En només dos anys, l'independentisme s'ha fet gran arreu, i a ningú se l'estigmatitza per parlar-ne. Terrassa, la quarta ciutat de Catalunya també va fer una consulta sobre la sobirania, un 23 de gener del 2011. Fins llavors cap ciutat d'aquestes dimensions havia fet res semblant, amb l'excepció de Sabadell. El referèndum sobre la independència arribava a un municipi amb alcalde socialista des de les primeres eleccions municipals. L'independentisme sempre hi ha estat minoritari.

Si més no a les urnes, encara que bona part de les entitats socials i culturals més arrelades simpatitzen amb el sobiranisme. Terrassa Decideix va triar el 23 de gener per deixar passar tota la campanya electoral, les eleccions al Parlament de Catalunya i tot el període constituent, a més de no coincidir amb la visita del Papa al país i tenir temps per desenvolupar una intensa campanya de sensibilització i de consciènciació. La tasca prèvia va durar gairebé un any, amb presència fins i tot a les discoteques.

"No hi ha marxa enrere en el procés cap a la independència". L'exalcalde Domènec Jofresa va ser el coordinador de Terrassa Decideix  i de la consulta popular sobre la sobirania que es va fer a Terrassa el 23 de gener del 2011. Va ser un moment clau per  l'independentisme terrassenc. Es pot dir que hi ha un abans i un després.
Jofresa recorda que la consulta va ser tota una novetat, tot i haver de fer front als "incrèduls que ens deien pobrets. La consulta va ser el resultat del treball de moltes persones i entitats durant molts anys" i la participació va ser fins i tot més alta del previst. "En aquell moment no érem massa pretenciosos i no pensàvem pas en una participació massiva a les urnes". Per Jofresa, el 23G de 2011 marca "l'inici d'un camí sense retorn".

Bona part de la població es va sensibilitzar i es va veure que la independència no és cap utopia sinó una possibilitat real. No sé si serà aviat o tard, però arribarà". La manca d'unió entre els partits catalans i les pressions de Madrid es presenten per l'exalcalde com els principals esculls a superar. La feina d'internacionalitzar la realitat catalana creu que s'ha fet ben feta, i en l'àmbit local, considera que l'Assemblea Nacional catalana fa una tasca digna d'aplaudir. Des del gener del 2011 fins ara, "tot ha canviat i el debat sobre la independència està a places i carrers, als parlaments i a les televisions".

Òmnium Cultural
Xavi Ordeix, president d'Òmnium Cultural de Terrassa, recorda amb satisfacció la jornada del 23. Un dia "amb molt de fred, 0 graus, i vent, però un dia molt emocionant i important per a la ciutat, i la gent va sortir al carrer i va votar. Més de 21.000 persones, una xifra significativa". Per primer cop, rebla, les entitats sobiranistes decidien treballar plegades. I així sorgia Terrassa Decideix. "Feia molt de temps que cadascú anava a la seva, fins que es va trobar una idea, un objectiu". Ordeix ressalta la presència habitual de 700 voluntaris, i d'uns 1.000 el dia de la consulta. "La ciutat es va mobilitzar com no passava des dels anys 60 i 70". Pel president d'Òmnium, la consulta marca un abans i un després. "És un començament, una nova il·lusió". La consulta va ser "molt important per Terrassa". Des del gener del 2011 "tot ha anat molt ràpid, més del que ens podíem imaginar. I la manifestació de l'11S a Barcelona va ser la mostra d'un procés d'ebullició. Potseer per la velocitat no sé pas si ho hem paït massa bé i costa fer-ne la digestió".

Ricard Domènech, un dels fotoperiodistes més reconeguts de la ciutat, va captar amb la seva càmera tot el que va passar el 23G. El fotògraf i responsable de premsa de l'ANC, creu que de dos anys ençà tot ha canviat i ara es parla de la independència com un fet normal i és un dels elements centrals del debat polític. "S'ha vist que l'independentisme no estava format per un grup d'eixelebrats. Darrere hi ha molt més, un treball de molts anys". Per Domènech, les consultes a cataluna, inclosa la de Terrassa, va servir per posar nerviosos els espanyols".

TXI, la continuïtat
Terrassa Decideix es va dissoldre el març del 2011. Un grup d'exvoluntaris va decidir continuar treballant per l'Estat propi. A l'abril es va constituir com a Terrassa per la Independència. Així com a la majoria de municipis el moviment de la consulta s'havia refredat, a la nostra ciutat no van deixar mai d'estar organitzats.

La presentació en societat de TxI va ser la despenjada de l'estelada gegant al Raval durant la diada castellera de la Festa Major del 2011. A la tardor va començar a muntar taules informatives al carrer i a recollir simpatitzants. Fins al 5 de març del 2012 no es va fer la presentació oficial. S'esperaven unes 300 persones i n'hi van anar 600. A més, el 10 de març es va constituir l'ANC al Palau Sant Jordi. Els dos fets van suposar un impuls per a TxI. Aviat l'acció que va centrar tota l'atenció va ser la preparació de la Marxa cap a la Independència, que va concretar-se en la Marxa del 7 de setembre, la bicicletada pels barris del 8 i el concert del 8 a la nit a Vallparadís. Al Raval, a l'arribada de la Marxa s'hi van concentrar 3.000 persones. Després de la Diada, TxI va experimentar un augment de la velocitat de creixement. Actualment, són 260 membres, i més de 1.800 simpatitzants. 

La Diada va tancar la fase de consolidació del full de ruta de l'ANC -que es dirigia als convençuts- i es va obrir la d'extensió de la majoria social a favor de l'Estat propi. Passat el 25N s'ha començat a treballar per fer intervencions als barris, a les entitats i als casals d'avis.

"La sensació és que Terrassa no s'ha quedat al marge del debat polític que ha fet de la independència un tema central en la política catalana. Quan vàrem fer la consulta no hi havia estelades a les finestres; ara n'hi ha a la majoria de carrers. Aleshores encara hi havia gent que no gosava mostrar-se obertament independentista; aquesta mateixa gent ara ja gosa. Això jo ho he vist. Una presentació com la del Centre Cultural va ser la primera mostra que n'estàvem fent una de grossa (la marca ANC començava a vendre, fins i tot abans de constituir-se)", escriu Margarida Boada, coordinadora de TXI, quereconeix que "una manifestació nodrida i desacomplexada com la de la Marxa de Terrassa hauria sigut impossible fa dos anys".

També el consistori egarenc ha fet gestos. Va rebre TXI el 7 de setembre i va aprovar una moció pel dret de decidir. "No puc sinó veure amb molta esperança l'etapa que s'obre. Crec que seguirem reclutant col·laboradors. Si l'ANC es manté ferma (que s'hi mantindrà) i la coalició de Govern no defalleix (que jo crec que no s'ho pot permetre), la massa favorable a l'Estat propi no pot sinó augmentar. I penso en Terrassa. Usarem les xarxes socials per animar la gent a participar en aquesta tasca de TxI. Buscarem el suport de l'Ajuntament, partits i entitats".