Al ramt d'ovelles que pastura des de 2007 se n'hi ha afegit un de cabres.

Una masia és l'edifici central d'un mas, una explotació agrícola solitària fora del nucli d'un poble. És una de les imatges del país, i a Matadepera en resten moltes dempeus. A les masies, hi vivia molta gent: l'amo, l'hereu, la família extensa, mossos i pastors. Eren centres de producció, on es feia el vi, es molia la farina o es produïa oli.
Al terme de Matadepera n'hi havia un bon reguitzell, i les que avui sobreviuen mostren clarament el passat rural i permeten recordar que no fa pas tants anys el poble no tenia res a veure amb l'actual.

Les masies són un element patrimonial d'incalculable valor, i Matadepera en té unes quantes, amb usos molt diversos i molts cops allunyats de la gènesi original. N'hi ha que ensorren les seves arrels fins al segle IX. I n'hi ha que tenen poc més d'un segle. Estan repartides arreu, a la zona més plana, a les carreteres que duen a Talamanca, Castellar, Terrassa i Sabadell, als antics camins i a dins del nucli urbà i de les urbanitzacions.

L'última sota sant llorenç
L'última masia situada a sota de Sant Llorenç és la de Can Bufí (o Bofill). Els primers documents que es coneixen daten del segle XI però es creu que és molt més antiga i vivia del cultiu de secà i de la vinya.  

Can Garrigosa (segle XI) llinda per llevant i migdia amb Can Robert. Can Pèlacs (Sa Busqueta) té l'origen el 1561. La construcció actual, del segle XX, només conserva un finestral. Can Robert no apareix documentada amb aquesta denominació fins al segle XVIII. Propers a la casa, hi veiem un forn de calç i les restes d'un trull d'oli.

Les primeres referències de can Roure corresponen a 1226. Can Solà del Racó (o de la Font) és documentada des del segle XIV. Trobem referències d'un Mas Torrella en documents del monestir de Sant Llorenç del Munt de 1442. La proximitat del camí Ral va permetre l’establiment d’un hostal. Can Torres conserva un finestral datat en el segle XVII. És envoltada per un recinte tancat amb una muralla de pedra vista. Can Vinyers (1426) és la més meridional. Destaquen el molí i un finestral que porta l’any 1594 en la llinda. La urbanització de part de les antigues propietats a mitjan segle XIX donarà lloc al creixement del nucli urbà.

La família empresarial Marcet construí l'any 1895 Cal Marcet. És un dels primers exponents del fenomen de l'estiueig. La Mateta és del segle XIX, molt propera a l’ermita de Sant Joan. A Can Gorina (segle XVI), hi trobem l'era de batre i elements relacionats amb l’activitat vitivinícola i un forn de calç reformat.

A partir del darrer terç del segle XVIII, part de les antigues propietats seran parcel·lades, un  factor determinant que donarà lloc al naixement i desenvolupament del nucli urbà de Matadepera: el carrer de Sant Joan i de Sant Isidre.  

Can pobla, la barata  
Torre Salvans és situada sobre la carretera de Talamanca. Can Duran fins fa pocs anys presentava dependències agràries i dues basses. Amb la urbanització actual s'ha remodelat l’entorn.

Les primeres cases de Can Pobla, o de Sant Esteve de la Vall, foren bastides a cavall dels segles X i XI. Abans d'aquesta construcció hi havia uns masos que foren
enderrocats per construir-hi les noves edificacions.

La Barata potser és el més famós de tots els hostals del camí Ral. Aquest mas sempre ha estat un dels més importants del massís. Es deia que l'hostaler es comunicava  amb els saltejadors mitjançant un codi de senyals basat en la col·locació i el color de les peces de roba dels estenedors