"Viure sense llum és una agonia, és pràcticament impossible, molt dur". Ho diu la Sandra però es podria posar en boca de qualssevol de les quinze famílies que des de fa dos mesos malviuen sense subministrament elèctric en un bloc ocupat a l'avinguda de l'Abat Marcet de Terrassa. Passaran les festes nadalenques a les fosques, a l'espera d'una solució que de moment no arriba. La Sandra té dos infants, de 13 i 14 anys. Especialment per a ells viure sense llum és molt complicat, i més en una època de l'any en què es fa de nit ben d'hora. Cada tarda, quan arriben de l'institut, han de fer els deures sota la llum d'unes espelmes. Evidentment, no poden mirar la televisió ni navegar per internet per entretenir-se, com fan molts companys de classe. Els dies, però sobretot les llargues nits, passen amb una lentitud impròpia del segle XXI en aquest bloc del barri de la Zona Esportiva de Terrassa.

Aquesta mateixa situació l'han viscuda en primera persona en un altre conjunt de pisos ocupats per famílies amb pocs recursos, al barri de les Arenes de Terrassa, a tocar de la riera de les Arenes i de l'avinguda del Vallès. En aquest indret hi ha tres blocs ocupats, tots tres de la mateixa promoció. Quan la constructora estava a punt de finalitzar-los, va entrar en fallida i ara pertanyen a la Sareb, el popularment conegut com a banc dolent. En el cas d'aquests veïns, van haver de donar una lliçó d'organització per poder fer front a la manca de subministrament elèctric. Gràcies a la mediació de l'Ajuntament de Terrassa, des de fa un mes tornen a estar connectats a la xarxa elèctrica. Són el fil de llum per a les altres comunitats que es troben en situacions similars a Terrassa.
 
La regidora d'Habitatge i mediació comunitària de l'Ajuntament de Terrassa, Lluïsa Melgares, es refereix a aquestes persones com a precaristes. No són ocupes, sinó precaristes que s'han trobat en una situació d'emergència habitacional en el context de la crisi econòmica. En tractar-se de blocs sencers que han estat ocupats, el conjunt de precaristes esdevé una comunitat de veïns, i s'han d'organitzar per fer front a despeses comunes, a la neteja i al manteniment de les instal·lacions. És el primer repte per poder trobar una solució al seu problema amb l'habitatge i amb l'energia. 

Quinze famílies a les fosques i en procés de desnonament

Al bloc de l'avinguda de l'Abat Marcet, 22, en la cantonada amb el carrer del Dibuixant Avellaneda, viuen quinze famílies des de fa tres anys. Hi van entrar el 2013 i s'hi van instal·lar. Fins fa dos mesos tenien llum: estaven punxats al subministrament elèctric. Arran del darrer tall i davant dels tràmits per trobar una solució més o menys definitiva per a aquestes famílies, romanen a les fosques. "No podem carregar els mòbils, hem de dutxar-nos amb aigua freda, no podem cuinar...", explica la Sandra, la mare dels dos infants que, com ella i com tots els veïns, també pateixen les conseqüències de viure sense llum. Amb una bombona de butà fan funcionar una estufa. Així es defensen del fred que fa al nord de Terrassa i escalfen l'aigua i el menjar.

Aigua, per sort, no els en falta. En els inicis de l'ocupació, van tallar-los l'abastament un parell de vegades, però els mateixos veïns el van obrir. No la paguen, però ja no els han posat més traves per utilitzar-la.

Els veïns afectats pel tall de la llum van mirar alternatives provisionals, com la instal·lació d'un petit generador per cada planta, però el pressupost s'escapava de les seves possibilitats.
 
En l'actualitat, l'immoble és propietat del Banc Sabadell. Representants de l'entitat bancària es van reunir fa unes setmanes amb la regidora d'Habitatge i mediació comunitària de Terrassa per tal de trobar una solució. Lluïsa Melgares va reclamar mesures immediates, especialment per a les famílies que viuen amb nens. Hi ha una dotzena de menors vivint a l'edifici sense llum. Segons va avançar la regidora a LaTorre, l'entitat financera propietària de l'edifici s'ofereix a donar un habitatge en el règim de lloguer social en un altre indret a les famílies d'aquest bloc sense llum que compleixin amb els requisits marcats pel Consistori. Igualment, segons li van comentar els responsables de Banc Sabadell a Melgares, el banc ha iniciat de manera paral·lela el procés de desnonament per fer fora les famílies que des de fa tres anys hi viuen.

