Anna Rius, membre de l’Institut de les Desigualtats i de l’Universitat Politècnica de Catalunya i regidora de Terrassa en Comú, denuncia que va ser escorcollada i retinguda per membres de seguretat d'una avió d'una companyia israeliana a l'aeroport del Prat de Barcelona.
"El passat dimecres vaig ser retinguda, escorcollada i interrogada durant tres hores a la T1 de l’Aeroport de Barcelona per quatre membres de la seguretat Israeliana. Van iniciar l’interrogatori al mateix taulell de checkin de El Al Airlines quan van saber que l’any anterior ja havia viatjat a Israel i es van anar tornant durant més d’una hora. Una vegada van decidir que em deixaven volar però que era una persona perillosa, em van exigir que em personés urgentment a la porta d’embarcament situada a l’àrea C i em van advertir que seguirien interrogant-me.
Allí, em van venir a buscar dues de les interrogadores i em van exigir que les seguís cap a un ascensor on s’hi va afegir una guàrdia civil. Em van portar a una sala a peu de pista on hi havia una pobra noia amb cara de desemparament en un dels dos despatxos d’interrogatori i escorcoll. La guàrdia civil es va quedar a la porta. A la sala també hi havien les nostres maletes i unes cortinetes com les d’un hospital per tal de que no veiéssim com escorcollaven els nostres equipatges. El cap de seguretat em va fer signar dos documents. Un que deia que m’estaven escorcollant un membre de la policia israeliana i un mosso d’esquadra, el qual mai vaig veure. I un altre que deia que era sospitosa de portar una bomba, que seria escortada fins a l’avió i que qualsevol peça del meu equipatge, inclòs el portàtil o els telèfons era probable que no viatgessin.
I així ho van fer i van decidir que un dels meus telèfons, que encara no m’han retornat, no podia viatjar en aquell avió. Al cap d’una estona, una nova policia israeliana entrava i em demanava que em despullés fins i tot obligant-me a que em baixés els pantalons per tal d’escorcollar-me. Al cap de tres hores, em van dir que ja havien acabat i que marxés. Els vaig demanar que em donessin un document acreditatiu de que m’havien pres el telèfon mòbil i ho van fer. I finalment els vaig demanar que em tornessin l’abric ja que feia bastant fred i al cap d’una estona també ho van fer. Probablement una de les pitjors experiències que he passat després de 22 anys de dedicar-me a la cooperació i viatjant per tot el món. Qui m’ho havia de dir, però, que el tracte més vexatori que he rebut mai en una frontera l’he hagut de passar en en el nostre propi país!
Francament, m’és difícil entendre quin conveni es segueix quan s’instal·len unes sales a la T1 completament fora de control dels mossos d’esquadra o de les autoritats espanyoles i/o catalanes. A ningú se li escapa com se les gasten els policies israelians. Com és que permeten aquestes vexacions de la seguretat israeliana en el nostre territori? Personalment, tot i no ser una experta amb seguretat, em costa d’entendre que aquests espais siguin legals en el nostre territori. I em pregunto: ho són? quin conveni els autoritza?
Sé que el que jo he experimentat ho passen desenes de vegades l’any les persones palestines que viuen sota l’ocupació israeliana. I aquest fet em fa sentir poc legitimada per queixar-me. Però m’he decidit a denunciar els fets per vàries raons. Perquè bones companyes activistes palestines així m’ho han demanat. Perquè aquestes vexacions es fan amb la complicitat de les autoritats catalanes i espanyoles. Perquè m’agradaria contribuir a que ningú més hagués de passar per aquest procés i finalment perquè no em puc imaginar què hagués passat en aquella sala de la T1 si en comptes de tenir passaport espanyol tingués passaport d’un país no occidental!
Tot tornant del nostre viatge, vam coincidir a l’avió amb la Teresa Forcades, que feia molt mala cara. “Potser està malalta i per això últimament se la veu poc”, vaig pensar. Però resulta que no, que l’havien estat interrogant tota la nit per finalment no deixar-la entrar a Israel on anava a donar unes classes a la Universitat.
Insto al govern català i espanyol que actuïn sobre aquesta vulneració de Drets Humans, per a acabar amb la impunitat amb la que el govern israelià actua dins i fora de les seves fronteres."
