El jutge de l'Audiència Nacional espanyola Ismael Moreno ha requerit a la Policia Nacional espanyola, la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra que li informin sobre els estatuts, finançament i activitats desenvolupades per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i altres associacions de Catalunya. El magistrat vol aclarir si van ser les "impulsores i promotores" de la tramitació de les mocions de suport a la declaració independentista del Parlament.

En una sentència, a què ha tingut accés Europa Press, el magistrat accepta una sèrie de diligències sol·licitades per la Fiscalia per possibles delictes de sedició i rebel·lió i reclama a les forces de seguretat la llista d'ajuntaments que hagin aprovat mocions de suport a la declaració de ruptura, que va anul·lar el Tribunal Constitucional (TC).

Moreno vol saber la manera en què les propostes van ser incloses a l'ordre del dia de les corresponents sessions plenàries, les seves dates i si facultaven els alcaldes a dur-les a terme executant els "actes pertinents". A més, pregunta quins partits van donar suport a les mocions i el sentit dels informes emesos pels secretaris i interventors dels consistoris.

En concret el titular del jutjat central d'instrucció 2 ha demanat informes sobre l'ANC, l'Associació de Municipis per la Independència de Catalunya (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM), que "semblen ser les promotores" de les mocions. Sol·licita els seus estatuts, components, data de constitució, mecanismes i vies de finançament, mentre que inquireix si l'Ajuntament de Deltebre es troba integrat en les esmentades organitzacions.

Amb relació a la moció de suport aprovada el 9 de desembre per l'Ajuntament de Vic, ordena recollir del secretari del consistori una còpia de la gravació de la sessió o el document en un altre format de les intervencions de cadascun dels edils.

La Fiscalia de l'Audiència Nacional adverteix de la "il·legalitat" de la declaració 

La Fiscalia de l'Audiència Nacional espanyola ha advertit de la "il·legalitat" de la resolució parlamentària i ha demanat saber si va ser una iniciativa aïllada o va respondre, "com tot apunta, a una estratègia planificada o concertada amb el propòsit de generar una situació o context d'incompliment generalitzat de la legalitat constitucional que permeti la consecució de la independència al marge de les vies legals d'aquesta part del territori nacional".

El delicte de rebel·lió, castigat amb penes de 25 a 30 anys, tipifica "l'aixecament violent i públic amb la finalitat de declarar la independència d'una part del territori nacional". El de sedició, penat amb 10 a 15 anys de presó, persegueix "l'aixecament públic i tumultuari per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis, el legítim exercici de les seves funcions a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, o el compliment dels seus acords o de les resolucions administratives o judicials".