
El Celler Cooperatiu de Rubí ha tornat a sentir-s'hi l'olor de vi que l'havia abandonat les últimes dècades. Ahir si van destapar les 200 ampolles finalistes dels Premis Vinari , que es van sotmetre al judici de 25 tastadors professionals per escollir els millors vins de Catalunya. Els Premis Vinari, el primer concurs dels Vins de Catalunya els convoca VADEVI.cat, amb la col·laboració d'altres mitjans especialitzats del país, com la revista Cupatges, i el suport de les institucions de Catalunya: Departament d'Agricultura de la Generalitat i Institut Català de la Vinya i el Vi, a més de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, seu del concurs. VADEVI.cat és el diari de referència dels vins catalans i té com a promotor principal el terrassenc Salvador Cot , director de Naciódigital.cat, i com a assessor editorial Joan Manel Oller, director de La Torre.
Aquest acte representava la culminació dels cinc anys que ha durat la rehabilitació total d'aquest edifici històric, amb un esdeveniment del món del vi que enllaça el moment actual amb les primeries del segle XX, quan 119 pagesos de Rubí, encoratjats per l’ambient industrialista de les directives de la Unió de Vinyaters de Catalunya, que va tenir entre els seus presidents al rubinenc Sebastià Ferré Rosés, es van agrupar i van formar la cooperativa del Celler l’any 1918 i van comprar els terrenys sobre els que es construiria l’edifici.
L’arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, va rebre l’encàrrec de la construcció l’any 1920. El Celler de Rubí va ser el penúltim que va construir aquest arquitecte (el darrer va ser el de Sant Cugat que va deixar inacabat) i alguns dels elements no van arribar-se a finalitzar, com ara el porxo per on s’entrava el vi o una altra nau idèntica a l’actual adosada a l’edifci actual que mai es va fer. L’any 1936 l’edifici va ser incautat per les milícies Antifeixistes i l’any 1958 es va fer una darrera ampliació per donar cabuda als 27.000 hl de vi.
La riuada de 1962 i la decadència vitícola a la dècada dels 70 van determinar una reducció de la producció fins que l’any 1989 la coopertiva va plegar perquè només ocupaven 2.000 hl de la capacitat total del Celler. La cooperativa va vendre aleshores l’edifici i el terreny edificable a l’Ajuntament de Rubí.
L'agost del 2007 es va enfonsar una part de la teulada. Aquest punt va va marcar la inflexió en la decadència del celler. L'Ajuntament de Rubí va iniciar aleshores un ambiciós pla per recuperar l'edifici, que va desembocar en la rehabilitació total sota la direcció de l'arquitecte Joan Albert Adell.
La teulada s'ha renovat en la seva totalitat seguint els cànons modernistes amb teula de color verd i terra. A la primera planta de l'edifici, a la qual s'accedeix des del carrer

També s'ha arranjat l'exterior i l'entorn de l'edifici, que anteriorment estava envoltat per una tanca. Ara s'ha millorat la circulació dels vianants als carrers que envolten el Celler (Pintor Murillo, Pintor Coello, General Prim i Federico García Lorca), ampliant l’amplada d’algunes voreres i convertint en plaça pública els espais alliberats que envolten el celler.
Amb aquesta tercera fase de les obres s'ha donat per acabada la rehabilitació del Celler, que ha tingut un cost aproximat de 2 milions d’euros (fonaments, teulada, sales interiors i reurbanització de l’entorn). El projecte ha comptat amb una subvenció del Ministeri de Foment de 697.000 euros i una altra de 500.000 euros atorgada pels fons FEDER.