Aquest passat dilluns, 27 d’abril, l’Ajuntament de Terrassa va fer entrega a CCOO del primer Premi Terrassa per a la Igualtat de Gènere, en reconeixement a la feina que realitza la Secretaria de la Dona de la Unió Intercomarcal de CCOO del Vallès Occidental - Catalunya Central.
 
Un premi que aquesta organització se sent orgullosa de rebre aquest guardó que és fruit, com deia abans, de la feina de la Secretaria de la Dona de la Unió Intercomarcal i de CCOO de Catalunya. I és, també, un reconeixement al treball del nostre Ple d’igualtat. Des de CCOO, volem fer-ho extensiu a totes aquelles organitzacions, moviments i persones que treballem el dia a dia per a la consecució d’una societat més justa, igualitària i solidària.

Però no podem, ni hem d’oblidar, en cap moment, quina és la situació real de la dona en la nostra societat. Estem treballant en contra de les desigualtats tant en l’àmbit laboral com en el social, mentre les diferents administracions i governs, tant en l’àmbit nacional com en l’estatal, segueixen legislant en contra dels drets de la dona o buidant de contingut i pressupost normes que van en la línia d’eliminar desigualtats o prevenir la violència masclista i l’assetjament sexual, per posar algun exemple.

Fa tot just una setmana es publicaven les dades de l’EPA. Els resultats tornen a deixar clar que és la dona qui suporta la part més negativa d’aquesta situació de crisi, que l’atur ha augmentat entre les dones mentre que ha disminuït entre els homes, que la dona és també la més malparada pel que fa a l’atur de llarga durada i a la cobertura de prestacions… El mateix passa en matèria de contractació, en què és la receptora majoritària, amb molta diferència, dels contractes eventuals i precaris, així com la destinatària, també molt majoritàriament, del contracte a temps parcial de manera involuntària, o millor dit, no desitjada.

Hem vist com el PP i CiU han deixat sense partida pressupostària i, per tant, sense recursos econòmics la llei de la dependència, amb la clara intenció de retornar la dona a la mateixa situació de mitjan segle xx, en què era ella qui suportava l’estat de benestar. Tampoc han desenvolupat la legislació aprovada en matèria de paternitat, com a ingredient determinant per caminar cap a la igualtat en l’àmbit laboral.
A més, en aquesta legislatura hem assistit al major atac —més que no pas intent de vulneració— al dret a decidir sobre el propi cos, a decidir sobre la pròpia maternitat. Sense defallir, però, hem pogut veure la gran capacitat de mobilització i lluita del moviment feminista. Una lluita que ha fet dimitir el ministre Gallardón, que se’n va anar a casa, amb el seu projecte de llei sota el braç.

I sense defallir i amb força continuem lluitant contra un dels pitjors flagells que hi ha en la nostra societat: la violència masclista. Però mentre, tant el PP com CiU parlen del descens de les denúncies, segons les enquestes i segueixen retallant els recursos destinats a la prevenció, i augmenten de manera escandalosa els assassinats de dones. Cal exigir responsabilitats, però on són els homes? Si els homes no actuem, si ens mantenim en silenci, si ho tractem com un cas més en estem convertint en còmplices.

No vull acabar sense felicitar les meves companyes i companys del Califòrnia Sports per la gran feina feta, que van rebre un merescudíssim reconeixement en el mateix acte. El sindicalisme, en el fons, s’assembla molt a l’atletisme: quan creuem la meta d’una carrera, ja pensem en la següent...

Per acabar, hem d’aprofitar l’oportunitat que tindrem en les diferents cites electorals per canviar aquelles opcions de govern que, en nom de l’austeritat, ens estan fent retrocedir en drets. Les conseqüències són clares: per arribar a una igualtat real cal canviar les polítiques actuals.
 
Des de CCOO, gràcies de tot cor, però…: la lluita ha de continuar
 
Cada dia és 8 de Març, 25 de Novembre i 1er de Maig.
 
Enrique Rodríguez Ruiz
Secretari general CCOO
Vallès Occidental-Catalunya Central