Ferran Muñoz (46 anys) és el gerent d'Andorra Free Market, una empresa que fa mig any es va instal·lar al Parc Vallès, des d'on ofereix electrònica de consum: electrodomèstics, cuines, rentadores, teles, càmeres... No hi ha venda directa, la comanda sempre es fa en línia i el client pot venir a recollir el producte al local (un expositor de 500 m2 amb magatzem on els articles estan tancats en caixes) o demanar que li portin a casa. Anima els comerciants a fer-se un web i la seva recepta per créixer és "ser competitiu amb el preu, no abusar dels marges, tenir paciència i escoltar els altres". Han venut a les Açores, Israel, Escòcia o Finlàndia i el futur és ampliar instal·lacions al Parc Vallès i obrir punts de recollida a Madrid i Lisboa.

Com va sorgir la idea?
El 2001 vam obrir el web i el primer dia un senyor d'Alacant va comprar un producte que no havíem pogut vendre en tot l'any als nostres clients. Viatjar també em va ajudar molt: el 1997 a Anglaterra vam veure com una mestressa de casa comprava un vehicle per al seu fill per Internet. Vam veure que això era el futur.

Per què us vau instal·lar a Terrassa?
Volíem un lloc més a prop de la capital, amb influències logístiques, un lloc proper a l'autopista on fos fàcil carregar i descarregar.

Sou al costat d'Ofertoon. En què us diferencieu?
Nosaltres treballem amb un perfil d'entre 30 i 60 anys i ells d'entre 18 i 35. Ells ofereixen productes de venda visceral, com ara necessito comprar quelcom, vaig a veure què. El nostre client estudia molt bé què comprar, és més difícil d'aconseguir però més fidel perquè premia el servei, el preu i la continuïtat, els perfils estan molt marcats. Un jove de 18 o 20 anys no es compra un frigorífic, ho fa el seu pare.

El comerç electrònic és una bombolla a punt d'explotar?
No, les bombolles exploten quan no són naturals, quan són producte de l'especulació.
Moltes multinacionals hi inverteixen grans quantitats que només recuperen a llarg termini. Això ja ha passat, és dels 90, es va viure una especulació total, Internet ha arrossegat cap a una forma cultural de vida diferent.

La gent és més impulsiva o assenyada quan compra per Internet?
S'ho rumia més, té temps per fer-ho, no el compromet amb ningú.

Amb pocs recursos i la por al cos per la crisi, el client compra poc. Què s'ha de fer?
És tan facil com donar-li el que necessita. Fins ara a les botigues es venia il·lusió, s'ha enganyat molt el client, s'ha abusat de la seva confiança i això passa factura. El client molts cops en sap més que nosaltres.

A l'exterior del local teniu el lema "Tú sí que eres listo". És una resposta a Media Markt?
Sí, fixa't que en la seva frase hi ha un singular en primera persona, és clar, ells no són tontos. Nosaltres vam dir: "Tu que véns sí que ets llest, perquè intentarem donar-te el millor preu". Jo vaig néixer el dia del Pilar a la Sagrada Família i el 1995 Media Markt va fer uns anuncis molt agressius dient que la Sagrada Família era obra d'un boig, que Andorra ja no era el que era i que el dia del Pilar era el pitjor. El destí m'ha donat l'oportunitat de lluitar i continuar endavant. Nosaltres estem a Quarta Regional i ells, a la Champions League pel que fa a volum de negoci però a la vida tot té un cicle, tot arriba a dalt i torna a baixar. No tenim pressa.

Com està el comerç de Terrassa?
No ha sabut fer el canvi a la nova perspectiva comercial, però els estudiants joves tenen idees molt bones, cal ajudar-los, que no marxin a fora, canviar l'estructura interna del comerç i fer que això sigui de nou un centre neuràlgic per a tothom. Es pot fer. Volem fer sessions obertes per als joves.

El comerç és una oportunitat per sortir de la crisi?
Per sortir de la crisi no has de tenir por de gastar, els diners s'han de canviar de mà, no guardar-los. Abans la gent es gastava 200 euros en les vambes del nen i ara se'n gastarà 30. No podem anar al banc a demanar calés cada dos per tres, això ens ha dut a la crisi.

S'ha confós estat del benestar amb benestar de tothom.
Exacte, la gent tenia el millor cotxe de la marca més cara, dues vivendes... No tenia sentit. Recordo que entre el 1995 i el 2005 la gent et convidava a casa per ensenyar-te el gran televisor que s'havia comprat i ara et conviden per dir-te que n'han trobat un que els costat una quarta part.

Recomana gastar racionalment però a Internet t'indueixen a comprar compulsivament .
Però el client no és tonto, el cicle de vida d'un client visceral és de dues compres i mitja, a partir de la tercera es perd per sempre.

La teletenda és competència?
És compra compulsiva, té una data de caducitat curta, s'haurà de transformar.