David Fernàndez, cap de llista de la CUP. Foto: Jordi BorràsD'històrics es poden qualificar els resultats de la CUP al 25N, en què han aconseguit representació, amb tres escons, en la seva estrena en unes eleccions al Parlament. Durant la campanya no han deixat de repetir que la mobilització ja era un èxit, sense posar cap xifra concreta i "empaperar tot el Principat" amb un exigu pressupost d'uns 200.000 euros els ha donat fruits. Els vots dels indignats (de diferents moviments socials i veïnals) els han afavorit però, en l'altre cantó de la balança, s'han vist perjudicats per l'alta participació que, per exemple, ha impedit l'entrada de Lluc Salellas a Girona.
Els 126.219 vots de la formació encapçalada per David Fernàndez equivalen a duplicar els assolits en les darreres municipals (62.111) i, alhora, signifiquen l'entrada d’un "soci exigent" en la cursa cap a la independència. L'aposta de la CUP per l'autodeterminació és tan decidida com clara és la seva voluntat de no fer "seguidisme" ni de donar xecs en blanc i, encara menys, de condicionar el camí cap a l'estat propi a les retallades de Mas.
Aquests tres diputats donen múscul a la majoria sobiranista però la CUP no pensa dissociar l'alliberament nacional del social sinó que vol convertir-se en la veu del poble per aconseguir una independència real en totes les vessants. Per si de cas, deixa una escletxa a la porta per escoltar propostes, conscient del seu pes en les classes populars, de les quals pretén esdevenir el "cavall de Troia".
El triomf de l'independentisme (fins ara) extraparlamentari també és un avís als partits d'esquerres perquè actualitzin el seu discurs i l'apliquin directament al carrer.
