La Llar de l'Ancianitat de Caixa Terrassa  

"El més lògic és dissoldre l'obra social d'Unnim i reprendre el camí cadascú per separat, Manlleu, Terrassa i Sabadell, cadascú al seu territori i explotant els productes i serveis propis, així com el patrimoni que conservem cada caixa d'abans de produir-se la fusió. Si ja no tenim el paraigua d'Unnim Caixa, que ha de desaparèixer, ja no té sentit seguir junts perquè no tindrem ingressos com a unitat". Aquest és el pla B que contemplen alguns directius d'Unnim per salvar, en la mesura del possible, l'obra social.

A l'entitat vallesana pocs confien que el BBVA vulgui destinar prou recursos per mantenir una activitat que el 2011 va beneficiar dos milions de persones amb un pressupost de 13,9 milions d'euros, si bé donarien per bo que el nou propietari mantingués una part important de l'obra social en el territori on tindrà major presència comercial. "No ens volem tancar cap porta, i de fet, ja tenim una reunió prevista amb els responsables del BBVA per a exposar-los el nostre projecte. A a la vegada, mantenim converses amb la Generalitat per buscar una sortida. Però sabem que és molt complicat", asseguren fonts de la direcció.

Sigui com sigui, Unnim Caixa no prendrà la decisió final fins d'aquí a unes setmanes, quan ja haurà obtingut una resposta del nou propietari sobre les seves intencions amb l'obra social. Segons ha pogut saber La Torre , en el quadern de venda, el BBVA va interessar-se per l'obra social d'Unnim.

Les tres caixes d'estalvi que el juliol del 2010 van rubricar l'acord de fusió, més empesos pel Banc d'Espanya que per cap altra raó, no semblen disposades a perdre el gen més important d'una caixa d'estalvis, malgrat que jurídicament ja no ho siguin. És per això que ja treballen en el procés de desfer la unió, "de forma totalment amistosa",  per "intentar salvaguardar tot el temps que sigui possible l'obra social als nostres territoris d'origen, respectivament".

Fonts del BBVA han explicat a La Torre que "mentre no culmini el procés, el segon semestre de 2012, no hi haurà massa moviments ni decisions respecte al futur de la marca Unnim i de les seves activitats financeres i socials". Però els responsables de l'obra social, quan es va donar a conèixer que Unnim entrava en un procés de subhasta, ja va prendre una decisió: "passés el que passés, havíem de començar a cercar fórmules d'autofinançament, perquè abans o després deixaríem de ser benefactors que rebíem uns diners i ens convertiríem en una fundació que malda per obtenir ingressos per funcionar".

Encara més contundent es mostra un altre directiu de l'entitat: "mai més no podrem tornar a donar llet calenta a tothom. Hem de canviar el xip, a partir d'ara farem el que podrem per mantenir una certa presència al nostre territori, però els recursos no són infinits. Caldrà voluntat per part dels ciutadans, i començar a pagar per determinats serveis i activitats que fins ara podíem oferir de franc. Serà, fet i fet, una obra social amb més copagament que mai".

Revaloritzar la marca
I ara, després de la "sorpresa" del BBVA, ha arribat el moment. Caixa Terrassa i Caixa Manlleu han mantingut actives les fundacions que ja tenien abans de fusionar-se, mentre que Caixa Sabadell les va desfer, però ara comença a reconstruir-les. En el cas de l'entitat egarenca, hi ha la Fundació President Torres Falguera, que gestiona la Llar d'Avis, la Fundació Cultural Privada Caixa Terrassa, de la qual pengen el Centre Cultural Unnim i la Fundació President Amat Roumens, que gestiona el centre d'ocupació per a persones discapacitades Fupar. Fonts de l'entitat veuen raonable "agrupar totes aquestes fundacions en una de sola, per exemple la Fundació Cultural Caixa Terrassa, canviant el nom per Fundació Caixa Terrassa, tindria força i seria relativament fàcil".

Tornar als orígens, però en època de vaques magres, implicarà prendre decisions que no agradaran a tothom, i que la societat pot no comprendre. Oferir entrades de franc a moltes exposicions i concerts, tenir les sales d'auditoris sempre disponibles per a entitats o altres gestos de cortesia de l'obra social ja no serà possible "perquè la fundació haurà de pagar de la seva butxaca serveis tan bàsics com els rebuts de la llum, la neteja i el sou dels empleats, que fins ara s'assumien amb pressupost d'Unnim Banc destinat a l'obra social".

Pel que fa a serveis que ja són cofinançats pels usuaris, no és descartable que les noves fundacions hagin d'afinar costos i ajustar-ne el preu si volen mantenir el servei. "Tenim patrimoni i diner líquid per funcionar durant força temps, sempre i quan racionalitzem la despesa i mantinguem els ingressos, perquè altrament, posaríem en risc el patrimoni de les fundacions en quatre dies", sentencia un directiu de l'entitat Unnim.

Repartiment del botí
Quan Unnim Caixa prengui la decisió de desfer la unió, es repartirà els recursos líquids seguint el protocol que es va signar en el moment de la fusió. A cada entitat li pertoca un percentatge que no té a veure amb el seu pes financer, sinó amb l'aportació econòmica que cada caixa feia a la seva obra social abans de la fusió. Així per exemple, Caixa Terrassa rebrà un percentatge diferent al seu pes en l'estructura financera, perquè les aportacions de beneficis al capítol eren majors que les de les altres caixes, tot i que en alguns dels seus grans projectes, com Fupar, gràcies als ingressos pels serveis que ofereixen a particulars i empreses, requerien menys finançament que altres projectes molt més deficitaris, com el Centre Cultural.

Per contra, Caixa Sabadell destinava menys diners a l'obra social en proporció al seu pes financer en la nova Unnim. A banda, cada entitat disposarà del patrimoni que havia aportat a la unió. Així, la nova fundació de Caixa Terrassa podrà treure rendiment en solitari de la residència Llar, l'escola de negocis Euncet, Fupar i el Centre Cultural.
Tot just fa unes setmanes, Unnim anunciava que destinaria 5 milions d'euros a obra social durant el 2012, un 60% menys dels recursos del 2011. La retallada era substancial, però la direcció del grup llançava un missatge de tranquil·litat a la societat catalana assegurant que amb el patrimoni i els recursos líquids, Unnim podria garantir bona part de les seves activitats socials habituals. En el moment de l'anunci, la direcció de l'entitat "estava convençuda" que començaria una nova etapa amb Ibercaja, que, essent una caixa, comprendria la importància de l'obra social. Però la decisió del Banc d'Espanya i del ministeri d'Economia ha girat completament la truita.

Ara la direcció espera conèixer la visió del BBVA, però per si de cas, té a punt el pla B per a salvar les engrunes d'una història més que centenària: "esperar que la societat civil catalana estigui disposada a fer un petit esforç per mantenir viu l'esperit fundacional de les caixes d'estalvi".