Cusidó presideix el clúster de la il·luminació de Catalunya Foto: L.P.

Ignasi Cusidó i Codina (Terrassa, 1977) és el tercer de quatre germans, el director general del grup LAMP i president del CICAT, el clúster de la il·luminació de Catalunya. És el pare d’en Bernat i la Laia i quan la feina l'hi permet, li agrada esbargir-se esquiant o anant en bici de muntanya.

El Grup LAMP va tancar l’any 2012 amb una facturació de 27,5 milions d’euros. Com s’ho fa una empresa catalana per esquivar la crisi?
Sortint fora i obrint mercats, no només europeus, que són mercats que poden acabar relentint-se, sinó nous mercats. Una evolució progressiva que no ha estat improvisada i ens ha permès muntar filials del Grup per afrontar aquest procés d’internacionalització.

Una evolució que permès invertir l’ordre d’exportació en un temps rècord?  
Si l’any 2005 facturàvem 16 milions, un 70% era de mercat nacional i la resta copava el 30%. En canvi, aquesta proporció s’ha girat en aquest últim any. El procés s’explica per l’esperit d’aquesta casa d’obrir-nos al món i per això, la primera filial a Xile, es munta el 1997 i representa un salt endavant molt important que explica aquesta inquietud. Fins llavors només teníem un petit departament d’exportació que viatjava per Orient Mitjà a fires i un representant a França.

Quin és el valor de LAMP, una empresa 100% catalana, per perviure en un mercat global?
No és senzill perquè vivim dues transformacions alhora: la crisi global, cinc anys gestionant una situació molt complicada, en què ens en anem sortint, de moment,  i un sector, el nostre, que s’ha vist revolucionat per la tecnologia led.  Com tota empresa, hem hagut de fer front, en plena crisi, a una reestructuració, una reconversió, i  fer front a un canvi  tecnològic;  un procés que vol molts esforços i consumeix molts recursos. En tot aquest temps hem passat pel procés de comprar una empresa tecnològica de leds, que hem tancat per culpa de la crisi, tot i que l’estratègia era molt bona. Per tant, ens toca reinventar-nos constantment. Això vol dir, també, que LAMP canvia en tot aquest procés.  

Quin seria el valor afegit?
El nostre valor seria la proximitat amb els projectes, client, negoci, d’una manera molt intensa. Les filials en són una peça clau. Fora de les fronteres europees, aquesta és la diferència: ser-hi o no. En aquests anys últims, ser a l'Orient Mitjà ha estat un canvi substancial. Això només ho fan els grans. Nosaltres, en aquest món de multinacionals, sobretot alemanyes i italianes, deu i quinze vegades més grans, som petits. Però arribem amb el concepte d’empresa familiar, de servei, d’entrega i implicació, i això se’ns valora molt.

Servei vol dir vestits a mida?
Contínuament. És un esforç. Implica estar preparat, però som conscients que per als grans adaptar-se a les necessitats del client és més difícil i costós. Tenir aquesta capacitat ens fa distintius. Fins avui, com a empresa d’il·luminació tècnica industrial, tant a Catalunya com a Espanya, ens estem quedant sols. Continuar mantenint l’esforç industrial des del  disseny, desenvolupament, fabricació i logística és un punt diferencial.

El 2008, LAMP va tancar un torn de producció a la fàbrica de Terrassa.  Quin futur té la planta d’aquí?
Sempre diem el mateix, s’ha d’adaptar en dimensions però no pot tancar. És inviable. El nostre negoci, amb una petita planta a la Xina, que no és productiva sinó de muntatge, també té filials a Xile, Colòmbia i Mèxic, a més de les nostres delegacions comercials.

Tot passa per Terrassa?
Totes les filials es nodreixen productivament de Terrassa. Sense aquesta planta, totes les altres que tenim no viuen. Acaben el producte que els servim desmuntat des d’aquí. Per la nostra manera de treballar, hem de tenir tot el producte a punt per acabar, no acabat. Aquesta és la diferència entre els que compren a la Xina i venen el que tenen al magatzem. La nostra estratègia d’adaptar-nos a variacions contínues fa que no servim el que tenim al magatzem, sinó que fem servir logística del producte a mitges per acabar-lo. Quan obrim filials, no fem servir la mà d’obra d’aquí per acabar-lo, sinó que l’acaben a destí; també per adaptar-se a les necessitats d’allà. Tenir filials ens permet que se’ns tracti com una empresa local però amb acabats de qualitat i disseny, europeus.

El mes de juny passat va celebrar-se la cinquena edició dels Premis LAMP. És el principal trampolí de l’empresa per projectar-se al món?
Avui dia, sí. Gent referent del nostre sector en parla i en parla bé. La mateixa estructura dels premis, un jurat internacional, comença a prendre projecció dins d’aquest cercle, que és molt autoreferent. El nostre objectiu és que passi a ser un certamen de referència mundial, en un sector gran però prou petit perquè guanyi encara més notorietat. Els premis tenen conseqüència molt més enllà de la seva convocatòria i celebració. En un món on és tan difícil diferenciar-te, hem aconseguit tenir un actiu que ens permet sortir del catàleg i centrar-nos en aquest aparador dels premis com a posada en escena de grans projectes d’il·luminació. Per nosaltres, que la marca LAMP acompanyi aquest acte és molt bo, tot i el consum de recursos, per a la nostra projecció.

Assolits els 600 participants, és possible créixer més?
Ens els comparen, els arquitectes i il·luminadors, amb els Premis Edison, dels Estats Units i nosaltres, per volum de projectes presentats, ja hi estem per sobre. Suposo que és possible que creixi encara una mica i que dels 52 països actuals es presentin més projectes.

LAMP va patrocinar l’any passat la participació de Catalunya i Balears a la Biennal d’Arquitectura de  Venècia. L’objectiu és mantenir-ho?
Ens feia molta il·lusió col·laborar amb l’Institut Ramon Llull i l’experiència va ser molt bona. Des de LAMP creiem que no hem de participar només en accions comercials directes, com anar a fires, sinó en accions com aquesta, que tenen una part de responsabilitat social, i ens enorgulleix com a empresa catalana, encara que hem de ser molt curosos amb els recursos econòmics. Però intentarem seguir-ho fent, perquè al final fem el que sabem fer: col·laborar en la creació d’espais lumínics. Ara, precisament, hem signat un conveni amb la Universitat de Navarra en programes de formació d’arquitectura a la Xina, amb el mateix esperit. Com ho fem? Aportant coneixement i experiència en els seminaris.

El país viu un moment econòmic molt delicat. El moment polític també és força especial. Els empresaris han d’involucrar-s’hi més?
No es poden posar tots al mateix sac, n’hi ha de molt tipus, d’empresaris, i d’implicacions molt diverses. Els empresaris no estan representats per una sola institució. Més que parlar en boca de tots els empresaris, cal saber que hi ha de tot, i molts de compromesos del tot amb el país, com s’ha anat veient en aquest temps en moltes declaracions.