Una cuina totalment desmontada Foto: Unnim

L'entitat té immobilitzats prop de 1.200.000 euros a l'espera de resolucions judicials per poder posar al mercat aquests pisos. A Terrassa, el grup financer té 116 immobles més provinents d'adjudicacions per impagament. En alguns d'ells han calgut obres per reparar les destrosses voluntàries de propietaris i promotors.
   
Des d'aixetes, plats de dutxa, calderes, mobles, electrodomèstics i cuines, fins a lavabos, portes, cablejats elèctrics i planxes de parquet. Gairebé tot pot 'desaparèixer' o ser destrossat en un pis que, per impagament, és a punt de canviar de propietari. Davant d'un desnonament de particulars o l'adjudicació de pisos nous de promotors, l'entitat financera sovint ha de fer front a despeses extra que poden arribar als 15.000 euros per condicionar el pis per a la venda.

En un estat "lamentable"
El pressupost d'obres es dispara quan el pis ha estat ocupat il·legalment. Aquest és el cas d'Unnim, que d'una cartera total de 126 immobles a Terrassa -99 pisos i locals d'obra nova provinents de promotors i 27 de particulars-, té una desena de pisos immobilitzats per una ocupació que es troba en procés judicial, i que es pot allargar un any. Del total de la cartera immobiliària d'Unnim, que disposa de 1.500 immobles concentrats majoritàriament al Vallès -1.300 són pisos-,  un centenar estan ocupats il·legalment, que és un 6,7% de la cartera.

"Aquests pisos no els podem posar a la venda ni comptabilitzar-los en la nostra cartera immobiliària, hem de respectar la llei i no podem fer fora ningú. De fet, ja hem tingut altres pisos ocupats a Terrassa, que hem pogut recuperar. Però quan recuperem el pis el trobem en un estat molt lamentable, en què no només hem de fer obres, sinó tornar a fer cuines, posar radiadors, portes, aixetes, electrodomèstics, etc. Les ocupacions acaben amb els pisos destrossats, perquè hi ha molta rotació de gent, habitualment no és una sola família sinó tot un col·lectiu, i es va degradant tot l'espai", constata Enrique Lizaso, director general adjunt d'Unnim i responsable de la divisió immobiliària del grup.

Tot i que la xifra és elevada, Lizaso assegura que Terrassa està dins de la mitjana de la resta de ciutats en què Unnim té pisos a la venda, i diferencia les ocupacions que l'entitat ha patit a Barcelona, "més complexes perquè els col·lectius formen part d'una organització més àmplia". Aquest estiu es va fer pública una ocupació d'un bloc de pisos propietat d'Unnim al barri de la Cogullada, al carrer Soler i Diffent, que a hores d'ara segueix ocupat per cinc famílies de Terrassa. L'entitat prefereix no revelar la ubicació de la resta d'immobles ocupats.

La immobilització d'aquesta desena d'habitatges, tots ells de nova construcció procedents de promotors, surten molt cars a l'entitat al marge dels costos d'un procediment judicial: "cada pis el podríem vendre per uns 120.000 euros, però com que no els podem tocar, estem pagant cada mes el finançament que havíem donat als promotors. I a més, quan els recuperem, invertim uns 20.000 euros per condicionar el pis després de les destrosses. Això, pel cap baix, representa 1.200.000 euros d'actius d'Unnim atrapats en pisos ocupats, amb una previsió de despesa de 200.000 euros més", confirma Lizaso.

Emprenyats
Al marge dels pisos ocupats, Unnim també ha de fer front a les despeses derivades d'actes de vandalisme, que si bé són poc freqüents, es produeixen quan una família és a punt de ser desnonada o quan un promotor sap que perdrà els pisos. En pisos nous adjudicats, l'entitat s'ha trobat que desapareixia la cuina, electrodomèstics inclosos, la caldera del bany, les portes, mobles encastats i fins i tot cablejat elèctric. I en el cas de particulars, de tant en tant, "per l'emprenyament lògic d'una família que es veu en una situació límit", es produeixen destrosses voluntàries al pis.
A això cal sumar-hi el fet que, quan un promotor veu propera la dació en pagament, deixa de construir i el pis pot quedar a mig fer.

Tant és així que de la cartera de 1.500 immobles, només 900 estan disponibles per a la venda, mentre que 600 estan pendents de reformes i retocs que s'allargaran un parell de mesos.

"Quan Unnim incorpora un pis a la seva cartera, ha d'invertir en reformes per condicionar el pis totalment. Sovint els pisos de segona mà de particulars necessiten una intervenció gran, i en els pisos nous hi falten moltes coses, que també hem d'incorporar.

La mitjana de despesa en aquest cas és de 15.000 euros en pisos nous i 10.000 euros en els de segona mà", explica el responsable de la divisió immobiliària de l'entitat. Aquesta despesa, però, no és suficient.

Lizaso remarca que per col·locar un pis és necessari invertir en publicitat i comercialització. I quan finalment es tanca la venda, en tots els casos el preu de venda és inferior al preu inicial de compra dels clients desnonats, de manera que "l'entitat també està perdent diners amb aquesta operació".

Desnonar és molt car
És per tot plegat que l'entitat es mostra partidària d'esgotar fins a la darrera carta de negociació abans d'arribar a un desnonament amb particulars. Durant el 2011, Unnim ha fet més de 1.000 novacions, és a dir, canvis de condicions de la hipoteca o refinançament de crèdits per als clients que volien pagar però no podien assumir el 100% de la quota. Quan l'entitat calcula quin és l'import màxim que pot carregar, ajusta la quota donant més carència o ampliant el termini de pagament.