Els socialistes de Terrassa són un règim en descomposició. Després de 36 anys ininterromputs al poder han perdut la capacitat de liderar la ciutat i de plantejar nous reptes per el futur de Terrassa i el benestar de les terrassenques i els terrassencs. I no només això. També han perdut les batalles més importants per un govern municipal i això afecta el desenvolupament de la ciutat.

La batalla del diàleg democràtic: L'actual govern de la ciutat -del PSC amb ICV- ha demostrat moltes vegades un nul interès per debatre amb les forces polítiques de l'oposició. Sempre han pensat més en deixar en evidència CiU que en l'interès de la ciutat. Enrere queda aquell PSC amb qui es podia dialogar i arribar a acords i consensos democràtics pel bé de Terrassa i els terrassencs.

La batalla de l'atur: Terrassa segueix tenint un atur per sobre del 20%. Més de 20.000 persones a la nostra ciutat segueixen sense feina. Darrere de cada una hi ha un autèntic drama humà. Joves que no han trobat la seva primera feina o persones majors de 45 anys que pràcticament han perdut l'esperànça de tornar a treballar. El PSC ens deixa l'herència de ser la segona ciutat de la comarca amb més index d'atur, superats només per Badia del Vallès.

La batalla de la promoció de la ciutat: Som una de les poques ciutats de la província de Barcelona que podem oferir sól industrial. És a dir, que tenim terreny per a construir nous poligons industrials a la ciutat. Això, sumat a un correcte manteniment dels polígons existents, ens hauria de situar com la ciutat de Catalunya amb més capacitat d'atraure indústria i crear llocs de treball. Per contra, la mala gestió i la deixadesa de l'equip de govern, ens situen en una ciutat on el tancament d'empreses ha sigut constant.

La batalla del benestar social: A Terrassa moltes -masses- persones viuen sota el llindar de la pobresa. La situació seria molt més complicada sense les entitats del tercer sector i les xarxes d'ajuda familiar. Qui no coneix algú que ha perdut la feina? Qui no coneix alguna família sense cap ingrés? Qui no coneix algun infant que no pot portar un entrepà a l'escola per menjar a l'hora del pati? Massa gent passant-ho malament per culpa d'un govern molt socialista però molt poc social.

La batalla de l'habitatge: La gran operació de màrqueting polític de l'actual Alcalde. "Terrassa és la primera ciutat en sancionar els bancs amb pisos buits" o "Terrassa será la primera ciutat lliure de desnonaments" són només dos dels grans titulars que hem vist aquests últims dies. Però són només això: titulars. La realitat és que tenim més gent sense casa i cases sense gent que mai. I una Societat Municipal d'Habitatge que no pot fer la funció per a la qual va ser creada perquè arrossega un deute de 80 milions d'Euros que segueix generant interessos, i per tant creixent, cada dia que passa.

La batalla de la neteja: La derrota més visible. Els socialistes han sigut devorats per la seva pròpia incompetència. Els ciutadans es queixen -ens queixem- constantment. Fa massa temps que hem d'aguantar males olors al voltant dels contenidors o voreres que es converteixen en "zones verdes" improvitzades. La neteja i el manteniment urbà de la ciutat són la imatge més evident del descontrol i la deixadesa de l'equip de govern. Qualsevol pot sortir al carrer i comprovar-ho.

La batalla del deute: L'Ajuntament de Terrassa té un deute de més de 211 milions d'euros. Som la tercera ciutat més endeutada de Catalunya (on hi ha 947 municipis) i la vintena de l'estat espanyol (que en té 8.122). Empreses com la Societat Municipal d'Habitatge -de la que ja n'he parlat abans- o el gens reixit Parc Audiovisual de Catalunya són veritables màquines de despilfarrar diners. Un diners que haurem de pagar tots els ciutadans de Terrassa a causa de la mala gestió, una vegada més, de l'equip de govern amb els socialistes al capdavant.

La batalla de l'orgull de ciutat: Aquesta és la que més em dol. Ens han fet perdre l'Orgull Terrassenc. Les males polítiques ens han portat a ser una ciutat que pateix les conseqüencies d'un mal govenr. Mirem amb anhel el que vam ser mentre lamentem el que podíem haver sigut. La falta d'iniciativa ens ha portat a perdre el lideratge en molts aspectes (social, cultural, esportius, econòmic, etc...). És una de les coses que més em dol i que més critico. I una de les coses que més obsessió tinc en canviar. Aquesta és l'herència que ens deixen els socialistes després de 36 anys ininterromputs governant la ciutat. 8 grans batalles perdudes. I, de ben segur, que cada persona que llegeixi aquest article en pot dir -com a mínim- 8 més. Tinguem-les en compte el proper Diumenge a l'hora d'anar a votar. I recordem que el gran impediment de la nostra ciutat per a avançar cap a un futur millor és que a Terrassa fa 36 anys que governen els matèixos. Es doncs, l'hora de fer un canvi al nostre Ajuntament.