La regidora Eva Herrero i el president de Cecot Jove Dani Puente Foto: La Torre
És una via projectada el segle passat
EVA HERRERO, regidora d'ICV-EUiA
És una evidència que des de ICV-EUiA de Terrassa mai hem negat que cal millorar la mobilitat obligada de persones i mercaderies en un àrea densament poblada i amb multitud de centres productius i d’activitat econòmica. Ara bé, no creiem que sigui la millor, ni l’única, solució fer-ho donant continuïtat, de manera acrítica i a pedaços, a l’autovia del Quart Cinturó projectada al segle passat com a via de pas i no de servei a les ciutats i als polígons industrials i dissenyada amb paràmetres econòmics i socials del segle passat.
Apostar ara novament pel Quart Cinturó pensem que no és una opció d’utilitat estratègica i de futur per al nostre país i pel model social, territorial i econòmic que creiem es mereix Catalunya i les comarques afectades. Però, amb independència d’això, ni tan sols és una opció reïble tot veient que el Ministerio no té cap interès ni a acabar l’obra pendent entre Viladecavalls i Olesa de Montserrat.
Volem solucions de mobilitat interna dialogades i consensuades amb totes les eus del territori, també la de les organitzacions ecologistes, ciutadanes o els sindicats, i volem que es desenvolupin aviat, amb eficiència, amb el mínim cost possible i pensant en el present però sobretot en el futur, i també en els valors ambientals del territori, en l’estalvi energètic i en la lluita contra el canvi climàtic, i no a partir d’un projecte d’autovia d’alta capacitat i poc permeable que ve de l’època franquista i d’un model d’infraestructures que és clarament caduc.
Per això, estem convençuts que ara el que cal no és reclamar-li al Ministerio de Fomento que reprengui el projecte del Quart Cinturó, sinó que el desprogrami completament, que el desclassifiqui com a projecte d’interès general. Que es traspassin a la Generalitat els recursos econòmics reservats per a aquest projecte i que es faci des d’aquí, des de les institucions catalanes i d’immediat, un nou projecte de mobilitat sostenible que doni resposta als reptes de la mobilitat i de la societat actual a partir de la millora i interconnexió de la xarxa viària existent als Vallesos, però també prioritzant el transport públic, amb nous nodes ferroviaris i amb l’impuls de l’orbital ferroviària i potenciant el transport ferroviari de mercaderies. A més, a Terrassa, estem definint el projecte de l’Anella Verda en el qual no té cap encaix possible la continuïtat d’aquesta autovia.
El IV Cinturó, estalvi per a les empreses
Dani Puente, President del Cercle Cecot Joves Empresaris
El quart cinturo és amortitzable, és sostenible, és benefici i és estalvi. Cal però, fer-ho bé. Cal tenir en compte l’afectació a la fauna i evitar que esdevingui una barrera infranquejable allà on calgui, cal tenir cura de les afectacions hídriques i cal fer un tractament acústic adequat. En definitiva, la construcció de la B40 crea benefici del teixit empresarial per al teixit social. És necessari pel bé econòmic, per l’estalvi empresarial real d’un teixit empresarial amb unes despeses reals per falta de competitivitat, és amortitzable des del primer moment, i crea llocs de treball.
Per les empreses del Vallès, l’Anoia i el Maresme el Quart Cinturó o B40 és estalvi. I pels veïns del Vallès, l’Anoia i el Maresme creixement econòmic i feina. Considerant que les conseqüències pràctiques i els efectes reals són components vitals del significat i la veritat, el Quart Cinturó ve a resoldre una necessitat real perquè les empreses de les comarques per on passa siguin més operatives i rendibles en logística, transport i emmagatzematge millorant-ne la mobilitat.
Aquest és un concepte clau, cal una adequada actuació per part de les administracions per a facilitar l'accés dels ciutadans al treball, a l'estudi, als serveis i a l'oci.
Amb una economia al ralentí, tenim col·lapsades les autopistes C58, AP7, B30 i AP2.
Això suposa molta pèrdua d’hores i gran contaminació atmosfèrica i acústica. L’existència de la B40 produirà, segons l’estudi de Robert Vergés, un estalvi de temps de 45 milions d’hores cada any i s’estima que la Taxa Interna de Rendibilitat (TIR) pot oscil·lar entre el 17 per cent i el 38 per cent.
El quart cinturo és amortitzable, és sostenible, és benefici i és estalvi. Cal però, fer-ho bé. Cal tenir en compte l’afectació a la fauna i evitar que esdevingui una barrera infranquejable allà on calgui, cal tenir cura de les afectacions hídriques i cal fer un tractament acústic adequat. En definitiva, la construcció de la B40 crea benefici del teixit empresarial per al teixit social. És necessari pel bé econòmic, per l’estalvi empresarial real d’un teixit empresarial amb unes despeses reals per falta de competitivitat, és amortitzable des del primer moment, i crea llocs de treball.
Al Quart Cinturó s’hi emplaça el 22 per cent del Producte Interior Brut de Catalunya. És el territori més musculós industrialment parlant, i un múscul necessita oxigen que només li pot arribar a través de les artèries. Un múscul sense oxigen, només porta a la gangrena.
