L'Albert Masó és un enginyer electrònic de 47 anys, veí de Sabadell i membre del Centre Excursionista de Terrassa des de fa gairebé vint anys. El passat 22 d'agost, va decidir pujar al Castellsapera, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, en una "sortida ràpida", com explica al Diari de Terrassa.

El que no s'imaginava és que tres mesos després encara patiria les conseqüències d'aquella sortida: en un tram on havia d'agafar-se a unes roques per continuar avançant, va notar el que descriu com "una descàrrega elèctrica" i un dolor al dit índex de la mà esquerra. En realitat, acabava de sentir la picada d'un escurçó.

En fer el cim, va veure que li havien quedat dos punts marcats al dit, i va intuir de seguida què havia passat. Per això va decidir baixar al lloc on tenia el cotxe, sense córrer massa perquè el verí no circulés ràpid per la sang. La mà esquerra se li inflamava per moments, i quan va trucar al 112, "ja era com una pilota", explica. 

A l'hospital Parc Taulí de Sabadell, va passar una setmana a la unitat de semicrítics, immòbil i connectat a màquines i fent-se tota mena d'analítiques, electrocardiogrames... mentre el braç es continuava inflamant i inflamant, posant-se de color lila: "S'estava necrosant", i existia un perill real d'amputació. Al centre hospitalari, li van practicar una fasciotomia, obrint teixits per alleugerir la inflor i oxigenar el braç. Ara, li queden uns quatre mesos per recuperar-se del tot. 
 

Què cal fer (i què no) si patim una picada d'escurçó?

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya disposa d'una guia de consells en cas de patir picades d'alguns animals, com ara insectes, meduses, escurçons o serps.

Si mai et pica un escurçó, cal tenir en compte que si durant la primera mitja hora no apareixen els símptomes locals inflamatoris, com en el cas de l'Albert, la possibilitat que l'animal hagi inoculat el verí és molt escassa. En cas que sí, cal mantenir-se en repòs i evitar qualsevol moviment, ja que l'activitat muscular augmenta la difusió del verí i la seva acció tòxica. A més, cal que l'extremitat afectada es mantingui a un nivell més baix que la resta del cos, i aplicar-hi bosses d'aigua freda, separades de la pell mitjançant una tovallola.

La ferida s'ha de rentar amb aigua i sabó i s'hi ha d'aplicar un antisèptic, si és possible sense pigmentació, per poder detectar canvis en la coloració de la pell. S'ha de cobrir amb una gasa estèril, sense aplicar-hi cremes ni pomades. Per calmar el dolor, pot ser útil prendre un analgèsic. 

I, en tot cas, s'ha d'assistir de manera immediata a l'hospital o activar els sistemes d'emergències si ens trobem en un lloc molt aïllat.

Salut també recorda què no s'ha de fer mai: no fer incisions al voltant de la ferida, no succionar el verí amb la boca, no cremar la ferida, no aplicar substàncies com lleixiu, permanganat potàssic, fang o herbes, no fer torniquets, no prendre begudes alcohòliques, no aplicar el sèrum antiofídic al voltant de la ferida ni fibrinogen.