Terrassa Solidària ha mantingut durant els quatre anys de mandat el pressupost d’un 1 per cent dels ingressos directes que rep l’Ajuntament: impostos i taxes que permeten col·laborar, segons la regidora Josefina Soler, en el “reforç de les democràcies dels països del Sud”, i en la concienciació de la societat terrassenca de les necessitats d’aquests països: “quan a nosaltres ens retallen drets socials, ells tenen necessitats bàsiques per cobrir”.
Model terrassenc
El de Terrassa és dels pocs ajuntaments que ha mantingut el pressupost de Solidaritat intacte, precisament per la importància que dona a la sensibilització de la població. Jaume Valls, cap de la Unitat de Solidaritat i Cooperació Internacional, va criticar durament l’Ajuntament de Madrid que, segons diu, ha suprimit totalment el pressupost destinat a la cooperació. La majoria dels municipis hi dediquen el 0’7 per cent. Vitòria és el model que ha seguit l’administració terrassenca: “hi destinen l’1 per cent des de fa molt temps i amb molt bons programes”, defensava Canals. A més, assegurà que el model de Terrassa és el que se segueix en altres municipis com Sabadell o Rubí.
Josefina Soler atribueix aquest manteniment a “una ferma voluntat política” i a una aposta per a la participació. “El Consell Municipal de la Solidaritat està format per més de seixanta entitats”, explicava Soler.
Menys pressupost
Tot i mantenir el pressupost en l’1 per cent, la xifra real de diners ha disminuït a causa de la crisi: dels 736.965 euros al 2008 es va passar a 658.810 l’any passat, i el subsegüent reajustament del pressupost. “Nosaltres hem seguit finançant una vintena de projectes cada any”, explicava la regidora. “Les entitats entenen que si se’ls dona menys diners és perquè s’han de repartir”. Jaume Valls afirmava que “les entitats cada cop fan millor els projectes, tot i que a vegades són difícils de justificar”. Han canviat el model de les memòries econòmiques i ara són més exhaustives.
Tot i que no és bon moment per parlar de futur, l’objectiu de la regidoria és fer que projectes semblants s’uneixin per treballar plegats: “haurem d’aplicar mesures de correcció”, deia Valls, que criticà que algunes entitats “prefereixen ser cap de rata que cua de lleó”. Assegura que la dependència de les subvencions és massa alta.
Les xifres
El 46% dels projectes impulsats per les entitats són a Llatinoamèrica. El Magrib (12%) i la resta d’àfrica (32%) també són zones prioritàries.
El 55% del pressupost és destinat als projectes de les entitats, mentre un 25% es destina a campanyes de sensibilització a Terrassa.
Model terrassenc
El de Terrassa és dels pocs ajuntaments que ha mantingut el pressupost de Solidaritat intacte, precisament per la importància que dona a la sensibilització de la població. Jaume Valls, cap de la Unitat de Solidaritat i Cooperació Internacional, va criticar durament l’Ajuntament de Madrid que, segons diu, ha suprimit totalment el pressupost destinat a la cooperació. La majoria dels municipis hi dediquen el 0’7 per cent. Vitòria és el model que ha seguit l’administració terrassenca: “hi destinen l’1 per cent des de fa molt temps i amb molt bons programes”, defensava Canals. A més, assegurà que el model de Terrassa és el que se segueix en altres municipis com Sabadell o Rubí.
Josefina Soler atribueix aquest manteniment a “una ferma voluntat política” i a una aposta per a la participació. “El Consell Municipal de la Solidaritat està format per més de seixanta entitats”, explicava Soler.
Menys pressupost
Tot i mantenir el pressupost en l’1 per cent, la xifra real de diners ha disminuït a causa de la crisi: dels 736.965 euros al 2008 es va passar a 658.810 l’any passat, i el subsegüent reajustament del pressupost. “Nosaltres hem seguit finançant una vintena de projectes cada any”, explicava la regidora. “Les entitats entenen que si se’ls dona menys diners és perquè s’han de repartir”. Jaume Valls afirmava que “les entitats cada cop fan millor els projectes, tot i que a vegades són difícils de justificar”. Han canviat el model de les memòries econòmiques i ara són més exhaustives.
Tot i que no és bon moment per parlar de futur, l’objectiu de la regidoria és fer que projectes semblants s’uneixin per treballar plegats: “haurem d’aplicar mesures de correcció”, deia Valls, que criticà que algunes entitats “prefereixen ser cap de rata que cua de lleó”. Assegura que la dependència de les subvencions és massa alta.
Les xifres
El 46% dels projectes impulsats per les entitats són a Llatinoamèrica. El Magrib (12%) i la resta d’àfrica (32%) també són zones prioritàries.
El 55% del pressupost és destinat als projectes de les entitats, mentre un 25% es destina a campanyes de sensibilització a Terrassa.
