Aquesta setmana, els membres de la Plataforma en defensa de la Sanitat Pública han presentat les seves al·legacions al projecte de modificació puntual del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal a l'àmbit de l'Hospital Universitari Mútua de Terrassa-Parc de Vallparadís, aprovat en el ple de juliol.
L'entitat presenta dues grans al·legacions:
PRIMERA.- L’alcalde de la ciutat el senyor Ballart defineix aquest projecte com a “projecte de ciutat i de país”. Si així ho considera i realment hi ha un “interès general real” i com que el que estan en joc són molts diners (3 milions d’euros més el que costi el projecte de reforma de l’estació del FGCC per fer-hi Urgències, que encara no es coneix, més l’ús de bens d’us públic..) i ateses les circumstàncies actuals de precarietat i pobresa en la que viuen molts ciutadans, que es posi en tot cas el projecte a votació dels ciutadans i ciutadanes (mitjançant consulta o referèndum) i que sigui el poble que “democràticament” ho decideixi ( no és aquest la cultura que vol transmetre l’Ajuntament i els seus projectes de participació ciutadana com “Àgora”?)
SEGONA.- Si no fos així, que es retiri totalment aquest projecte, per dubtosa legalitat, i per total incoherència, amb la situació social i econòmica i social de molta gent. Falta greument a la ètica i a la moral que en aquests moments de canvi social, polític i econòmic són més necessaris que mai
I les acompanya amb una desena de consideracions com ara:
"Resulta que Mutua de Terrassa, amb un Conveni amb l’ICS molt important, (entitat privada que es finança amb diners públics amb una quantitat aproximada de 180 milions d’euros anuals) amb la finalitat de prestar els serveis de la Sanitat Pública a un ampli sector de població de Terrassa i Comarca i que l’any 2011 presentava un ERO al·legant pèrdues previsibles, que afectava a mes de 800 treballadors i que a més a més està denunciada públicament, per a la ciutadania, a causa d'una realitat que ja no es pot amagar:
Unes llistes d’espera a Terrassa que estan molt per sobre de la mitja de Catalunya. L’espera per la clínica del dolor és de més d’un any. Les visites de primària tarden molt sovint tres setmanes. Les visites per especialistes s’allarguen durant mesos. El servei de rehabilitació minva dia rere dia. Els amuntegaments a urgències són massa freqüents i sovint intolerables. S’estalvia amb restriccions horàries als ambulatoris durant l’estiu. L’atenció domiciliària és clarament insuficient. I a part, des de fa quatre anys s’han rebaixat continuadament les condicions laborals del personal sanitari i el nombre de personal, cosa que també reverteix en l’atenció als malalts.
Doncs després de tot això, se li accepta, i se li aplana al camí (modificació del POUM) a Mútua de Terrassa, perquè es gasti, com a mínim 3 milions d’euros, sense exigir-li cap mena de responsabilitat, per la seva opacitat i la seva gestió".
o una altra consideració:
"Estem davant d’un projecte d’una gran incongruència i amb moltes contradiccions, ja que és difícil entendre que per una part l’Ajuntament afavoreixi el negoci de la sanitat privada i per l’altra, el 26 de juny d’aquest any mateix any, el grup parlamentari socialista entri un document al Parlament demanant explicacions, ratificant que Terrassa està molt per sobre la mitjana de Catalunya quant a les llistes d’espera i d’altres mancances d’atenció sanitària. Igual que el grup de ICV-EUiA. No s’entén que per un cantó, el Ple de l’Ajuntament de Terrassa que aprovar, el seu dia, una Resolució en contra de les llistes d’espera i que els grups que en el Parlament de Catalunya clamen contra les retallades i la privatització de la sanitat catalana, al nostre municipi, no es posin fermament contra un holding privat, modificant fins i tots el POUM, per satisfer interessos aliens a la majoria de ciutadans-usuaris.
