L'intendent de Terrassa Antoni Flores Foto: Joan Manel Oller

Fa 22 anys que l'intendent Antoni Flores vesteix uniforme, primer com a policia local i ara com a Mosso d'Esquadra. Des que va entrar al cos, quan tenia 20 anys, ha passat per diverses ciutats i ha anat ascendint en responsabilitats fins a arribar a ser nomenat, al gener del 2010 el cap de l'Àrea Bàsica Policial de Terrassa. Entre els càrrecs més estimats hi ha el d'haver estat el primer cap de l'ABP de Sants-Montjuïc o el cap de la Divisió d'intervenció de Mossos d'Esquadra, en què coordinava dues àrees: el grup d'elit que intervé en delictes, que pressuposa armes implicades o situacions d'alt perill; i la brigada mòbil o antiavalots.

- Es pot dir que és a casa seva?
Sóc terrassenc d'adopció, la meva dona és nascuda aquí i jo ja fa dotze anys que visc a Terrassa.

- Vocació, devoció, feina...?
Sempre havia volgut ser Mosso però quan vaig accedir a la policia tenia 20 anys i en aquella època demanaven tenir fets els 21 anys. També és cert que aleshores les competències que tenia el cos de Mossos eren molt limitades i on realment et podies desenvolupar com a policia, si més no al nostre país, era a la policia local.

- I per què precisament la policia catalana?
Perquè és la policia del meu país, de Catalunya, i com a català, quina millor manera de servir el meu país amb allò que m'agrada, que és ser policia i sent Mosso. Sense desmerèixer les policies locals, que també són la policia de Catalunya, després de dotze anys la meva contribució a l'àmbit local s'havia acabat, i tot aquell bagatge que portava creia que podia ser de més profit als Mossos. I a nivell personal tenia millors perspectives de creixement.

- Què li atrau de la seva feina?
Sempre he volgut ajudar la gent. Un pot escollir molts ventalls a l'hora d'ajudar terceres persones i el camp de les emergències i la seguretat sempre m'havien interessat molt. Amb 16 anys tenia clar que volia ser policia i vaig presentar-me com a voluntari al servei militar perquè en aquella època era condició 'sine qua non' per ser policia. Amb poc més de 18 anys ja tenia el servei i vaig preparar-me per entrar al cos.

- Li ve de família?
No tinc cap antecedent familiar policia. Sóc l'únic uniformat que hi ha a la família. Els meus pares eren treballadors autònoms que es dedicaven a l'enquadernació, i quan entro a una impremta aquella olor de paper i de tinta encara em posa la pell de gallina.

- Com evoluciona un policia de carrer cap a la gestió?
És una evolució voluntària. Com a agent tens unes funcions però no en pots fer d'altres, per exemple de presa de decisions. En fer el salt de caporal a inspector ja vaig assumir els pros i contres que suposava agafar noves responsabilitats. Vaig estar vuit anys al carrer, i això em va permetre prendre consciència d'aquelles coses que no m'agradaven o que creia que calia millorar en la gestió o en l'estratègia del que havia de ser la policia. Aleshores estava molt limitat per poder fer canvis. Ara, com a intendent, aquest neguit intern l'he anat saciant.

- No manté el cuquet de sortir al carrer?
Ho trobo a faltar. A més, reconec que sóc un cap de comissaria que m'agrada com a mínim un cop a la setmana sortir a passejar pel carrer. I per molts motius. Primer per interès personal, perquè m'agrada patrullar. I segon, perquè també et permet ser més objectiu a l'hora de prendre decisions i conèixer millor la realitat de la meva gent. Com a cap de la comissaria tens una visió global del que succeeix a la ciutat però no vull perdre el dia a dia amb els agents. Separar-me'n no ha estat mai el meu desig ni m'agradaria que passés.

- Com és la situació a Terrassa quant a seguretat?
Molt bona. I més tenint en compte que som la quarta ciutat del país per nombre d'habitants, amb una gran activitat econòmica, malgrat la crisi. La veritat és que des de fora sorprèn, es pensen que per ser una ciutat tan gran hi haurà conflictivitat, i no és així. Gràcies a l'Ajuntament, els estaments públics i entitats veïnals i socials han treballat molt per fer que siguem una ciutat en què la qualitat de vida sigui molt alta.

- Al seu parer, és un problema la immigració en aquests moments?
Som una ciutat amb molta multiculturalitat, amb nivells d'immigració importants, una cosa que no hem d'ignorar sinó tenir molt en compte. Per exemple, som la primera ciutat amb més comunitat magrebina. Això et dóna la sensació que som una ciutat molt plural però tot i així hi ha un alt nivell de convivència. No tenim barris marginals ni espais on perilli la teva seguretat. Terrassa no és una ciutat insegura.

- I on és el perill a Terrassa?
Encara que pugui semblar una paradoxa, la part menys segura, que no insegura, és el centre. Però perquè és la zona amb més activitat econòmica.
 
- Sempre es parla que hi ha delinqüents reincidents.
Hi ha un 'top ten' i podríem dir que segurament un 15% de delinquents agrupen el 75% dels fets. Tot i que en molts furts sovint la gent no hagi vist qui ha sigut, quan comences a llegir les denúncies pots veure-hi una metodologia semblant i els pots relacionar.

- Ens en pot donar alguna xifra?
857 detinguts el 2011. Potser hi hagut un centenar més respecte al 2010. De faltes contra el patrimoni només se n'han comptabilitzat un 0,38% més.

- Es mantenen les bandes organitzades de països de l'Est?
El 2010 vam tenir uns romanesos, que els vam detenir nosaltres ara fa tres setmanes i que eren els autors d'un bon grapat de furts a empreses. Aquesta era l'única xarxa que treballava a nivell d'empresa aquí al nostre territori.

- Li sembla que la ciutadania  veu els Mossos amb bons ulls?
Hi ha dues realitats. El ciutadà de peu crec que ens veu amb simpatia i ho apreciem directament quan passegem, ja que nosaltres treballem molt el teixit social i cívic. Crec que per les nostres competències, pel 99% dels ciutadans som una policia que vol ajudar-los.  

- I l'altra realitat?
Sempre hi ha una minoria, certs col·lectius pels quals la policia tortura, és repressora i assassina. Però això no canviarà, va haver-hi un temps en què era veritat però ara és totalment fals. Però tenen tota la llibertat del món de pensar i dir el que vulguin. Tinc molt clar però que el nostre error és molt diferent d'aquell de què moltes vegades se'ns acusa.

- Hi ha suficient nombre de policies a Terrassa?
Sobre el paper som 194, crec que som suficients. És un tema que sempre se'n parla, la famosa ràtio de 4,5 policies per cada mil habitants. Aquí tenim 250 policies municipals, mentre que nosaltres som menys i hem de cobrir més terme municipal tot i que tenim policia local a Vacarisses, Viladecavalls i Matadepera. Però nosaltres tenim una cosa que ells no tenen: els Serveis Centrals.  

- Hi ha bona relació amb la resta de policies?
És un dels factors que ens diferencia del model que hi havia amb la Policia Nacional o la Guardia Civil. Nosaltres hem integrat les polices locals al nostre sistema, amb la qual cosa aquí a Terrassa estem parlant que un 35% dels actes que es denuncien es fa a la seu de la policia municipal i aquesta xifra encara és superior a Viladecavalls, Vacarisses i Matadepera. A més, el ciutadà comença a tenir consciència que si és víctima d'un robatori o qualsevol fet denunciable, tant és si va a la policia local o als Mossos perquè tot va a la mateixa base de dades. Per això, considero que de policies n'hi ha més que suficients.