Els membres de la Plataforma es reuneixen cada dimarts a Ca N'Anglada. Foto: Lluïsa Tarrida "Ja no tinc por perquè ho he perdut tot. He perdut els diners que vaig invertir en el pis, m'he quedat al carrer i, a sobre, tinc un deute per tota la vida. Aquí ja no hi ha por, només força per lluitar", explica Pilar de Dios, membre de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i persona directament implicada en un desnonament.
El seu cas es remunta a fa tres anys quan ella i els altres dos propietaris del pis es van trobar que no podien pagar la quota. La hipoteca havia pujat als 1.100 euros, un d'ells havia perdut la feina, l'altra estava a jornada reduïda i el tercer tenia la malaltia llarga. Quan semblava que amb Caja Galicia havien aconseguit pactar una quota de 400 euros els va arribar una carta dels jutjats en què se'ls deia que anaven a judici.
El pis es va subhastar el 2010 i des d'aleshores ha visitat "mil cops" l'oficina per intentar arribar a un acord. "Em van dir que em cancel·laven el deute però no em van voler donar res per escrit, així que jo no me'n fio", comenta Pilar i afegeix "els he dit que em comprometo a pagar mil euros en efectiu i fer un préstec de 3 mil. Si m'ho accepten, els dono les claus del pis i ja se'l poden quedar. Jo el que no vull és tenir un deute de per vida, que m'impedeix fer un contracte de serveis perquè consto com a morosa".
Més implicació institucional
En aquests moments al pis hi viu un dels propietaris mentre que ella se n'ha anat a viure a un dels blocs que la PAH va ocupar. "Som un total d'11 famílies en un bloc de CaixaCatalunya, i si vam escollir aquesta entitat no és per casualitat sinó perquè és de llarg la pitjor de totes, no ha donat mai una dació de deute i es nega en rotund a qualsevol negociació".
De Dios assegura però, que no són "ocupes, hem obert un compte corrent i n'hem informat al jutjat", i allà hi ingressen un lloguer cada mes, així l'entitat pot veure que el que "volem és un lloguer social. No pot ser que a Terrassa hi hagi 15.000 habitatges buits i cada dia facin fora gent de casa seva".
Segons dades de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Terrassa, a la ciutat cada dia es produeixen dos desnonaments, dels quals molts no se'n té constància perquè els propietaris o no han anat a l'associació o han preferit que ningú hi intercedís. Guillem Domingo, membre actiu de l'associació, avisa que "en els últims mesos, estem detectant una onada de desnonaments que es pot convertir aviat en un tsunami". La solució, segons ell, passa per "les administracions, que han de fer mesures valentes, de gran calatge. La societat ha reaccionat amb solidaritat i col·laboració veïnal però les institucions no tenen eines ni estan posant mesures per parar els desnonaments. Necessitem bastant més del que s'està fent ara".
En aquest sentit, una de les rei-vindicacions més persistents que la PAH reclama a l'Ajuntament és que "s'ha de tenir un parc d'habitatges d'emergència social. Cada dia hi ha gent que es queda sense casa i nosaltres no arribem a tot arreu", manifesta Domingo.
La setmana passada, el govern espanyol va anunciar que s'impulsaran canvis legals i un codi de bones pràctiques que permetrà la "possibilitat" de la dació de pagament. Això sí, només serà possible per un col·lectiu determinat, és a dir, per aquell nucli familiar en què tots els seus membres estiguin a l'atur i a punt d'esgotar les prestacions, l'habitatge hipotecat sigui el seu lloc de residència i tinguin un patrimoni insuficient. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va assegurar que aquest col·lectiu podrà seguir vivint en el seu habitatge impagat durant almenys dos anys des que se'ls ha embargat el pis i fins que se'ls desnona.
Però aquesta mesura, només beneficiarà un percentatge molt reduït de persones que es troben una situació de desallotjament. No serà el cas de la Pilar, però tampoc de la Montse. Mare de tres nens menors d'edat, la va deixar el marit amb una hipoteca i una quota de 1.000 euros. El seu sou és de 750 euros i es va trobar que li era impossible fer front a totes les despeses, per això es va anar endarrerint en el pagament fins que la Caixa va decidir subhastar el pis.
El juliol de 2011 tenia previst el desnonament però gràcies a la seva aparició als mitjans, el director de l'oficina bancària la va atendre per intentar trobar una solució. En l'última reunió se li va dir que li cancel·laven el deute, que era de 24 milions de pessetes, i que volien fer-li un lloguer social. A dia d'avui, encara no ha firmat res ni l'han cridat per negociar.
