08
de novembre
de
2022, 20:02
Actualitzat:
21:10h
Aquest dimarts ha tingut lloc la primera sessió del procés participatiu per informar a la ciutadania sobre la proposta d'avanç modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que estableix que el 30% dels habitatges de nova construcció del sol urbà consolidat han de ser pisos protegits.
El ple municipal de maig d'enguany va aprovar, tot i la negativa de Junts, PSC i Ciutadans, la proposta de modificació. La Plataforma d'Accés a l'Habitatge (PAH) i el Sindicat de Llogateres van presentar al·legacions al document, de la mateixa manera que l'Associació de Promotors de Catalunya, el Gremi de Constructors de Catalunya i tres immobiliàries: Sareb, Promotoria Real State i Coral Homes. Tot i així, els grups promotors no han estat presents en la primera sessió informativa per discutir la proposta.
Sebastià Jornet, President de l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC) del COAC i redactor de la modificació del POUM, ha establert que Terrassa compta amb 8.400 habitatges protegits, i que amb el nou pla urbanístic es podria optar a construir-ne 1.500 més. Segons els Objectius de Solidaritat Urbana (OSU), establerts per la Generalitat, tots els municipis de més de 5.000 habitants han de comptar, en un termini de 5 anys, amb un 15% d'habitatges sota un règim de protecció. Dels 90.000 habitatges que disposa Terrassa, aquest percentatge es traduiria en 14.000, de manera que en faltarien 5.600.
"Ens hem de treure l'estigma que un habitatge protegit és per a pobres. No ho és, ho és per classes populars i joves. Però té tres limitacions: la dimensional, la del preu venda-lloguer i la que ens indica qui pot accedir a l'habitatge", explica Jornet. En aquest sentit, els pisos protegits no poden ser de més de 90 metres quadrats. Tal i com ho designa la Generalitat, Terrassa es troba en la zona A, la més cara respecte al preu de metre quadrat per venda o lloguer. Així, 2.459,63 euros per metre quadrat és el preu màxim per un pis a la ciutat, que en un habitatge de 90 metres quadrats equivaldria a 172.000 euros. Pel que fa al lloguer, el màxim es situaria en uns 630 euros mensuals. A més, per accedir a l'habitatge s'ha de comptar amb un sou màxim que oscil·la entre els 53.000 i els 59.000 euros/any, depenent de la unitat familiar.
Jornet ha insistit que la intenció és construir aquests habitatges a tots els barris, sense que cap quedi discriminat. Els més cars es situarien al centre i a Ca n'Aurell, mentre que els més assequibles estarien a Ca n'Anglada i Sant Llorenç. La qualificació d'habitatge protegit seria permanent. "És la primera vegada que podem qualificar-los directament, i no deixar-los en reserva, com succeirà amb altres obres a la ciutat", ha especificat l'arquitecte.
Guillem Domingo, portaveu de la PAH, ha demanat que s'estableixi que tots els habitatges protegits del 30% dels disponibles siguin de lloguer, al·legació a la qual ha contestat Carles Caballero (ERC),regidor d'Urbanisme: "Vam establir un 30% perquè no ens tombessin la mesura de seguida, tenint en compte els recels de l'oposició. Si obliguem a la totalitat del lloguer encara ho tenim més difícil, perquè amb la possibilitat de venda, els números surten i no hi ha pèrdues", ha expressat.
El regidor ha comentat que es va reunir amb els grups promotors, juntament amb Jornet, per aclarir la viabilitat econòmica de la iniciativa. Les immobiliàries van evidenciar que l'obligació de destinar un 30% de les grans obres de construcció els suposaria pèrdues irreparables, mentre que des de l'equip de govern manifestaven que la situació seguiria sent rendible i que estaven convençuts que "no és deixar de guanyar, és guanyar menys". Així i tot, continua existint la possibilitat que els grans tenidors augmentin sense precedents el preu de l'habitatge lliure, tant de venda com de lloguer.
El ple municipal de maig d'enguany va aprovar, tot i la negativa de Junts, PSC i Ciutadans, la proposta de modificació. La Plataforma d'Accés a l'Habitatge (PAH) i el Sindicat de Llogateres van presentar al·legacions al document, de la mateixa manera que l'Associació de Promotors de Catalunya, el Gremi de Constructors de Catalunya i tres immobiliàries: Sareb, Promotoria Real State i Coral Homes. Tot i així, els grups promotors no han estat presents en la primera sessió informativa per discutir la proposta.
Sebastià Jornet, President de l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC) del COAC i redactor de la modificació del POUM, ha establert que Terrassa compta amb 8.400 habitatges protegits, i que amb el nou pla urbanístic es podria optar a construir-ne 1.500 més. Segons els Objectius de Solidaritat Urbana (OSU), establerts per la Generalitat, tots els municipis de més de 5.000 habitants han de comptar, en un termini de 5 anys, amb un 15% d'habitatges sota un règim de protecció. Dels 90.000 habitatges que disposa Terrassa, aquest percentatge es traduiria en 14.000, de manera que en faltarien 5.600.
"Ens hem de treure l'estigma que un habitatge protegit és per a pobres. No ho és, ho és per classes populars i joves. Però té tres limitacions: la dimensional, la del preu venda-lloguer i la que ens indica qui pot accedir a l'habitatge", explica Jornet. En aquest sentit, els pisos protegits no poden ser de més de 90 metres quadrats. Tal i com ho designa la Generalitat, Terrassa es troba en la zona A, la més cara respecte al preu de metre quadrat per venda o lloguer. Així, 2.459,63 euros per metre quadrat és el preu màxim per un pis a la ciutat, que en un habitatge de 90 metres quadrats equivaldria a 172.000 euros. Pel que fa al lloguer, el màxim es situaria en uns 630 euros mensuals. A més, per accedir a l'habitatge s'ha de comptar amb un sou màxim que oscil·la entre els 53.000 i els 59.000 euros/any, depenent de la unitat familiar.
Jornet ha insistit que la intenció és construir aquests habitatges a tots els barris, sense que cap quedi discriminat. Els més cars es situarien al centre i a Ca n'Aurell, mentre que els més assequibles estarien a Ca n'Anglada i Sant Llorenç. La qualificació d'habitatge protegit seria permanent. "És la primera vegada que podem qualificar-los directament, i no deixar-los en reserva, com succeirà amb altres obres a la ciutat", ha especificat l'arquitecte.
Guillem Domingo, portaveu de la PAH, ha demanat que s'estableixi que tots els habitatges protegits del 30% dels disponibles siguin de lloguer, al·legació a la qual ha contestat Carles Caballero (ERC),regidor d'Urbanisme: "Vam establir un 30% perquè no ens tombessin la mesura de seguida, tenint en compte els recels de l'oposició. Si obliguem a la totalitat del lloguer encara ho tenim més difícil, perquè amb la possibilitat de venda, els números surten i no hi ha pèrdues", ha expressat.
El regidor ha comentat que es va reunir amb els grups promotors, juntament amb Jornet, per aclarir la viabilitat econòmica de la iniciativa. Les immobiliàries van evidenciar que l'obligació de destinar un 30% de les grans obres de construcció els suposaria pèrdues irreparables, mentre que des de l'equip de govern manifestaven que la situació seguiria sent rendible i que estaven convençuts que "no és deixar de guanyar, és guanyar menys". Així i tot, continua existint la possibilitat que els grans tenidors augmentin sense precedents el preu de l'habitatge lliure, tant de venda com de lloguer.