Tres requisits per ser reubicats

Des de l'Ajuntament de Terrassa es recorda que l'administració municipal dóna la cara per aquest col·lectiu, però que no tot s'hi val. Per atendre els casos d'emergència habitacional cal portar un mínim de tres anys vivint a Terrassa —s'evita així l'efecte crida—, ser considerat vulnerable econòmicament —"a una persona que cobri 3.000 euros al mes no podem ubicar-la en un lloguer social", diu Melgares— i ser "objectivablement respectuós amb l'entorn". En aquest punt, aspectes com la neteja i la convivència són molt importants. Sovint arriben queixes dels veïns respecte els pisos ocupats. Així ha estat, segons confessen els mateixos afectats, en el bloc de l'Abat Marcet. Hi ha diverses interposades denúncies per sorolls i incivisme. De fet, la convivència no ha estat fàcil, tot i que últimament diuen que ha millorat.

En aquest mateix bloc hi ha persones que no compleixen amb els tres requisits exposats per la regidora i que segons Melgares podrien trobar una alternativa a l'ocupació. "Ells ja saben qui són". Són més o menys la meitat dels que hi resideixen, els que compleixen amb els requisits. L'altra meitat s'haurà de buscar la vida.

Les famílies amb menors tindran prioritat en el procés de reubicació en pisos de lloguer social. "No volem nens en pisos sense llum", insisteix Melgares, que demana la col·laboració de les famílies per deixar-se ajudar i perquè, si no compleixen amb els requisits, busquin una alternativa. La solució, però, no ha arribat de moment per a ningú un mes després que el banc i el Consistori arribessin a l'acord de reubicar les famílies vulnerables.
 
La llum de l'esperança

L'exitós cas dels tres blocs de les Arenes, que finalment han aconseguit tenir llum després d'un llarg procés de negociacions entre l'Ajuntament de Terrassa i Endesa, esdevé l'esperança per a moltes persones en situacions similars. L'organització i la col·laboració veïnal ha estat clau per assolir-ho, com també la implicació municipal. Els veïns formen part del Colectivo Sin Vivienda de Terrassa, un col·lectiu registrat com a associació i que ha actuat de facto com a una comunitat de veïns. "Les cartes ens arribaven a nom dels propietaris de la comunitat", bromejava en Simón, un dels representants dels afectats en les interlocucions amb l'Ajuntament i la companyia subministradora. No volen esdevenir propietaris de cap pis, sinó aconseguir a mig termini viure als pisos en un règim de lloguer social: pagant el que realment es pot pagar. En aquest cas l'aposta no ha passat per la reubicació sinó per garantir el subministrament elèctric.

Alguns dels precaristes que viuen en aquests blocs ocupats han viscut anteriorment desnonaments; altres, s'han vist afectats per les hipoteques; altres, han vist com havien de deixar el pis on vivien per no poder pagar el lloguer. Ja fa més de dos anys que van arribar les 44 famílies que ocupen els blocs de pisos buits del carrer de Falset, 1 i 3, i del carrer de Cervera, 10. En total, hi ha una cinquantena de nens i nenes.

Per tenir electricitat, van connectar-se de manera irregular al corrent elèctric. Els hi tallaven i s'hi tornaven a connectar. Però un dia, el passat mes de juny, van aparèixer els tècnics per fer la desconnexió definitiva, obrint la vorera i tallant qualsevol possibilitat de reconnexió. Per fer front a la manca d'electricitat i amb la col·laboració de l'Ajuntament —però sense ajudes econòmiques— van llogar un generador i fins el passat 21 d'octubre van utilitzar-lo per poder tenir energia elèctrica.

Des del 27 de juny al 21 d'octubre el lloguer del generador per part d'Enerco va suposar per al col·lectiu una despesa de 12.873,50 euros. Per alimentar-lo de gasoil, els veïns van gastat un total de 10.211,30 euros. Cada setmana, un o altre veí anava a comprar mil litres de gasoil setmanals. En total, la despesa del generador va ser de 23.084,80 euros, pagats puntualment. LaTorre ha tingut accés a les factures i als comprovants de pagament del col·lectiu, així com a diferents documents com les instàncies amb l'Ajuntament, el contracte amb Enerco i les comunicacions amb Endesa. Tot ho han pagat de la seva butxaca.

