L’any 1904, el poble de Sant Pere va ser annexionat a Terrassa, una decisió que va dividir el territori i va generar un fort impacte entre els seus habitants. La mesura, impulsada per Alfons Sala, va integrar l’antic municipi en dues ciutats més grans, però la comunitat va continuar reivindicant la seva identitat pròpia. Tot i la pèrdua de la independència administrativa, el sentiment de pertinença dels veïns es va mantenir al llarg de les dècades.
A més, la transformació administrativa i toponímica de la zona no només va afectar Sant Pere, sinó també altres municipis propers. San Quirico de Tarrasa (San Quirze de Tarrasa el 1857) va passar a anomenar-se Sant Quirze del Vallès el 18 de març de 1976. Finalment, Terrassa va adoptar oficialment el nom en català el 18 d’abril de 1984, en un procés de normalització lingüística i administrativa.
Durant els anys 80, l’Associació de Veïns de l’Antic Poble de Sant Pere va engegar una iniciativa per recuperar la memòria històrica del barri. Entre les accions impulsades, destaca la restitució dels noms originals dels carrers i places, així com la recuperació de la nomenclatura tradicional de les cases. Aquest esforç va ser clau per reforçar la identitat d’un poble que, malgrat la divisió, no ha deixat de reivindicar el seu passat.
En el marc d’aquest projecte de recuperació històrica, actualment s’han instal·lat 14 plaques amb el disseny i tipografia de l’època anterior a l’annexió. Aquestes plaques recorden els noms originals dels espais públics i volen ser un símbol de la història del municipi desaparegut. L’objectiu és que les generacions futures coneguin el passat de Sant Pere i la seva importància dins el territori.
Amb aquestes iniciatives, els veïns de l’antic poble volen mantenir viva la seva memòria col·lectiva i reforçar el sentiment de pertinença. Tot i els més de cent anys transcorreguts des de la divisió, Sant Pere continua sent un exemple de resistència identitària i de voluntat de preservar les arrels d’un poble amb una història pròpia i singular.
A la resta de la comarca els canvis van ser sobretot, intercanvis de territoris, fent gran així Sabadell, que va incorporar part de municipis veïns com Barberà del Vallès.