Pilar Puértolas Foto: L.P.

Pilar Puértolas (Badalona, 1970) és la quarta generació al capdavant de Sanmy, una de les poques empreses catalanes que queden de fabricació de begudes refrescants. És mare de tres fills, el Nacho, el Víctor i el Guillem, i és llicenciada en Econòmiques i Màster per ESADE en direcció d'empreses familiars. Té a mitges la carrera d'Humanitats per la UOC, que de moment deixa de banda perquè no té temps per a tot. Ni tant com voldria per practicar els esports que li agraden: córrer, la natació, el tennis. Dirigeix des de fa deu anys Sanmy, que té 35 treballadors i factura 6 milions d'euros cada any.

118 anys. Com es porta una empresa familiar de 118 anys?
Amb il·lusió, amb ganes de continuïtat i amb un pes molt gran a sobre. Som la quarta generació. Va ser el meu besavi, juntament amb el seu germà, que van venir d'Osca a fer el servei militar i llavors es van posar a treballar en una empresa de sifons i gasoses. L'amo va jubilar-se sense descendència i la van comprar els germans Puértolas per 1.000 pessetes, cinc-centes al comptat i la resta a terminis. Un dels germans va continuar a l'avinguda de Roma de Barcelona –encara s'hi pot trobar un sifó modernista que és un rellotge– i l'altre se'n va anar a Badalona, en Santiago Puértolas, que llavors va formar la marca Sanmy. Però amb els anys, la marca Geiser va deixar d'anar bé i van acordar amb el meu pare la fusió a Badalona. Per això tenim les dues marques: Sanmy i Geiser.

Com es fa front a un mercat on manen les multinacionals?
Doncs és complicat. Perquè el nostre mercat competitiu són grans multinacionals, els nostres clients també i els proveïdors també ho són. Som una mena d'entrepà i ens pressionen per dalt i per baix. L'única manera d'adaptar-t'hi és lluitant molt, sent més flexibles del que poden ser aquestes grans empreses, per fer nostra aquesta veta de mercat de produir quantitats més petites que una multinacional no podrà abordar. I sent molt conscient del que passa cada dia, què falta en un supermercat i què podria ser bo i adaptant-t'hi.

Com es fa el salt de Badalona a Terrassa?
La fàbrica va anar creixent i vam anar ampliant el negoci. Teníem dues o tres naus llogades i va coincidir, llavors, que aquí a Terrassa hi havia les instal·lacions de la franquícia de La Casera. Vam instal·lar-nos-hi l'any 1992, just quan fèiem cent anys.

La marca blanca és una oportunitat de negoci o una amenaça?
És una realitat i no hi podem girar l'esquena. En els refrescos, la marca blanca representa quasi un 20% però si mirem altres països, com Alemanya, la proporció és d'un 75%. Va avançant. Particularment, no en sóc gaire partidària però no podem nedar contra corrent. El que fa és fer circular els diners però pràcticament sense marge. Per tant, com que els guanys són mínims, les empreses deixen de banda l'R+D perquè no hi ha possibilitats per fer desenvolupament. És el que està passant. És una còpia de les marques líders i arriba un moment que les marques comencen a tenir problemes i es deixa d'innovar. Ho afrontem produint-ne però que no superi mai el 30% de la nostra facturació, per aprofitar economies d'escala, perquè t'ajuda a optimitzar costos d'adquisició de matèries primeres.

Per a algunes cadenes de supermercat, per tant, sou distribuïdors de la marca blanca i dels productes propis?
Sí. De fet, només produïm marca blanca si ens compren també  les nostres marques. Només vendre marca blanca o produir-ne, no ho fem.

Es pot fer marca sense fer publicitat?
Es pot fer amb els anys, si tens un bon producte i triomfa als lineals dels supermercats. Si no triomfa, te la donen de baixa i fora, perquè les cadenes de distribució ja tenen calculat el cost i els beneficis que dóna cada forat dels lineals. Es pot arribar a tenir un bon producte, que es mantingui amb els anys, i que el boca-orella el faci consumir. També depèn del consumidor: crear alternatives vol dir exigir-les, i exercir aquesta funció canvia també certes polítiques comercials.

La composició de cada producte varia segons la marca? Per exemple, si feu cola és la mateixa fórmula per a cada marca?
Les composicions varien en funció de cada marca. Tant si és marca blanca com si és pròpia. Cada producte té la seva pròpia composició.

Quin és el producte estrella?
El sifó Geiser, en general, i a Catalunya, el Refreskat de llimonada, taronjada i cola. Portem uns increments del 25% i estem molt contents. És mèrit del consumidor, que ha fet que rodi el producte i li donin més espai a les botigues.

Fidelitza la marca perquè la gent té la sensació que és d’aquí?
Sí, i tant! Passa simultàniament una cosa curiosa: creix, d'una banda, la marca blanca i, d'altra banda, productes que es vinculen a la proximitat, com el Refreskat, perquè el consumidor el considera d'aquí.

Us inquieta l'anunci d'un possible impost sobre les begudes que el Govern va anunciar?
Moltíssim, perquè les begudes es mouen amb uns marges ínfims i és un impost que ens margina com a fabricants. Per què les indústries refrescants i no a la indústria làctia, la pastisseria? Ja és prou difícil perquè ens fiquin pals a les rodes. Estem molt abocats a lluitar-hi en contra, com a membres de l'Associació de Begudes Refrescants a nivell nacional i dins el Gremi de Distribuïdors i Productors de Begudes.

De què parlem quan parlem de marges petits?
El marge en marca blanca pot ser mig cèntim d'una ampolla de litre i mig o dos litres. I l'impost se situava en els vuit cèntims... és una barbaritat. I en marca pròpia el percentatge segueix sent baix.

Com viviu els empresaris la situació sociopolítica, com una amenaça, com una realitat?
Es viu com tot, i tot canvia sempre. Els empresaris estem acostumats a estar amb els ulls oberts pensant què passarà a dos o tres anys vista. La nostra feina és anticipar-nos i treballar amb perspectives de futur. En els moments que vivim no queda altra opció que adaptar-s'hi perquè sempre hi ha oportunitats i expectatives.

El futur passa per la internacionalització?
Sí, per créixer és bàsic, però en el nostre cas és complicat perquè el  valor afegit del producte és minso i el transport ens encareix molt els desplaçaments, per això la internacionalització és baixa (5%). En cada país hi ha hàbits de consum diferents i implantar-te en un lloc nou vol estudis de mercat. És una inversió important.

Com es porta ser dona en el món empresarial, que encara és majoritàriament masculí?
Ara que ja he passat l'època de la criança dels nens, que és el més complicat per a una dona, és més fàcil. T'has d'organitzar, i per la resta no hi ha diferències. Tothom et respecta. Però una dona ha de fer més sacrificis que un home. És veritat. I és un handicap. I un avantatge, perquè som capaces de fer més coses alhora. Les dones tenim un sisè sentit i, potser pel fet de ser mares, crec que ens dóna més visió empresarial.