El castell de Talamanca vesteix una estelada un capvespre de diumenge. Foto: QS/ND Si d'alguna cosa no va sobrada la història de Catalunya és de victòries. És per aquest motiu que pren més força la iniciativa d'interpretar i glossar la Batalla de Talamanca, l'última victòria de l'exèrcit català contra les tropes borbòniques de la Guerra de Successió. El petit poble forma part del Bages, però una bona part de la població resident durant el cap de setmana els festius i les vacances és de Terrassa. Entre d'altres, el líder egarenc republicà, Isaac Albert.
La batalla es va gravar a sang i foc el 13 d'agost de 1714 (ara fa 299 anys) i va enfrontar les tropes catalanes del Marquès de Poal, Antoni Desvalls i de Vergós, contra les forces espanyoles del Conde de Montemar. En la contesa hi van participar uns 10.000 soldats i la victòria catalana va ser total. Per la memòria ha quedat que fou darrera victòria de l'exèrcit català abans de la caiguda de Barcelona l'11 de setembre de 1714.
Amb la intenció d'explicar detalladament aquest episodi transcendental de la història de Catalunya, l'Ajuntament d'aquesta bucòlica població del Bages i la Universitat de Barcelona han unit esforços per crear un centre d'Interpretació en el mateix Castell de Talamanca, talaia excepcional dels camps on els soldats van lluitar a vida o mort.
Si el 2011 l'Ajuntament i la UB van construir un memorial en record dels combatents catalans i a principis d'agost s'ha inaugurat aquest modern i molt plàstic centre d'interpretació a la sala gòtica del castell de Talamanca que es pot visitar dissabtes i diumenges. Com va explicar Josep Tarin, l'alcalde de Talamanca, el dia de la inauguració amb aquest projecte s'intenta "honorar i recuperar la memòria històrica, de fet, d'una batalla on la gent va lluitar pel que s'està lluitant avui dia". Ara, al castell hi oneja una estelada.
Alta tecnologia
El camp de batalla va ser excavat des del 2007 pel grup de recerca DIDPATRI de la Universitat de Barcelona en un treball pioner tant pel que fa a temàtica (el primer camp de batalla del segle XVIII excavat a la Península Ibèrica), com pels mitjans tecnològics emprats (geomagnètics, GPS i GIS).
