La pedregada que va descarregar dissabte al migdia a diverses comarques de Ponent ha provocat estralls de gran magnitud en el sector agrícola. Segons les primeres estimacions d’Unió de Pagesos, prop de 50.000 hectàrees han resultat afectades a la plana de Lleida. Una de cada quatre pertany a finques de fruita dolça —sobretot préssec, nectarina i poma— amb danys que, en molts casos, arriben al 100% de la producció. La resta correspon majoritàriament a cereals d’hivern, com blat, ordi o alfals, amb afectacions que oscil·len entre el 10% i el 40%.

El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, va visitar diverses finques que van patir la pedregada, i va parlar de danys “catastròfics” en unes 40.000 hectàrees, amb pèrdues d’entre el 80% i el 100%. Va anunciar la convocatòria d’una taula agrària per pactar mesures immediates i estructurals. També es va mostrar obert a negociar modificacions pressupostàries per fer front a les pèrdues.

Josep Solé, pagès afectat per la pedregada, ho resumeix amb resignació: “Ens hem passat mesos cuidant els arbres amb una il·lusió renovada després de la sequera. I en cinc minuts ho vam perdre tot.”

Per la seva banda, el president d’ASAJA Lleida, Pere Roqué, qualifica la situació de “dramàtica” i lamenta que els pagesos estan “esgotats, no només econòmicament, també emocionalment”. La pedregada ha arribat després d’anys marcats per la sequera, l’encariment dels costos i una burocràcia asfixiant. “Ara que hi havia una mica d’esperança, la pedra ho ha tornat a ensorrar tot”, afirma.

 Pere Roqué: «La pedra ho ha tornat a ensorrar tot»

Segons Jaume Gardeñes, responsable de fruita dolça d’Unió de Pagesos, la producció afectada tirarà endavant en part, però el seu valor comercial es desplomarà. “Molts pagesos no tenen assegurat ni el 40% de la collita”, explica. Les gelades del 2022 ja van limitar els imports assegurables i enguany molts no han pogut ampliar les pòlisses. “Haurien fet les ampliacions habituals, però no hi han arribat a temps”, lamenta.

Assegurances insuficients i crítiques al sistema

Agroseguro ha iniciat aquest dimecres les peritacions als camps afectats, una tasca que s’allargarà aproximadament un mes. Tot i que encara és aviat per quantificar els danys, l’asseguradora ja adverteix que hi ha finques on es perdrà tota la collita. A d’altres, l’impacte podria ser menor un cop feta l’aclarida dels arbres. El director d’Agroseguro a Catalunya, Xavier Joana, ha descartat la possibilitat d’ampliar pòlisses als camps ja colpejats i ha comparat la situació amb “una persona a la UVI: cap asseguradora li farà una assegurança de vida”.

Jaume Gardeñes: "Molts pagesos no tenen assegurat ni el 40% de la collita"

Roqué denuncia que el sistema d’assegurances agràries és clarament insuficient: “Només ens deixen cobrir la meitat de la producció estimada. I ara, amb una pedregada tan primerenca, això ens deixa absolutament desemparats”.

Ordeig va defensar la necessitat de revisar les assegurances agràries i d’apostar per mesures d’adaptació al canvi climàtic com xarxes antipedra, sistemes antigelades i infraestructures de reg. Va recordar que, a altres països europeus, l’administració assumeix fins al 80% del cost d’aquestes instal·lacions.

Òscar Ordeig: "L’administració assumeix fins al 80% del cost d’aquestes instal·lacions en altres països europeus"

Unió de Pagesos ha reforçat aquesta demanda, recordant que una xarxa antipedra pot costar entre 30.000 i 35.000 euros per hectàrea. “Són inversions inassumibles per a molts productors sense suport públic”, alerta el sindicat, que demana una estratègia clara per protegir el potencial productiu del camp català en un escenari climàtic cada cop més incert.

Alcarràs, un dels municipis més afectats

Tot i que només va durar 15 minuts, la pedregada que va començar cap a les 10.30 del matí va provocar un autèntic desastre. En aquell quart d’hora, la temperatura va desplomar-se fins a 10 graus i van caure 10 mm d’aigua, acompanyats de pedres de fins a dos centímetres de diàmetre. L’alcalde d’Alcarràs, Gerard Companys, estima que unes 2.000 hectàrees de fruiters han quedat completament malmeses i que unes altres 2.000 presenten danys greus. “És una afectació bastant greu”, lamenta. L’Ajuntament ja ha anunciat que demanarà una rebaixa dels mòduls de l’IRPF per als afectats i que estudia altres línies d’ajuda.

El regidor d’Agricultura i pagès, Agustí Camarasa, confirma que el 80% dels fruits han caigut a terra i la resta estan marcats. “Farem tractaments per mantenir els arbres amb vida i mirar que l’any vinent puguem tenir una collita normal, si no ve cap altra gelada o pedregada”. També subratlla l’excepcionalitat del fenomen: “No és habitual una pedregada d’aquesta intensitat al mes d’abril”.

El cereal, altra vegada castigat

Al Pla d’Urgell i l’Urgell, la pedregada ha colpejat fortament els cereals, un cultiu que aquest any es preveia especialment productiu després de tres campanyes nefastes. “La collita era molt bona fins dissabte al migdia. Ara és zero o, amb sort, mil quilos per hectàrea”, explica Salvador Nadal, pagès d’Ossó de Sió. Segons Nadal, les assegurances no cobreixen prou i els preus que ofereixen estan “fora de mercat”. A més, enguany les inversions havien estat elevades pel bon pronòstic de producció.

Josep Solé també havia sembrat una part d’ordi a la finca del seu germà. “Els tècnics ens deien que seria un any per recuperar-nos. Però la pedra no només ens ho ha pres tot, ens ha tret les ganes. Ho estem resistint, però estem tocats”.

Una pagesia colpejada, però ferma

Segons Agroseguro, el temporal ha afectat més de 40.000 hectàrees de Ponent, així com parts de Tarragona i les Terres de l’Ebre. L’impacte econòmic s’estima superior als “dos dígits” en milions d’euros. Els tècnics faran una única visita a les finques més malmeses per agilitzar les taxacions i avançar les indemnitzacions. En alguns casos, un cop eliminats els fruits danyats, podria quedar una part de producció aprofitable.

Tot i la duresa del cop, la pagesia de Ponent no es resigna. Municipis com Lleida, Alcarràs o Torres de Segre han registrat danys molt greus, però la voluntat de continuar i el clam per solucions són unànimes. La tempesta ha arribat en un moment de represa, i el missatge que surt del camp és clar: cal suport, compromís institucional i una resposta a l’alçada del repte.

Josep Solé tanca amb un missatge clar: “Ens hi tornarem a posar. No tenim alternativa. Però cal que ens acompanyin de veritat. No només paraules, sinó mesures clares. Perquè si el camp cau, cau tot el país.”