La revista L'Avenç presenta aquest dimarts el llibre Les ciutats invisibles. Viatge a la Catalunya metropolitana, de Marc Andreu, a la Biblioteca del Districte 2 de Terrassa, al carrer de Sant Cosme, 157. 

L'acte, gratuït, serà a les set de la tarda, i hi intervindran l'editora del llibre, Núria Iceta; l'autor, Marc Andreu; el president de la Federació d'Associacions de Veïns de Terrassa, Ramon Clariana; i l'alcalde de la ciutat, Jordi Ballart.

El llibre inclou reportatges sobre una trentena de barris de la Catalunya metropolitana. Entre ells, hi ha un capítol dedicat a Ca n'Anglada i a la immigració, "que no és sinònim de gihadisme", com resa el títol. Un altre capítol, tot i que sota el nom de Rubí, està dedicat a la Riera, a Can Jofresa i Les Fonts, un "camí de sirga entre polígons".

La sinopsi afirma que, encara que sovint no ens les mirem, les ciutats invisibles existeixen. Segons Italo Calvino, deriven totes d'un model urbà fet "d'excepcions, impediments, contradiccions, incongruències, contrasentits”. Ciutats invisibles ho són també molts dels barris de Barcelona, Tarragona i Girona retratats en aquest viatge periodístic a la Catalunya metropolitana. Visitar una trentena de barris per trencar-ne la invisibilitat, el desconeixement i els estereotips és l'objectiu d'aquests reportatges treballats amb estil, rigor i sentit crític durant un període clau de crisi econòmica, social i nacional.

La Mina i els barris del Besòs, el Poblenou, Nou Barris i la Marina de la Zona Franca hi comparteixen protagonisme amb Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Montcada, Badia, l'Hospitalet, Sant Boi, Cornellà, el Prat, Terrassa, Rubí, però també, més enllà de la Barcelona metropolitana, amb Salt, la Conca d'Òdena i els barris de Ponent de Tarragona. És una altra Catalunya? No. Però és el país on segueixen vivint els altres catalans, parlin la llengua que parlin. I és el territori que ha estat invisibilitzat fins a deixar sense espai, ni sobirania, la gent que hi viu i configura un mosaic ric, divers i plural.

El pròleg del llibre l'ha escrit el periodista Jordi Évole, que diu que "per a mi al barri hi ha les millors històries, les més amagades, aquelles que normalment el poder vol ficar sota la catifa perquè l'incomoden, perquè l'avergonyeixen. […] Les coses han canviat, però tampoc no tant. En molts casos, les ganes de mirar cap a un altre lloc es mantenen intactes".