El bisbat de Terrassa ha refermat la seva oposició als avortaments, les vasectomies i la píndola de l'endemà. Josep Àngel Saiz Meneses "reitera la seva condemna a aquestes pràctiques contràries a la moral catòlica i espera una decisió definitiva i una resolució positiva de les gestions que està realitzant davant les administracions".

Les explicacions del bisbat egarenc arriben després d'informacions publicades als mitjans de comunicació sobre la participació de membres de l'estament eclesiàstic en patronats de centres hospitalaris catalans on es fan avortaments, vasectomies i es dispensa la píndola de l'endemà. Entre ells, hi ha el Consorci Sanitari de Terrassa, relligat amb l'Església local a través de la Fundació Sant Llàtzer.

Perill per a mare i fill
Però la resposta fa referència, sobretot, a l'Hospital de Granollers, "on es parla de la realització d’alguns avortaments en situacions greus de perill, tant pel que fa a l’infant que ha de néixer com de la mare, i també a l’Hospital de Sant Celoni, en aquest cas s’afirma la pràctica de vasectomies i dispensa de la píndola de l’endemà", es diu des del Bisbat. Ara per ara, no s'abandonaran els patronats.

Saiz Meneses ha reiterat sistemàticament i de manera pública la seva repulsa i condemna a les pràctiques i a la legislació que ho permet. "També ho han fet els rectors de les parròquies de Sant Esteve de Granollers i de Sant Martí de Sant Celoni."

El bisbe diocesà va consultar a diversos organismes eclesiàstics i, especialment, va fer una consulta a la Congregació per la Doctrina de la Fe, el 29 d’abril de 2011, i continua realitzant gestions diverses en els hospitals i amb les administracions.

No hi ha cooperació
La Congregació per la Doctrina de la Fe va transmetre un dictamen a Saiz Meneses que indicava que, si els eclesiàstics han parlat amb claredat i han votat amb suficient coherència en les reunions dels respectius patronats, "no sembla que pugui haver una cooperació al mal moralment il·lícita".

L’esmentat dictamen també indicava que "el possible escàndol o confusió als ulls de l'opinió pública egarenca i catalana per la seva presència en els patronats es pot evitar si fan pública la seva opinió contrària a aquestes pràctiques i la seva actuació també en contra".

Ordenació de tres diaques
El dia de la Solemnitat de l’Ascensió del Senyor, el bisbe Josep Àngel Saiz Meneses va ordenar a la catedral tres nous diaques al servei de la diòcesi. Van concelebrar l'acte Salvador Cristau, bisbe auxiliar i rector del seminari; Jaume Traserra, bisbe emèrit de Solsona, i quaranta preveres. Hi van assistir nombrosos diaques i els seminaristes majors i menors de la diòcesi. 

El temple es va omplir amb gent de Terrassa, Cerdanyola, Sabadell i Granollers, entre d'altres poblacions. Els tres nous diaques són Santiago Cortés Velasco, destinat a l’església de la Mare de Déu del Roser a Cerdanyola del Vallès; Javier Fernández Pérez, a la parròquia del Sant Esperit de Terrassa, i Oriol Gil Termes, a la Santíssima Trinitat i a l’Escola Mare de Déu de la Salut de Sabadell.

En la seva homilia, Saiz va dir: "Som els apòstols del segle XXI. Perquè el nostre testimoni sigui creïble hem de viure una espiritualitat profunda, tenir una formació ben fonamentada i un compromís ferm amb l’Església i el món. També haurem d’adoptar un estil de vida personal auster i a la vegada solidari amb els altres i, finalment, haurem de transmetre l’alegria de l’Evangeli. És aleshores quan esdevenim autèntics testimonis de Jesucrist en el món d’avui. Testimonis que no parlen de memòria ni repeteixen un discurs teòric, sinó que comuniquen la seva pròpia experiència...".

Vuitè aniversari de la Diòcesi
El 15 de juny es va complir el vuitè aniversari de la creació de la diòcesi de Terrassa. El sant Pare Joan Pau II la va erigir -i la de Sant Feliu- desmembrant part del territori de l'arxidiòcesi de Barcelona. Josep Àngel Saiz Meneses va ser nomenat primer bisbe. I el Sant Esperit de la plaça Vella es va convertir en la catedral. La seva posada en marxa era una reivindicació històrica de bona part de la societat egarenca.

El territori del Bisbat s'estén per les comarques del Vallès Occidental (excepte Castellbisbal, Gallifa, Rellinars i Sant Llorenç Savall) i el Vallès Oriental (excepte Aiguafreda, Castellcir, Castellterçol, Figaró-Montmany, Granera, Sant Feliu de Codines, Sant Quirze Safaja i Tagamanent), més el barri barceloní de les Planes, i cobreix una superfície de 1.197,1 km². S'organitza en 11 arxiprestats, que comprenen 124 parròquies.