El sector de les barberies serveix com a exemple; fins no fa massa anys, els barbers eren uns professionals que afaitaven, tallaven el cabell als seus clients i, en alguns casos, feien el paper de moderador de llargues converses que mantenien els que anaven a “xollar-se” i aquells passavolants que s’aturaven per fer-la petar una estona. Recordo amb especial estima l’ambient de l’indret on anava de petit i de jove a que m’arrangessin el pentinat; la barberia Martí, al costat del Passeig de l’Estació de Balaguer.
Sovint era plena de gent, però l’espera no era proporcional al nombre de personal assegut a les cadires perquè alguns només feien acte de presència a mode de tertulians. Les converses versaven de tot, però una d’elles sempre era recurrent; el futbol i, en especial, el Barça. Pare i fill eren bons conversadors (i grans barbers!) i, si es donava el cas que s’arribava amb el temps just, el Martí vell feia un gest mirant al cel i acceptava la feina amb un irònic “encara s’hi veu”. Mai no vaig sol·licitar hora a cal Martí com tampoc devia demanar-se a cal Sumarroca, un dels altres històrics barbers balaguerins i conversadors quotidians de les darreres dècades. Serveixin aquestes línies com un homenatge a ells i a tots aquests comerciants i gent dels gremis, veritable nervi del pobles i ciutats.
Tot aquest ambient de barberia intueixo que ha passat a millor vida després de la conversa que aquesta setmana he mantingut amb Dani Sanz, barber i estilista balaguerí que ha obtingut recentment un reconeixement com un dels professionals del sector més influents de l’Estat espanyol. Li ha entregat la revista “Soy Barbudo”, una de les publicacions més reconegudes sobre barberies i que valora el treball a internet, a les xarxes socials i la capacitat de marcar tendències més enllà dels pentitats tradicionals: “Vaig començar el 2001, i des d’aleshores el nostre món ha canviat molt i ens hem hagut d’adaptar a les noves exigències estètiques, que ara són molt més variades”, apunta Sanz, que remarca la gran evolució que es nota en els interessos estètics dels adolescents i joves.
Els xavals arriben a la barberia amb una idea molt definida del que volen i que s’allunya de les pretensions que nosaltres (els joves dels anys 80 i 90) teníem quan anaven a tallar-nos el cabell. La conversa es descabdellava més o menys així;
- Com ho voldràs?
- Arregladet.
Ara, els nois es presenten amb fotos del que volen que els hi faci el barber, i per aquesta raó, diu Sanz, “cal estar preparat per a totes les peticions, que són concretes i amb l’argot adequat. Molts nois venen cada quinze dies”. És en aquest context que Sanz dedica part del seu temps a cursos de formació que organitzen empreses i col·lectius de barberia. Des del seu renovat local de la plaça de l’Alguer de la capital de la Noguera, el balaguerí explica que ha notat un augment de clientela d’ençà de la seva dedicació a les xarxes socials i al web, on es pot demanar hora on-line.
Ell, que és un sol treballador, ha aconseguit situar-se en el top de barberies catalanes i espanyoles, una fita que l’ha posat sota el focus de grans empreses del sector, que li ofereixen productes talment com si fos un influencer. Sanz, però, prefereix no atabalar-se i seguir la seva tasca de barber adaptat a les noves generacions i que també dona servei als clients de tota la vida, els que no pretenen estils moderns sinó un tallat com el d’abans.
L’antiga escola no l’abandona Sanz; no pot fer-ho i tampoc no vol, perquè la seva no és una barberia que posi barreres d’edats ni d’estils com sí que fan molts altres establiments. Fins i tot ha creat el ritual “old-style” per als que arriben al seu local a tallar-se o arreglar-se la barba. El ritual que ell prepara reuneix la modernitat dels nous temps amb les praxis d’aquelles antigues perruqueries de les quals ell n’és hereu.
El barber balaguerí Dani Sanz Foto: Àlvar Llobet
