El dia 1 de febrer del 1977 s'inaugurava  el nou edifici dels serveis centrals de Caixa Terrassa al carrer del Portal Nou, cantonada amb el del Racó. Era l'any en què l'Ajuntament concedia a l'entitat la Medalla d'Or de la Ciutat, però no es faria efectiva fins al 1982. Era el moment del centenari. La construcció es va fer de pressa per poder-hi encabir l'equipament informàtic que inicialment s'havia de col·locar al soterrani de l'antiga seu a la Rutlla, que no reunia les condicions necessàries.

El 1977 es va aprovar la llei Fuentes Quintana de liberalització dels sistema financer estatal, que equiparava les caixes i els bancs. Era un moment clau, en plena transició cap a la democràcia. I Caixa Terrassa va fer un pas endavant amb el nou edifici i amb l'aprovació d'uns nous estatuts.

Un pas endavant
"Va ser construït amb la urgència que comportava un procés de modernització i expansió de la caixa terrassenca, en el qual es jugava la seva supervivència en un mercat obert i competitiu", escrivia el sociòleg Salvador Cardús al llibre Estalvi Ciutat i Progrés. 125 anys de la Caixa d'Estalvis de Terrassa. Aquest edifici tenia una superfície total de 7.820 metres quadrats, dels quals 5.188 eren sobre rasant i 2.632, soterrats. Substituïa l'anterior, del 1956.

Per aixecar els plànols es va contactar amb un dels arquitectes de més prestigi de l'època, Jan Baca i Reixach. La construcció va tenir una llarga història al darrere, no exempta de polèmica. Amb la finca, la parròquia del Sant Esperit havia amortitzat el crèdit que havia avalat per edificar la nova seu del Centre Social Catòlic, feta dins de l'illa urbana emmarcada pels carrers del Portal Nou, Racó i Font Vella. El Social no havia estat capaç de liquidar el préstec.

En un principi, els terrenys havien de destinar-se a un equipament cultural, però la posada en marxa del Centre Cultural de la Rambla va portar un canvi de plans. L'acte d'inauguració el va presidir Alfons Vallhonrat. També va participar-hi el subgovernador primer del Banc d'Espanya, José María Latorre. Es va dinar al gran Casino, i els  directius i membres del consell es van pagar  l'àpat de la seva butxaca.

L'edifici va funcionar fins al 2001, quan els serveis centrals es van traslladar al nou de la plaça de Ricard Camí. Des de llavors, l'immoble del Portal Nou ha estat en venda, però no ha trobat comprador. Però va haver-hi alguna oferta, com la d'una escola que volia instal·lar-hi un centre de formació professional.

Des de Fabra Finques comenten que només es podrien edificar uns 16 metres per 16 metres en forma de L. Hi ha altures de tres pisos, quan ara només es deixa de baixos més 2, segons la normativa. "D'enderrocar res, surt més a compte, si és vol fer com a habitatges, restaurar-lo i rehabilitar-lo", diu l'API Josep Vall, de Fabra Finques. Si s'hi volguessin fer pisos, s'hauria de demanar un canvi d'ús, en cas que no es tirés a terra. "És una complicació més". "Si comptem pel broc gros,  gosaríem a dir que el solar val uns 3 milions d'euros". La frase bona, diu Vall, "és que val el que algú està disposat a pagar-ne".

El 1977, Joan de Borbó renunciava als seus drets dinàstics, molts exiliats tornaven a Catalunya, es legalitzaven sindicats i partits polítics, tornava el president Tarradellas i es restaurava la Generalitat.