
La decisió de Televisió de Catalunya de rescindir o no renovar els contracte amb les productores i corresponsals que cobrien la informació al Pirineu, Catalunya Nord i Terres de l'Ebre tanca un capítol de la història de TV3 i de la relació amb el territori que posa en dubte el model de la televisió pública catalana, que té en l'arrelament al territori un dels seus actius diferencials més importants. Tot i que des de la mateixa CCMA s'ha insistit que malgrat tot, continuaran garantint "la informació de qualitat i de proximitat a tot el territori”, el fet és que des del gener s'ha desballestat tot l'entramat territorial en una “política de contenció de la despesa” que ha portat a trencar la relació amb setze productores.
Una feina "invisible", però necessària
L'estalvi, quantificat per les mateixes productores de la vora “d'un milió d'euros”, contrasta amb altres inversions fetes en paral·lel per la CCMA, com “la inversió en platós” i els sous desorbitats de part del personal. A tall d'exemple, Toni Moreno, fundador de la productora Grama TV, recorda que la seva empresa, formada actualment per dues persones tot i que n'havia arribat a tenir sis, cobrava 80.000 euros anuals per tenir “disponibilitat total les 24 hores del dia, 365 dies l'any”.
Aquesta productora, que fins al gener proporcionava continguts a TV3 de les comarques d'Osona, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Maresme i amb més de vint anys d'història, és un exemple de la capacitat de treball de professionals “invisibles” segons el propi Moreno, en tant que el públic no percep que hi ha empreses al darrere de les informacions, sinó únicament TV3. Segons el seu fundador, el cas de Grama TV demostra que les productores territorials “van néixer perquè existia TV3”, i perquè la Televisió de Catalunya “necessitava la nostra feina”. Ara, el model de servei públic arrelat al territori, principi fundacional de TVC, queda en entredit.