Més d'un any després d'haver obert una investigació contra més de 700 alcaldes catalans per la seva actuació abans i durant l'1-O, la fiscalia manté obertes les diligències contra una vuitantena d'aquests alcaldes, segons ha pogut saber l'ACN. A mitjans de setembre de l'any passat, després del famós ple del Parlament del 6 i 7 de setembre i la publicació del decret de convocatòria del referèndum, molts alcaldes van aprovar decrets d'alcaldia donant suport al referèndum.

L'aleshores fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, va ordenar investigar-los a tots, i els fiscals catalans en van citar desenes durant les dues setmanes anteriors al referèndum i fins a pocs dies després. Alguns no hi van anar, i la resta es van negar a declarar al·legant que el cas ja estava en mans de jutjats o que no havien comès cap delicte.

Entre març i abril la Fiscalia General de l'Estat va allargar sis mesos la investigació i en pocs dies hauria de decidir si arxiva les causes, les porta als jutjats o les torna a prorrogar mig any més, cosa molt poc habitual. Es vol "determinar la seva eventual responsabilitat en la cessió dels locals o edificis de titularitat municipal efectivament disposats i oberts al públic com a centres de votació", segons la Fiscalia Superior de Catalunya.

A la Fiscalia Superior van anar a declarar diversos alcaldes diputats al Parlament: Marc Solsona, alcalde de Mollerussa; el de Solsona, David Rodríguez, el d'Agramunt, Bernat Solé, Neus Lloveras, de Vilanova i la Geltrú i presidenta de l'AMI; el de La Seu d'Urgell, Albert Batalla, i el de Valls, Albert Batet. Al Suprem hi va anar Ferran Bel, alcalde de Tortosa i diputat al Congrés.

Lleida és la demarcació amb més alcaldes investigats, un total de 33, tres dels quals no van anar a la citació del fiscal. De moment no hi ha cap alcalde pendent de citació, ni s'ha arxivat cap de les investigacions, que estan unificades en una sola diligència, a diferència de la resta de fiscalies.