L'històric primer cap de llista del PSUC a Terrassa creu que la Transició va ser un “fracàs perquè va ser un pacte d'elits”. Parlar d'Agustí Daura, a Terrassa, per aquells que ja comencen a tenir una edat, és parlar de la Transició democràtica i dels inicis del municipalisme. És parlar també del PSUC, de la lluita clandestina durant el franquisme i del compromís d'un capellà de barri amb la gent treballadora que es va passar a la política activa per mirar de portar a la pràctica la seva idea de justícia social. 

 

I és fer-ho de l'home que hauria pogut ser el primer alcalde de la democràcia recuperada si no s'hagessin produït enfrontaments interns poc abans de les eleccions.

 

Després de molts anys de discreta retirada de l'escena pública, va sorprendre trobar qui va ser el primer cap de llista del PSUC a Terrassa en un acte de Súmate a Terrassa. Aquesta és una associació que malda per la independència de Catalunya com a via més directa per resoldre els greuges que pateix del govern espanyol. I ho fa adreçant-se als catalans nascuts a diversos llocs d'Espanya.

 

Agustí Daura, que va donar el seu testimoni, recordà que durant molts anys es va definir com a federalista. “És cert, jo era federalista, perquè amb el PSUC vaig descobrir la lluita solidària amb els pobles d'Espanya”. Per això, no té embuts per dir que “em sentia espanyol”, tot i que matisa, que “sóc espanyol perquè sóc català”. Per ell, “Espanya és solidaritat”, però no l'Espanya dels cacics ni les castes, assenyala, pensant amb personatges com la duquessa d'Alba, “la pagesa més subvencionada” del país. Mirant enrere, aquest històric “psuquero” justifica que va votar la Constitució espanyola “pensant que l'Espanya solidària era possible”. 

 

Ho va creure, fins que va arribar el 23 de febrer del 1981, l'intent de cop d'Estat, que va obrir-li els ulls sobre una realitat que havia començat molt abans, i que no tenia res a veure amb aquella Espanya que prometia un país més just socialment i respectuós amb la seva diversitat cultural. Daura recorda que el 23-F, quan era regidor a l'Ajuntament de Terrassa, l'alcalde, Manuel Royes, va fer una crida a seguir els esdeveniments des del seu despatx, una manera de fer pinya institucionalment a favor de la democràcia. El PSUC va fer una crida per sumar-se a aquesta convocatòria, però només set dels 7.000 afilats que llavors tenien carnet a Terrassa van respondre.

 

Un gran fracàs

“No era només la por dels qui ja estaven a casa cremant papers comprometedors o fugint a les muntanyes o cap a França o que estaven amagats sota el llit” el que explicava una resposta tan pobra. Daura es va adonar, llavors, que la Transició política havia estat, en realitat, “un gran fracàs, la desmobilització del poble”. Vist amb la perspectiva que dóna el temps, té clar que la Transició var ser, en realitat, “un pacte d'elits”. Per això demana que “aprenguem aquesta lliçó, que ens va dur al desencís”.

 

Els que encara conserven la memòria d'haver viscut aquell temps compartiran amb Daura que el 23-F va ser l'origen de “la recentralització, del "café per a tohom”, del “peix al cove” i del començament de la Loapa, una llei feta, ras i curt, per queixalar el sistema autonòmic, pensant, sobretot, en Catalunya.

 

Daura reconeix que tot plegat va causar una gran confusió en el seu pensament polític. “Jo he dubtat molts anys”, reconeix. Però ara té clar que “qui va pactar la Constitució amb la classe política és la casta”, diu, utilitzant aquest concepte que ha fet famós el periodista Jaume Barberà.

 

Molt temps després va venir el cop de gràcia a la credibilitat del sistema polític: el ribot que, en paraules de l'ínclit Alfonso Guerra, el Congrés dels Diputats va passar a l'Estatut de Catalunya, i el cop de destral que després li va donar el Tribunal Constitucional. “Jo vaig veure que Maragall era seriós i que volia blindar les competències de Catalunya –recorda Daura–, però després de la sentència del Constitucional, el cor se'm va trencar”.

 

Aquest vell lluitador egarenc té dipositades, però, les seves esperances en moviments ciutadans tals com la PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca), els iaioflautes, l'Assemblea Nacional de Catalunya i d'altres, que són la base, creu, d'una nova època, amb noves experiències, i que li fa mirar el futur amb més confiança. “Aquest és un gran capital que ja tenim ara. He passat des de la utopia a l'esperança. Hi ha molts moviments populars que estan marcant consciència en aquests moments”.

 

Per això, arribat a aquest punt, Daura reflexiona que “el dret a decidir esdevé una nova manera d'enfocar l'afer de l'Estatut i la política. És un nou estil, que ha de dominar”, conclou. Una vegada haurem votat, vol saber si el que ha de venir és la independència de Catalunya i si és així per a què?, es pregunta. Tanmateix, el veterà polític té una resposta: “Aquest dret ha de servir per poder decidir sempre com muntar un nou Estat. Aquesta és la meva confiança. Ara veig clar que no tenim un altre camí que aquest i ja l'hem començat”.

 

D'altra banda, Agustí Daura reconeix que té dubtes per culpa d'un actual sistema que “no funciona”, sobretot en la justícia pel que fa als casos de corrupció. Per això reclama el dret a expressar-los. “Els dubtes els hem de poder debatre”, conclou.