Muntada és el president del CET i fotògraf de natura Foto: Joan Manel Oller

Francesc Muntada va néixer el 1958 a Terrassa. Als 27 dies ja el van portar a Vacarisses, un poblet de pagès a mitja hora de la ciutat. La seva vida professional l'ha dedicat a la fotografia de natura, una especialitat al seu parer massa poc reconeguda en tots els àmbits. I la seva vessant de servei l'ha canalitzada a través de la presidència del Centre Excursionista de Terrassa.

Què és avui pel Centre Excursionista i per Francesc Muntada el parc natural?
El que ja s'ha dit mil i una vegades, el pati de casa, el jardí dels terrassencs.

Per la proximitat?
I per molt més. El parc natural, els terrassencs, ens el sentim nostre, com un patrimoni. És el teló de fons de la nostra vida.

I pel que va costar salvar-lo en els anys 60 i 70?
El Centre Excursionista i d'altres entitats i persones de tot tipus van lluitar molt. Ens el vàrem guanyar. Si no fos per la feina que es va fer llavors ara possiblement la part central estaria plena de cases i de vials. Es va aconseguir sortir al carrer i fer pressió, en uns temps difícils com eren els del final de la dictadura.

I tornem al que és avui.
Un espai que permet estudiar el patrimoni natural i cultural, un lloc on es pot gaudir del lleure, un territori on practicar esports, com l'excursionisme, l'escalada i el ciclisme, de manera controlada. Malauradament hi ha qui encara no ha entès què és un parc, tot i que són pocs, i cada cop menys.

Hi han detectat activitats motoritzades?
Es continua fent trial pels camins, de manera il·legal, com s'ha pogut comprovar, i fins i tot hi ha imatges. No hi ha dubtes que erosionen i agredeixen el terreny.

Tot i així, res trenca el paisatge.
És increïble. Tenim boscos diversos, cingleres, fauna... És espectacular. Hi ha barraques de vinya, masies, parets de feixa, restes arqueològiques... El parc explica una història de milers d'anys de presència humana.

I la gent de Terrassa el coneix, però la de l'àrea metropolitana?
Molt poc. Els vallesans el tenim sempre present. Els habitants de l'àrea metropolitana de Barcelona pensen més en Montserrat i en el Montseny, els parcs veïns. Hi tenen més tirada que cap a Sant Llorenç i l'Obac. Montserrat és un dels grans pols d'atracció de Catalunya. Sant Llorenç del Munt conserva espais molt verges encara.

No ho dirà per la Mola?
Evidentment. Crec que el restaurant ha facilitat la massificació però, alhora, no sé què hauria passat sense ni si s'haurien fet totes les tasques de restauració i millora. El que sap més greu és que tot es focalitzi en un punt. Però no passa res. Fins i tot sacrificaria la Mola en favor de tota la resta. D'aquesta forma, es protegiran espais més fràgils. Evitar la massificació a la Mola, el Montcau i la carena del Pagès sembla un impossible. Per contra, tenim racons on mai va ningú.

Per quina raó des del Centre Excursionista es va menys que abans al parc?
N'hi ha algunes. Tenim 103 anys, i abans costava molt anar fins al Pirineu. Ara, depèn de com pots anar i tornar en un dia. I una de les raons és de filosofia, de creure en el que prediquem. Si volem que no hi hagi massificació, que es conservi el parc, el millor és evitar-hi les aglomeracions. Evitem organitzar-hi esdeveniments, tot i que és recent una caminada popular. Però l'edició de 2013 ja l'hem fet en un altre indret. Unes 600 o 700 persones segur que causen impacte en el medi.

Tenen bona relació amb els gestors?
Sí, i tant. Una gran relació no exempta de discrepàncies. Sempre intentem arreglar les coses amb diàleg. El cert és que de vegades no ens n'hem sortit, com en la construcció de la pista de Mata-rodona. Després de 18 anys de lluita es va fer. Tampoc hem tingui sort amb el centre de visitants situat al coll d'Estenalles. Però repeteixo que el contacte amb els gestors del Parc és fluid i bo.

Ha tocat el que és el Parc, i el que ha de ser?
Respondré com a Francesc Muntada, tot i que penso que la majoria de gent del Centre Excursionista estarà d'acord amb mi. El parc ha de permetre conservar el patrimoni natural i cultural, donar oportunitats per fer educació ambiental, i, tres, i tot i que em fa una mica de ràbia, compatibilitzar-ho tot amb un rendiment econòmic per als seus habitants, element fonamental.

Hi ha debat sobre la prohibició d'accessos. Està a favor del sí?
No prohibiria l'accés enlloc, però sí que tractaria de posar el recursos perquè el visitant que hi va per primer cop canvïi el seus valors quan en surti.

I alguna cosa que el preocupa?
Les torres d'alta tensió que passen pel cor de l'espai protegit. Es van deixar col·locar i fan més nosa que servei. Hauríem de procurar d'eliminar-les i desviar-les un parell de quilòmetres