A l'espera dels comptadors

El 21 d'octubre va acabar l'etapa provisional del generador i fins al 2 de novembre es van quedar a les fosques. Van ser pràcticament dues setmanes molt llargues, que se sumen al parell de setmanes que també van viure sense electricitat el passat mes de juny, quan els van tallar la llum i fins que van tenir el generador. "Et dutxes amb aigua freda i t'aguantes, però per als nens sí que és un patiment", diu en Karim, un dels veïns d'un quart pis del carrer de Falset, a les Arenes. "Arribar a casa i haver de pujar a les fosques, no tenir com cuinar i haver-te d'anar a dormir d'hora perquè no pots fer res és molt dur", confessa. En Karim ara aprofita els vespres, amb llum, per estudiar i renovar coneixements. Té una carrera universitària des del 1999 però trobar una feina estable ha estat una missió impossible, de moment. Com ell es troben la majoria dels habitants d'aquests blocs: alguns amb feines que els permeten anar tirant, altres amb ajudes públiques i altres sense res.

Ara mateix els tres blocs de les Arenes ja tenen llum. Els veïns no són els propietaris ni paguen cap lloguer, però Endesa els ha reconegut finalment com a habitants de l'edifici i els ha retornat el corrent elèctric, després que hagin fet front als costos que aquestes obres suposaven. No obstant, el consum d'electricitat no l'estan pagant, encara. Instal·lar els comptadors també costa diners i encara no s'han fet tots els pagaments.

Està previst que en els propers dies Endesa instal·li finalment els comptadors, quan els veïns facin l'últim pagament aprofitant que els comptes bancaris respiren amb l'ingrés dels sous o de les prestacions. Un cop amb els comptadors instal·lats, cada habitatge pagarà una tarifa social reduïda pel seu consum. També pagaran, com a comunitat, les despeses de les zones comunes, com ara l'ascensor. Fins ara, per evitar excedir un consum que no s'està pagant, l'ascensor no ha funcionat. Entrarà en servei quan definitivament tot estigui en ordre.
 
D'aigua tampoc els en falta. L'empresa privada que gestiona el servei d'abastament d'aigua a la ciutat, Mina Pública d'Aigües de Terrassa, no s'hi ha ficat fins al moment. L'empresa té acords amb l'Ajuntament de Terrassa per garantir el dret a l'aigua a famílies sense recursos i per aplicar tarifes socials, tot i que en aquest cas la situació és simplement de buit administratiu. 

Servei d'intermediació municipal

"És molt complicat gestionar aquests afers amb les companyies subministradores. Les persones que viuen en aquests pisos ni en són propietàries ni tenen un contracte de lloguer, i això ens obliga a actuar d'altres formes", explica la regidora Melgares, que malgrat aquesta situació no defalleix en el servei d'intermediació entre els precaristes, els bancs propietaris dels edificis i les companyies subministradores. "No estan protegits per la llei", remarca la regidora d'Habitatge egarenca, que reclama solucions a les administracions competents. L'Ajuntament de Terrassa s'ha posicionat de manera ferma en la defensa d'una llei urgent per afrontar l'emergència habitacional i la pobresa energètica. L'administració municipal ha aconseguit marcar un precedent amb l'assoliment del subministrament elèctric als blocs de les Arenes, gràcies a les seves gestions amb la companyia elèctrica.

A Terrassa hi ha més casos similars, i s'hi busquen solucions quan se'n té constància. Al barri de Ca n'Anglada hi ha un altre bloc de pisos que ha estat recentment sense llum durant diverses setmanes. En aquest cas, sí existeix un propietari i els habitants de l'immoble estaven de lloguer. Va arribar un moment, però, que els veïns van deixar de pagar el lloguer i el llogater va donar de baixa el servei elèctric. Ara ja tenen llum, tot i que de manera provisional per a quatre mesos. També gràcies a la mediació municipal, s'ha arribat a un acord entre el propietari i els inquilins: aquests últims pagaran el lloguer i es restableix el subministrament elèctric.

És en bona part gràcies al departament municipal que dirigeix Melgares que els blocs de les Arenes i de Ca n'Anglada ja tenen llum. Els veïns coincideixen en agrair la seva tasca i la seva implicació per millorar les condicions de vida del col·lectiu. A més, també ha estat important la xarxa teixida pels veïns dels diferents blocs ocupats, construïda mitjançant el Colectivo Sin Vivienda de Terrassa. Les reunions periòdiques faciliten la interconnexió dels afectats i l'articulació de respostes davant de les situacions desfavorables que pateixen. La realitat social i el marc jurídic juguen encara, però, en contra seva.