Des de la C.U.P Terrassa volem mostrar el nostre frontal rebuig a la Llei Orgànica de protecció de seguretat ciutadana, “la llei mordassa”, que esdevé un instrument al servei del sistema social i polític davant de l’evident augment de la desigualtat social, de les mobilitzacions i de les lluites col·lectives. Un veritable instrument de repressió emparat per la legalitat i creat amb la finalitat d’atemptar directament contra tota aquella veu discordant o acte que posi en perill els interessos d’uns quants en favor de la majoria. 

Ha quedat palès que la política institucional només ha servit perquè uns quants visquin bé a remolc de que les classes populars no puguem gaudir d’una vida que pagui la pena ser viscuda. És per això que hem constatat i après que la base de la transformació social és el treball col·lectiu que cal desenvolupar amb les nostres pròpies mans, per això és imprescindible que tinguem capacitat de decisió sobre tots aquells àmbits que ens afecten. 

Una de les conseqüències de l’entrada en vigor de la llei mordassa i que cal subratllar, és la brutal pèrdua, precisament d’aquesta capacitat de decisió, donat que amb la mateixa s’aconsegueix a base de por i repressió col·locar al marge de la centralitat política, les persones, que cada vegada troben més obstacles per contestar a les diverses crisis que els hi afecten i per prendre les seves pròpies decisions en tots aquells àmbits que els hi afecten. 

La llei a més no compleix amb els requisits de certitud i claredat amb els quals ha de complir qualsevol normativa, més encara si revesteix caràcter sancionador. Tot això permet usar i interpretar la norma a conveniència de qui l’aplica, es converteix en un xec en blanc atorgat per una llei vigent i que permet sancionar fins i tot l’exercici de drets tan fonamentals com els de reunió, manifestació o llibertat d’expressió. Una dictadura emmascarada en una llei aprovada i vigent, que no compleix amb les normatives internacionals més bàsiques. 

A títol il·lustratiu, des de l’entrada en vigor de la llei queda permesa la denominada devolució en calent i la introducció de la pena de presó permanent. A més constituiran infraccions lleus amb una sanció de fins a 600 euros, fets com les reunions a l’espai públic, gravar a un policia o faltar-li al respecte, la venda ambulant, l’ocupació d’una entitat bancària o escalar edificis, i constituiran infraccions greus amb una sanció aparellada de fins a 30.000 euros, impedir un desnonament, les manifestacions davant el congrés, el senat o els parlaments, la resistència a l’autoritat o cremar un contenidor. 

Finalment cal posar de manifest un dels elements claus d’aquesta llei, és que atorga plena i absoluta discrecionalitat a la policia donat que certs fets que abans quedaven tipificats en l’àmbit penal i havien de passar per un procediment judicial teòricament amb una sèrie de garanties, ara passen a ser competència del dret administratiu, dret en el que opera el principi de la presumpció de veracitat en favor dels agents de policia, és a dir, qualsevol fet que un agent manifesti s’entén que és cert a no ser que existeixi prova del contrari. Això vol dir que qualsevol intent de defensa, o queixa sobre la sanció imposada pot provocar una nova multa o una detenció per desobediència, independentment de si existeixen o no motius per la imposició de la sanció.