Els Premis Vinari tornen a Rubí

El Celler Cooperatiu reobre les seves portes al públic aquest cap de setmana després de quatre anys d'obres i remodelacions

Publicat el 23 d’octubre de 2013 a les 09:27
El Celler Cooperatiu durant el tast final dels Premis Vinari 2013 Foto: LocalPres / Ajuntament de Rubí

El municipi de Rubí ha preparat un cap de setmana de celebració en motiu de la reinauguració del Celler Cooperatiu, obra del reconegut arquitecte -deixeble de Gaudí- Cèsar Martinell.

La inauguració vindrà carregada d'activitats, moltes de les quals relacionades amb el món del vi, que tindran lloc des de ben d'hora de dissabte fins mitja tarda del diumenge 27 d'octubre.

Entre aquestes activitats, hi destaca una fira de vins catalans que comptarà amb la participació d'alguns dels cellers recentment guardonats als Premis Vinari 2013, organitzats per Vadevi.cat, el diari de vins de Catalunya que té com a impulsor principal el periodista terrassenc Salvador Cot:
  • Artium. Celler Cooperatiu d'Artés, DO Pla de Bages
  • Bouquet d'Alella, DO Alella
  • Caves Llopart, DO Penedès / DO Cava
  • Celler Mas Llunes, DO Empordà (guanyador del Gran Vinari d'Or amb el seu dolç "Garnatxa d'Empordà Solera Mas Llunes 2002")
  • Celler Roset, DO Conca de Barberà
  • Finca Valldosera, DO Penedès / DO Cava
  • Giró Ribot, DO Penedès / DO Cava
  • Jaume Grau i Grau, Vins Grau, DO Pla de Bages
  • Mas Foraster, DO Conca de Barberà
  • Mas Igneus, DOQ Priorat + Alta Alella Privat, DO Aella / DO Cava 
Entre els vins presents a la fira, s'acumulen diversos reconeixements: 1 Gran Vinari d'Or; 6 Vinaris d'Or, 4 Vinaris d'Or Especial de la DO, 4 Vinaris de Plata, 2 Vinaris de Plata Especial de la DO, 7 Vinaris de Bronze, 1 Vinari de Bronze Especial de la DO i 7 Vinaris Especials a la Producció Ecològica.

La inauguració oficial serà dissabte a les 12h del migdia i comptarà amb la participació de l'Esbart Dansaire de Rubí.

Pel que fa a la resta d'activitats, també hi haurà tallers de tastos de vins (conduïts per Joan Nebot director del VADEVI.cat), tapes elaborades pels propietaris de parades del Mercat Municipal, l'activitat “Fem el most” dirigida als més petits, així com també espectacles musicals, amb swing i jazz a càrrec de l’Obrador Coral, l’Orquestrina Mediterrània, l’Escola de Música de Rubí, i altres entitats de la ciutat.

Consulta el programa complet aquí .

El Celler modernista de Martinell

Les obres del Celler van començar a mitjans de 2009 amb la rehabilitació de la teulada i han continuat al llarg d’aquests quatre anys fins l’arranjament total de l’edifici i el seu entorn.

Segons l’arquitecte Joan-Albert Adell, responsable de la rehabilitació interior del Celler, el projecte "ha respectat al màxim les condicions de l’edifici de Cèsar Martinell (...) i amb la reforma s’ha guanyat un espai arquitectònic únic que cap altre celler de Catalunya pot utilitzar, ni tan sols visitar, com és el soterrani de la sala de les tines".

Pel que fa a la renovació de l'entorn i la façana de l'edifici, a càrrec de Marc Obradó, s'ha dividit la façana en dos espais, un de metàl·lic i un jardí vertical en l'edifici annex. Una façana verda que converteix a Rubí en una de les primeres ciutats de Catalunya en tenir un jardí vertical que permet guanyar espai sense haver de renunciar als beneficis de les zones ajardinades.

Actualment el Celler Cooperatiu consta de tres àmbits: la nau principal, de 1920, on es troben les tines; la planta soterrània, l’espai que es guanya en haver retirat les tines, i l’annex, de l’any 1958 a la part oest, on es feia la venda de vi i derivats.

El projecte original de Cèsar Martinell, iniciat el 1920, constava de dues naus paral·leles i contigües per ubicar-hi les tines, però finalment només se'n va construir una, i la sala de màquines, a la banda de darrere.

A la façana sud, hi ha detalls arquitectònics com el doble mur de totxo massís, les finestres semicirculars dividides en pilars de totxo massís en un espai comprès entre dues parets mestres (crugia), els detalls dels canvis de secció dels pilars i una espècie de bigues que feien de traves longitudinals de totxo (riostes).