L'històric «Diari de Vilanova» va sol·licitar concurs de creditors voluntari. Foto: ACN.

La premsa local i comarcal tradicional, basada en el paper, no passa per un gran moment. A la crisi econòmica generalitzada, s'hi afegeixen la crisi d'identitat que pateixen els mitjans de comunicació en general, una forta davallada dels ingressos publicitaris de les administracions i la tradicional absència dels grans anunciants. Tot plegat, un còctel que ha motivat que l'històric Diari de Vilanova hagués de sol·licitar concurs voluntari de creditors a principi de gener, que els periodistes de La Mañana faci mesos que no cobren...

Per exposar tota aquesta problemàtica que afecta diaris i setmanaris de tot el país, i mirar d'esmenar-la, l'Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) va reclamar dimecres al Parlament que les institucions públiques donessin "suport incondicional" per garantir la supervivència dels mitjans territorials en paper. L'ens afirma que en l'últim any s'ha perdut un 20% de les plantilles -375 llocs treball- i s'han tancat 10 publicacions. Tot i advertir que "no volen entrar en la contraposició entre Barcelona i comarques", l'ACPC lamenta que és "l'acció dels govern la que demostra que existeix", ja que asseguren que les institucions insereixen més publicitat a un mitjà nacional o a un de Barcelona que no pas als territorials, ni que aquests últims siguin líders a la demarcació.

El president de l'ACPC, Carles Ayats, reclama accions publicitàries de les administracions -apel·lant la llei 18/2000 que regula la publicitat institucional- i dotacions econòmiques suficients per garantir la reconversió i el futur del sector de la premsa escrita i de proximitat. "Valen més els lectors de Barcelona que els de la resta de territori?", es pregunta Ayats. En aquesta línia, dimecres va voler recordar el paper dels diaris i setmanaris territorials com a difusors de la llengua i la cultura catalanes.

En paral·lel, l'associació reclama suport a les publicacions que, per la seva singularitat, no compten amb grans tirades, però que són necessàries per comprendre el país. Concretament, demana transparència i equitat en l'adjudicació d'ajuts, i que l'administració prengui mesures davant del progressiu tancament de punts de venda que limiten la difusió de les publicacions.

Així mateix, reclamen a l'administració que vetlli per la "lliure competència" en el sector comunicació "sense interferència" dels mitjans públics en el repartiment de la publicitat.

"Els mitjans territorials estan fent front a la cruesa econòmica gràcies a l'esforç d'editors i treballadors. El treball pot resultar estèril si no comptem, en mesura de les seves possibilitats i conscients del moment, amb el suport incondicional dels governants a tots nivells", va insistir el president de l'ACPC al Parlament, defensant que la premsa comarcal vol continuar sent testimoni informatiu i en català d'un país "ric i plural" com Catalunya.

La publicitat en els mitjans centra les rèpliques

Mentre que la diputada Marta Alòs (CiU) va refermar el suport a la premsa comarcal i va defensar que la "clau" de la supervivència passa per un futur ben projectat, el diputat socialista Joan Ferran es va preguntar per què alguns mitjans reben un tractament publicitari més important que d'altres, i va instar a demanar "explicacions als que tenen responsabilitat política".

De la seva banda, el PP va mostrar el seu suport a l'ens i va insistir que fora de Barcelona "passen coses i han de tenir visibilitat".

Dolors Camats, diputada d'ICV-EUiA, va defensar que el camí de la premsa comarcal "ve de lluny" i té una forta "extensió territorial" i es va preguntar si el fet que Mitjans de Comunicació hagi passat de la conselleria de Cultura a mans de Presidència no pot donar "pistes" de la prioritat que es dóna a les publicacions, tot i que Ayats i la diputada de CiU van discrepar d'aquesta visió.

El diputat republicà Pere Bosch va constatar que sovint la globalització porta a conèixer abans què passa a l'altra punta del món que a costat de casa, i considera que això la premsa de proximitat "ho canvia". Per això, ERC es va comprometre a presentar una iniciativa parlamentària per "compensar aquesta situació".

Finalment, Toni Strubell (SI) va afirmar que cal "ajustar les antenes" a la proporcionalitat i va destacar que calia una "mesura correctora".

La "bombolla comunicativa"

La postura de l'ACPC contrasta amb la del secretari de Comunicació, Josep Martí, que a principi de març va assegurar que el Govern no ha de lluitar per preservar tots els projectes mediàtics que existeixen, perquè n'hi ha molts que són el resultat d'una bombolla prèvia, que va sorgir en paral·lel a la del sector immobiliari, que ara "s'està punxant" i mostrant que moltes iniciatives d'aquella època "no han complert amb els seus objectius".