L'Ono Altètic decideix el derbi a la segona meitat

Hoquei

Publicat el 16 d’octubre de 2009 a les 12:21
El Terrassa va aguantar mitja part l’embranzida d’un Ono Atlètic que sembla que jugui una altra lliga. Els de Dani Martín van augmentar la velocitat a la segona meitat i van acabar golejant al conjunt de Les Pedritxes.

Des de l’inici l’equip local va ser qui va portar la iniciativa. Els groc i negres arribaven amb més claredat a l’àrea i feien lluir Bernardino Herrera que va estar força encertat en les seves intervencions a l’inici de l’enfrontament.

Gràcies al paper del porter càntabre, entre d’altres coses, el gol local va trigar un xic a arribar. Va ser al minut 20 de partit. Xavi Ribas disposava d’un penal-córner, i el capità de l’Ono Atlètic l’aprofitava a la perfecció per fer el primer del migdia. Semblava que amb el meló obert, seguirien arribant més gols del conjunt que entrena Dani Martín. Però no va ser així. Abans dels descans, Xavi Lleonart, amb un altre llançament de penal-córner empatava el matx i tornava a posar emoció al partit quan encara quedava tota una segona part per endavant.

Però tornant de vestidors, l’Atlètic va augmentar la velocitat i va sentenciar l’encontre quan s’ho va proposar. Als tres minuts del segon temps Ignasi Guerrero ja avançava de nou als de Can Salas i més tard era el davanter internacional Roc Oliva qui feia el tercer gol per als de Can Salas i deixava el derbi pràcticament dat i beneït.

A falta de vuit minuts per al final, Sergi Enrique va fer la sentència definitiva. En una jugada de penal -córner, la pilota acabava a la dreta i el defensor del conjunt entrenat per Dani Martín enviava la pilota dins la porteria sense que Bernardino Herrera no pogués fer res per aturar-la.

L'Egara s'emprota els punts de Les Canàries
Els de Díaz van haver de suar la samarreta per guanyar el Ciudad de Las Palmas de Gran Canària. Schickendantz, que tornava a ‘casa’, va avançar els ratllats, però els locals van igualar a la segona meitat. Amb paciència, l’Egara ho anava provant, però no va ser fins a les acabelles que Schickendantz, dues vegades més, i Tubau feien el definitiu 1 a 4.