"Sembla que el meu cas està paralitzat, però me n'alegro perquè jo tinc tres nens i no puc perdre el pis perquè també seria perdre'ls a ells. Vaig anar a Serveis Socials perquè no tenia diners ni per comprar menjar i allà en lloc d'ajudar-me i animar-me encara em van enfonsar més". La Montse és un dels membres més actius de la PAH, no es perd cap de les reunions que es fan el dimarts al local dels veïns de Ca n'Anglada. I és que per la majoria de persones que van a parar a la Plataforma, és l'última esperança que tenen, "per mi va ser veure la llum al final del túnel, hi ha persones que ho han perdut absolutament tot, que vénen depressives i fins i tot intenten suïcidar-se. A la PAH intentem buscar solucions, pressionar moltíssim els bancs i donar suport moral i emocional", explica Pilar de Dios.
"Som una família"
Des de l'Associació recorden un noi que es va treure la vida perquè la pressió va poder amb ell. El seu problema va passar a ser dels pares ja que eren els avaladors, i es va trobar que no només li prenien casa seva sinó també la dels seus progenitors. L'entitat també posa de manifest que el problema dels desnonaments no només implica una vessant econòmica sinó també social i familiar. "Et sents exclòs de la societat, i a més si algun familiar t'avalava també en paga les conseqüències, i el cas es complica quan hi ha menors pel mig, ja que hi entren els Serveis Socials".
"Més que un grup, som una família, que el que volem és que els bancs entenguin que la millor opció és fer una dació de pagament o si ja està el cas molt avançat, una condonació de deute", comenta De Dios. L'objectiu que s'ha fixat la PAH és "a més d'aturar els desnonaments, que per nosaltres només és una manera d'allargar l'agonia, el que realment volem és canviar la llei hipotecària. No entenem com a la resta d'Europa hi ha la dació de pagament i aquí no", exclamen la Pilar i la Montse.
La PAH ha anat agafant molta força des de fa un any, i estan veient com la seva pressió als bancs i caixes comença a tenir resultat. "Hem vist una mica més de flexibilitat i de predisposició a l'hora de negociar, estan preocupats per la imatge que estan donant i això ens beneficia". No obstant, la Plataforma diu que "s'han aconseguit dacions de deute però en pocs casos s'aconsegueix un lloguer social al propi pis, creiem que a les entitats els interessa més quedar-se l'habitatge per després vendre-se'l".
Irma Espinosa és una altra de les víctimes d'un desnonament. El 2006 van comprar un pis amb el seu marit i la seva filla. Tot anava bé fins que el marit es va quedar sense feina i la quota va pujar dels 800 euros als 1.400. L'única persona que treballava de la família era ella però amb el seu sou no podia fer-hi front. Davant d'això, Espinosa va intentar negociar amb Bankia però la gerent de la seva oficina només li va dir: "deixa de menjar i paga, això és el que has de fer, sinó marxa del pis". Poc temps després va rebre una carta del jutjat i el setembre de 2011 els Mossos van entrar per la força a casa seva i els van dir que tenien un mes per marxar-ne.
El primer desnonament, gràcies a la Plataforma, el van poder aturar, però el segon els va agafar per sorpresa i no els va quedar més remei que lliurar les claus del pis. 48 hores després, van tornar a entrar-hi i des d'aleshores, segueixen allà a l'espera que el banc vulgui negociar una dació de pagament. "Bankia em diu que vaig ser jo qui va renunciar a la dació, i jo els dic, com volen que la rebutgi? si això és el que volem, que ens treguin el deute de 180 mil euros. Si ens deixen un lloguer social adequat al meu sou perfecte i si no, marxarem del pis. El que no podem seguir és així, sense saber què passarà". Actualment, l'Ajuntament està fent d'intermediari amb l'entitat per arribar a la dació de pagament.
Des de la plataforma volen que s'aprovi la Iniciativa Legislativa Popular que es vol presentar, i per la qual necessiten reunir 500 mil signatures perquè entri al Congrés de Diputats, i en què volen que es contempli la dació de pagament de forma retroactiva, és a dir, que també sigui vàlid per totes aquelles persones que abans de la llei han tingut problemes amb la hipoteca i els han desnonat. "Ells tenen les seves armes i nosaltres les nostres: nosaltres tenim la força, la unió i la lluita i ells tenen els diners, el poder i la llei, desgraciadament", sentencia Pilar de Dios.
