -tot i que es desconeix cap a on pot anar-. Si fem cas al que diu el nas els pactes seran fonamentals per tenir un equip de govern estable. Esquerra s'ofereix a fer alcaldes Xavi Matilla de Terrassa en Comú o Miquel Sàmper de CiU, mentre que el líder de la federació nacionalista canta les excel·lències del candidat d'Esquerra. El PP no pretén pas guanyar segons el seu número 1 Gabriel Turmo, però la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho el va presentar com l'alcalde dels propers quatre anys. Ciutadans amaga cap a on derivarà les seves simpaties el dia que s'esculli l'alcalde i prou en té amb fer front als problemes interns que ha tingut i a la fugida de darrere hora del número 20, per haver estat en uns altres comicis en una llista de Plataforma per Catalunya.

El PSC, per la seva part, ha desenvolupat el missatge de la feina ben feta i ha aprofitat al màxim que el seu líder, Jordi Ballart, és l'actual alcalde. La resta de partits hi ha sucat oli i ha acusat la cara visible dels socialistes d'aprofitar-se del càrrec i d'estar els dos darrers anys fent campanya i oblidant-se de l'alcaldia.

Un altre dels elements destacables de la cursa electoral ha estat el joc amb les sigles. Mentre uns les lluïen, com és el cas de Ciutadans, que basa la seva força en la cara del seu cap nacional Albert Rivera, altres les amagaven, com CiU en ocasions, i especialment com el PSC. Les dues grans formacions han cregut que els donaria més rèdit aprofundir en les imatges dels dos candidats i allunyar marques per una o altra raó devaluades.

Per Terrassa han desfilat els cristos grossos de la majoria de formacions, des de Pablo Iglesias, que va donar suport a TEC, fins al ministre del PP Alfonso Alonso; la presidenta del PPC Alícia Sánchez-Camacho; el president de la Generalitat Artur Mas; el president d'ERC Oriol Junqueras...