"És com un poble dins d'un altre poble". Són paraules d'Albert Ferrer, alcalde de Rellinars, i que il·lustren la dicotomia existent al poble entre el nucli més "cèntric" i la urbanització d'El Planet. Tot i que actualment no es pot parlar d'una rivalitat perquè no hi ha picabaralles ni polèmiques, és cert que la separació física (dos quilòmetres entre una zona i l'altra) i algunes diferències pel que fa a l'entorn sociocultural han creat dues realitats paral·leles i sovint allunyades. No són pas dos bàndols oposats en permanent peu de guerra però manca un esforç  per integrar-los i fer desaparèixer uns prejudicis i una certa desconfiança que encara es manté. "Jo vull que les dues parts estiguin cada cop més unides" indica Ferrer.

Històricament, gent del centre sovint miraven els d'El Planet per damunt de l'espatlla fins al punt de considerar la urbanització una espècie de Bronx. "Els de la perifèria" moltes vegades tampoc lluitaven de manera suficient contra els tòpics i es limitaven a enfortir el gueto. "Algunes persones del poble, que tenien aires de 'jet set', es pensaven que ells eren el poble" diu Ferrer. La seva intenció és eliminar qualsevol rastre d'elitisme i que cada cop hi hagi menys activitats dissociades com la festa major (la del poble se celebra a finals de juliol i la d'El Planet immediatament després, entre el 5 i el 10 d'agost) i que la duplicitat de serveis només obeeixi a raons de gestió més eficient i propera dels interessos. De fet, Ferrer es planteja organitzar una única festa major que esdevingui un punt de trobada harmònic entre veïns d'una i altra banda i que aquest exemple s'estengui a d'altres iniciatives socials o lúdiques. "Que ells pugin i ens acompanyin a activitats que es facin al nucli antic i que nosaltres fem el mateix quan ells n'organitzin".

Por de la novetat?
Segons Mercè Pauls, una veïna establerta a la zona de "dalt" des de fa 38 anys, el problema va ser, tant de concepció, perquè el Planet va trencar amb l'estructura inicial del poble, com d'ubicació. "Es va crear una urbanització a la part de baix, a dos quilòmetres de la resta del nucli i la gent que s'hi va instal·lar eren nouvinguts". Pauls explica que, tot i haver casos aïllats de reticències, el temps, la rutina i el coneixement mutu ha anat apaivagant les diferències.

Però no tothom ho veu de la mateixa manera. Paco Pérez, d'El Planet, admet que la cosa ha millorat però no amb la suficient rapidesa i que els tòpics més rancis encara són vàlids. "Continua allò dels pobres i els rics i hi ha persones que t'assenyalen amb el dit". Un parer totalment compartit per la Sílvia, que ha captat un clima enrarit tot i dur un any i mig a Rellinars. "He notat diferències, és com una herència imposada des de fa molts anys". La Sílvia també admet que la polèmica ha perdut pistonada respecte a dècades anteriors. "A mi m'han explicat veritables barbaritats, com per exemple que els que ara són avis de joves es tiraven pedres".

Integració a la Bona Aigua
Enmig de tot plegat, hi ha una escletxa generosa per a l'esperança anomenada El Club de la Bona Aigua. Aquesta associació veïnal, integrada originàriament pel nucli antic del poble, organitza diverses activitats de tot tipus destinades a la gent gran: sortides, conferències. L'integren 155 socis, una quarta part dels quals són d'El Planet i alguns d'ells fins i tot estan a la Junta. La seva presidenta des de fa sis mesos, Àngels Pérez, ressalta el paper integrador de l'entitat, que mai no ha viscut ni un sol episodi de controvèrsia. Pérez aposta decididament per una entesa en tots els aspectes. "Jo sóc molt neutral i voldria que tot fos un únic poble. A mi m'agrada unificar i que no hi hagi distincions ni pel color ni pels diners. Pensa que a El Planet també hi viu gent preparada i amb carrera universitària...".

Cadascú pel seu camí
Maria Dolors Moreno, cap de l'oposició (ERC+GIR), rebutja el terme "rivalitat" i més aviat parla d'un alt grau d'autonomia de la gent d'El Planet, que van decidir fer la seva sense cap ànim separador. "La urbanització va créixer molt a finals dels anys 60 i com que era un barri apart, van anar tirant pel seu cantó. Podríem dir que es van automarginar una mica". A més, segons Moreno, també pesa una qüestió demogràfica. "El nucli del poble s'ha anat despoblant i el gruix de la gent s'ha desplaçat fins a El Planet".

Un altre símptoma per a l'esperança és el fet que enguany, per primera vegada, la Cavalcada de Reis hagi passat pels dos llocs: el recorregut iniciat a Les Farreres va culminar a El Planet. I quan estigui construït el nou pavelló esportiu, situat en un punt intermig entre les dues parts, pot ser el darrer pont per enterrar definitivament tota suspicàcia.

Un contenciós amb una treballadora
El problema més greu que afecta actualment El Planet té a veure amb el seu local social, un espai cedit pel consistori. Per dur-lo i atendre la gent, van agafar una noia amb un contracte d'un any prorrogable. Aquesta persona no segueix les directrius encomanades per exercir la seva feina, per la qual cosa la Junta de l'Associació de Veïns no l'ha volgut renovar. Però la noia  no té cap intenció de plegar i ha dit que només ho farà si el jutge li ordena. El  cas ha arribat als jutjats i s'ha de resoldre però l'Ajuntament no hi pot intervenir perquè es tracta d'una relació entre parts.