22
de maig
de
2012
El Bisbe Saiz presideix la festa del Roser de Maig Foto: Bisbat de Terrassa
Josep Àngel Saiz Meneses és ara per ara el més ferm candidat a succeir Lluís Martínez Sistach com a arquebisbe de Barcelona. Hi ha una terna de candidats al càrrec, però l'actual bisbe de Terrassa té valedors molt importants.
Entre d'altres, té el suport del cardenal arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco Varela, fa poc més d'un any reelegit president de la Conferencia Espiscopal Española. Faran el possible davant la Santa Seu, on es mouen prou bé als despatxos, per assolir els seus objectius.
L'antecessor de Lluís Martínez Sistach, Ricard Maria Carles Gordó, també té Saiz Meneses com a candidat, i és que va ser el seu bisbe auxiliar i hi té plena confiança.
El grup integrista catòlic Germinans Germinabit també aposta pel dirigent egarenc. El bisbe de Terrassa compta amb el beneplàcit dels sectors més ultraconservadors de l'Església catalana i espanyola, amb qui sempre se l'ha vinculat, potser per la seva formació al seminari major de Toledo.
Poca sintonia amb sistach
El que sembla clar és que Lluís Martínez Sistach no ha tingut mai sintonia amb Saiz Meneses i prefereix com a successor el bisbe de la Seu d’Urgell i copríncep d'Andorra, Joan Enric Vives Sicília, de 62 anys i proper a les posicions més obertes del catolicisme català.
El fet de ser copríncep apareix com un dels principals arguments en contra, i alguna font apunta que es podria obrir la porta del país dels Pirineus a la corona espanyola.
Els defensors de la candidatura de Saiz Meneses destaquen el treball portat a terme pel jove bisbat de Terrassa, el fet d'haver afrontat sense traumes aquest projecte, d'haver fet visible l'existència d'una nova administració religiosa i d'haver aconseguit formar en pocs anys el seminari més nombrós de Catalunya, una tasca no gens fàcil en un temps de mancança de vocacions religioses.
De mica en mica, el bisbe egarenc ha anat situant-se en la societat terrassenca i fent acte de presència en bona part dels actes més significatius, lligats o no a l'Església.
El tercer gran candidar a succeir Martínez Sistach és l'actual arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol Galceran, nascut a Guissona el 1944 i membre de l'Opus Dei, encara que sempre ha aparegut com una persona conservadora moderada.
Una quarta alternativa és la de l'abat de Montserrat, el benedictí Josep Maria Soler Canals, de Santa Eugènia de Ter (Gironès), proper als sectors catalanistes i liberals.
Un nom amb passat egarenc
El diari 'El Punt Avui' hi afegeix els noms de Josep Maria Turull, rector del seminari de Barcelona; l'expresident de la Fundació Joan Maragall, Antoni Matabosch, i Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia. Altres fonts parlen del moderat Francesc Pardo Artigas, de Torrelles de Foix, amb un passat molt terrassenc. A la diòcesi de Terrassa, creada l'any 2004, va ser vicari general de pastoral, delegat episcopal per a l'Economia, rector de Sant Esteve de Granollers i membre del Consell presbiteral, del Consell pastoral diocesà, del Consell per als Afers Econòmics i del Col·legi de Consultors
Josep Àngel Saiz Meneses és ara per ara el més ferm candidat a succeir Lluís Martínez Sistach com a arquebisbe de Barcelona. Hi ha una terna de candidats al càrrec, però l'actual bisbe de Terrassa té valedors molt importants.
Entre d'altres, té el suport del cardenal arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco Varela, fa poc més d'un any reelegit president de la Conferencia Espiscopal Española. Faran el possible davant la Santa Seu, on es mouen prou bé als despatxos, per assolir els seus objectius.
L'antecessor de Lluís Martínez Sistach, Ricard Maria Carles Gordó, també té Saiz Meneses com a candidat, i és que va ser el seu bisbe auxiliar i hi té plena confiança.
El grup integrista catòlic Germinans Germinabit també aposta pel dirigent egarenc. El bisbe de Terrassa compta amb el beneplàcit dels sectors més ultraconservadors de l'Església catalana i espanyola, amb qui sempre se l'ha vinculat, potser per la seva formació al seminari major de Toledo.
Poca sintonia amb sistach
El que sembla clar és que Lluís Martínez Sistach no ha tingut mai sintonia amb Saiz Meneses i prefereix com a successor el bisbe de la Seu d’Urgell i copríncep d'Andorra, Joan Enric Vives Sicília, de 62 anys i proper a les posicions més obertes del catolicisme català.
El fet de ser copríncep apareix com un dels principals arguments en contra, i alguna font apunta que es podria obrir la porta del país dels Pirineus a la corona espanyola.
Els defensors de la candidatura de Saiz Meneses destaquen el treball portat a terme pel jove bisbat de Terrassa, el fet d'haver afrontat sense traumes aquest projecte, d'haver fet visible l'existència d'una nova administració religiosa i d'haver aconseguit formar en pocs anys el seminari més nombrós de Catalunya, una tasca no gens fàcil en un temps de mancança de vocacions religioses.
De mica en mica, el bisbe egarenc ha anat situant-se en la societat terrassenca i fent acte de presència en bona part dels actes més significatius, lligats o no a l'Església.
El tercer gran candidar a succeir Martínez Sistach és l'actual arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol Galceran, nascut a Guissona el 1944 i membre de l'Opus Dei, encara que sempre ha aparegut com una persona conservadora moderada.
Una quarta alternativa és la de l'abat de Montserrat, el benedictí Josep Maria Soler Canals, de Santa Eugènia de Ter (Gironès), proper als sectors catalanistes i liberals.
Un nom amb passat egarenc
El diari 'El Punt Avui' hi afegeix els noms de Josep Maria Turull, rector del seminari de Barcelona; l'expresident de la Fundació Joan Maragall, Antoni Matabosch, i Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia. Altres fonts parlen del moderat Francesc Pardo Artigas, de Torrelles de Foix, amb un passat molt terrassenc. A la diòcesi de Terrassa, creada l'any 2004, va ser vicari general de pastoral, delegat episcopal per a l'Economia, rector de Sant Esteve de Granollers i membre del Consell presbiteral, del Consell pastoral diocesà, del Consell per als Afers Econòmics i del Col·legi de Consultors