Terrassa sobresurt en el patrimoni industrial i modernista català. Una bona part de les construccions que comprenen el període del darrer terç del segle XIX fins al primer del segle XX, es desenvoluparen sota els paràmetres del llenguatge modernista, que a la ciutat tingué una gran acceptació i es mantingué vigent anys després dels seus límits cronològics tradicionals. La importància de posar en valor aquest patrimoni és la seva diversitat tipològica i d’usos relacionats amb la vida quotidiana dels terrassencs durant els darrers dos segles, així com la seva vinculació a la indústria tèxtil llanera, que ha caracteritzat la ciutat arreu. Aquesta diversitat d’elements integrats en la xarxa urbana del centre de la ciutat es una peça clau en la consideració de Terrassa com a model especial de les ciutats tèxtils catalanes dels segles XIX i XX.
La Fira Modernista de Terrassa va néixer el 2003 a partir d’una iniciativa de la regidoria de Comerç, Consum i Turisme de l’Ajuntament de Terrassa, amb el clar objectiu de contribuir a la promoció econòmica, i especialment dels sectors comercial i de la restauració, a més d’esdevenir un element de projecció exterior.
De seguida va comptar amb la complicitat i l’adhesió de pràcticament tots els sectors. Entitats culturals, socials, associacions de comerciants, institucions i empreses es van sumar amb entusiasme a la proposta des del primer moment. Actualment, l’Ajuntament de Terrassa assumeix l’organització de l’esdeveniment.
El programa i les activitats de la Fira s’acorden en el marc d’una Comissió de seguiment, on participen gremis, associacions i entitats de la ciutat. La Fira ofereix un espai a totes les entitats i col·lectius de la ciutat que vulguin participarhi acceptant les condicions de l’organització, i està també protagonitzada per molts ciutadans i ciutadanes que espontàniament hi prenen part amb vestuari d’època i contribueixen a les activitats i l’ambientació. És una gran festa participativa que ha esdevingut un important element de cohesió social i d’identificació ciutadana.
Tot i no ser-ne el principal objectiu, la divulgació històrica sí que juga un paper determinant en l’èxit de la Fira Modernista, entenent com a èxit la gran repercussió social que assoleix, i els indiscutibles bon resultats que obté en quant a promoció econòmica i comercial, i projecció de la ciutat. Sense un patrimoni i un rerefons històric de referència, i també molt especialment, sense una àmplia base d’activitats i recreacions que ajuden a explicar i contextualitzar una època, la Fira no tindria el caràcter singular que la fa única, i que ajuda a engrescar els participants, les entitats i els visitants. Aquest és el principal motiu i signe d’identitat de la Fira Modernista de Terrassa, el que la distingeix i la converteix en un esdeveniment especial amb capacitat de projecció i d’atractivitat.
La Fira tracta sobre l’època modernista. És a dir, sobre el patrimoni i l’art d’estil i tendència modernista, i també vol reflectir la societat de l’època del canvi dels segles XIX al XX en general. Per tant, hi tenen cabuda els elements que responguin a les característiques del corrent artístic i cultural denominat Modernisme, o que es relacionin amb l’època del canvi dels segles XIX al XX en què estava vigent aquest corrent al nostre país.
Pel que fa a la determinació d’uns límits cronològics, es pot considerar el moment inicial del Modernisme durant els anys noranta del segle XIX. A Terrassa té una importància destacada el 1892, ja que és l’any d’arribada de l’arquitecte Lluís Muncunill. A la nostra ciutat el Modernisme és plenament vigent fins al 1910, quan apareix també amb força el moviment cultural i ideològic del Noucentisme. Ara bé, les manifestacions artístiques persisteixen fins a ben entrats els anys 20. Aquesta època a cavall entre el Modernisme i el que podríem definir com la seva reacció, el Noucentisme, és la que reviu i recrea la Fira Modernista.
Terrassa, model especial de les ciutats tèxtils del XIX i XX
La diversitat d’elements integrats en la xarxa urbana del centre de la ciutat es una peça clau en la consideració de la capital egarenca com a un lloc únic a Catalunya
Ara a portada
Publicat el 06 de maig de 2015 a les 08:51