L'Ajuntament de Terrassa deixarà de cobrar aquest 2012 un total de 125.000 euros per l'exempció de pagar l'impost sobre béns immobles (IBI) de les entitats religioses de la ciutat. Aquestes són les xifres amb les que treballa Alfredo Vega, primer tinent d'alcalde i regidor d'Hisenda, Recursos Humans, Serveis Generals, Sistemes d’Informació, i Esports.

El polític del PSC recorda que a la capital vallesana hi ha seixanta finques destinades a activitats religioses, segons consta en els arxius del Consistori. La majoria d'elles pertanyen a les comunitats catòlica i evangèlica.

Alfredo Vega és partidari del pagament de l'IBI per part dels grups ara exempts, de la mateixa manera que fan les seves aportacions la resta d'entitats socials i culturals i les organitzacions no governamentals, argumenta. I més, en un estat aconfessional. Però creu que ara per ara parlar de l'IBI i de l'Església és fer volar coloms atesa l'existència de normatives superiors a les municipals que impedeixen cobrar-lo i els acords de les comunitats religioses amb l'estat. "La decisió no està en mans de l'Ajuntament i el que es pugui dir és de cara a la galeria. No s'ha de fer demagògia". 
Alfredo Vega el que sí ha fet és criticar amb duresa les darreres paraules del president de la Conferencia Episcopal Española, Antonio María Rouco Varela.

El xantatge de Rouco
El cardenal va afirmar que l'Església pagarà l'impost sobre béns immobles si ho marca la llei però "anirà en detriment d'altres accions". El cap de l'Església va amenaçar amb una reducció de les activitats de Càritas. Pel regidor terrassenc, les declaracions de Rouco "són impresentables".

Fidel Catalán, rector de la catedral del Sant Esperit, secretari general i canceller i portaveu del Bisbat de Terrassa, ha manifestat que el cobrament de l'IBI a l'Església és un tema obert del que encara se n'està parlant i que de moment no es farà cap declaració al respecte. Des de l'Església Evangèlica Unida van demanar uns dies per discutir internament sobre la qüestió abans de donar el seu parer sobre la possibilitat d'haver de pagar l'impost municipal.

"Tothom és igual"
L'alcalde de Terrassa i primer secretari del PSC, Pere Navarro, va defensar en una entrevista a RNE el cobrament de l'IBI a l'Església catòlica perquè "s'ha de tractar tothom igual". Per aquest motiu, veu "raonable" que es faci pagar a totes aquelles seus que no tinguin a veure amb la seva activitat religiosa. Navarro va assegurar que "en el meu ajuntament, el que fem és aplicar la llei; per tant, si la proposta s'ajusta a la llei, passarem al cobrament d'aquest impost".

El socialista va mostrar el seu desacord que aquesta mesura s'apliqui als partits polítics i sindicats, que també actualment està exempt de pagar aquesta taxa. El seu argument és que "formen part de l'estructura de la democràcia" i no són entitats privades, i va afegir que estan "sotmesos a molts controls dels seus comptes i les seves despeses i a retallades molt importants". "No és el mateix l'Església que els partits i els sindicats", va sentenciar.

Posteriorment, l'alcalde Navarro va matisar els seus comentaris, va negar tenir un calendari per implementar la mesura a la ciutat i va dir que hi ha altres temes que preocupen més com el frau fiscal o l'especulació. Fonts de l'Ajuntament properes al bipartit que hi governa han reconegut que potser Navarro va ser enxampat en fora de joc per part dels periodistes de RNE i no tenia una resposta preparada sobre un tema candent.

Josep Rull, el líder de CiU, està d'acord en acabar amb les exempcions però marca tres suipòsits: els centres de culte n'han d'estar exclosos, els espais d'entitats com Càritas o la Fundació Busquets han de tenir grans descomptes per la seva gran tasca social, "imprescindible", i edificis com el Palau Episcopal del Bisbat de Terrassa han de cotitzar.

El PP parla d'oportunisme
Álex, Rodríguez, regidor del Partit Popular a l'Ajuntament de Terrassa, considera que la idea socialista de fer pagar ara l'IBI a l'Església catòlica és una "mesura oportunista en aquests moments de crisi. Han estat vuit anys al govern de Madrid i no han dit res al respecte i ara ho posen a sobre de la taula". El regidor afirma que entendria la petició si arribés de les files d'ICV-EUiA, "perquè ha estat una formació que sempre n'ha estat partidària i serien fidels a la seva ideologia". 

Álex Rodríguez tampoc comprèn que se centri tot en l'Església catòlica, quan hi ha moltres altres confessions religioses a la ciutat de Terrassa, una idea que rebla Gabriel Turmo, portaveu dels populars a Terrassa. No tanca les portes a parlar sobre la possibilitat de fer pagar, però ja avança que en el debat haurien d'entrar totes les religions i totes les altres entitats exemptes de pagar l'impost.

Tot i això, tant ell com Turmo s'hi mostren totalment contraris i recorden l'existència d'acords internacionals "que no es poden trencar". El portaveu sí què té paraules de crítica contra Pere Navarro, al qual acusa "de no mesurar les seves paraules en un tema tan sensible. No ha estat a l'altura de les circumstàncies. Tinc la impressió que les seves paraules anaven només de cara a la galeria".

Mutis del Bisbat
70 parròquies, més de la meitat de les 120 que hi ha al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, que comprèn zones del Baix Llobregat, l'Alt Penedès, el Garraf i l'Anoia, pagaven l'IBI per algunes de les seves propietats tot i que aquests béns n'estaven exempts. Així ho han assegurat fonts de la institució, que han destacat que no tots els béns de les 70 parròquies estan afectats.

Alguns dels errors es van descobrir arran de l'inventari que el Bisbat va fer quan es va escindir de Barcelona i va ser creat el 2004, com el de Terrassa, encapçalat per Josep Àngel Saiz Meneses. No es tracta de les esglésies ni són, en la major part dels casos, quantitats massa importants, asseguren fonts del Bisbat de Sant Feliu. El Bisbat de Terrassa ara per ara es manté en l'hermetisme i no ofereix cap tipus de dades, però la situació podria afectar a algunes parròquies egarenques.

Mentre a les altes instàncies es tiren els plats per decidir si es carrega un rebut de l'impost sobre béns immobles o no, en d'altres llocs, sense fer massa soroll, ja ho han posat en pràctica. A les Masies de Voltregà l'Ajuntament cobrarà aquest mes de juny, i per primera vegada, els rebuts d'alguns immobles del Bisbat de Vic, convertint-se en pioner a Catalunya.

"Un tracte de privilegi injustificable"
ICV de Terrassa proposarà que l'Ajuntament acordi demanar al govern espanyol que "impulsi les modificacions normatives necessàries" per tal que els consistoris puguin cobrar l'IBI de propietats immobiliàries de l'Església que avui estan exemptes. En un context de crisi on "el govern decideix unilateralment a cop de decret canviar elements de fiscalitat que afecten la ciutadania", creu que s'han de replantejar algunes qüestions que fins ara mai no s'han volgut abordar i s'han concebut "com a intocables". Per Paco Morales, president d'ICV a Terrassa, "si el govern central amb un decret va decidir que els terrassencs haurien de pagar un 10% més d'IBI aquest any, també podria revisar i decretar que determinades propietats de l'església catòlica i d'altres confessions paguessin i fessin una contribució a augmentar les finances municipals i la capacitat dels ajuntaments per finançar serveis fonamentals i l'atenció social en aquests moments".

Morales recorda que "l'església catòlica és, probablement, la propietària immobiliària més important del país, i no és de rebut que segueixi gaudint d'una exempció fiscal que suposa un tracte de privilegi injustificable". En molts municipis de l'Estat "les exempcions s'estan aplicant a més de temples i capelles, a oficines, seminaris, convents, habitatges, locals de tot tipus, places d'aparcament, immobles generadors d'activitat econòmica i solars que són titularitat de l'església". L'Ajuntament hauria de "fer ús de totes les possibilitats que l'actual legislació permeti per aplicar l'IBI a les propietats de l'església catòlica i de la resta de confessions religioses a la ciutat", ha sentenciat Morales.