Tot sovint, des de la innocent curiositat de qui confia en un atac de lucidesa per part dels gestors de les nostres administracions que mai acaba d’arribar o des de l’esperança de qui creu que la manca de notícies és per si sola un símptoma de negociacions i d’avanços, als qui formem part de la Iniciativa Popular Salvem Cal Macià-Casa Vallmanya se’ns apropa tot de bona gent per fer-nos la recurrent pregunta aquella: què, com ho tenim això de Vallmanya?
Poca gent se’ns sap avenir quan els hi responem que ho tenim igual o pitjor que el primer dia d’aquell 2017 en que ens vàrem activar des de diversos àmbits de l’associacionisme per posar el crit al cel. Cinc anys després, la situació és de paràlisi i apatia administratives totals.
Per una banda, ens trobem amb un alcalde d’Alcarràs, el Sr. Jordi Janés, que es nega a entrar en cap negociació sensata en termes econòmics sobre la que fou casa familiar dels Macià, enrocat en la posició inicial, l’Ajuntament és l’única de les tres administracions implicades que no s’ha mogut ni un pam, sorda a tota interpel·lació i amb una col·lecció de raonaments que ja no entén ningú. Tampoc els propis correligionaris. Al repertori d’excuses incompressibles esgrimit per l’alcalde, ara hi ha incorporat una darrera ocurrència: que l’oferta econòmica de 300.000€ que li han fet arribar Diputació i Generalitat per poder dur a terme una primera fase d’obres per aturar la caiguda del sostre i apuntalar la casa “és una trampa ordida per ERC”. I com que de la compra per part de l’ajuntament –a uns minsos 120.000€, pagadors en quatre anualitats, que resultarien ser el 0,025% (!) del pressupost anual del segon ajuntament del Segrià, que ronda els 12M€– en depèn que el bé passi a ser propietat pública i que les altres administracions hi puguin destinar recursos públics, aquí estem, aturats del tot.
A l’alcalde Jordi Janés, li reiterem de nou, ara en públic, l’oferta que li vam fer en la darrera reunió abans de l’estiu i que va rebutjar, inexplicablement. La Iniciativa Popular Salvem Casa Vallmanya, anant junts de la mà, estem disposats a defensar davant les altres dues administracions que en el conveni multiparts que es signi, hi consti per escrit que l’Ajuntament d’Alcarràs tan sols haurà d’aportar en diners la xifra de la compra de la casa, la parcel·la annexa i el magatzem agrícola, els 120.000€ abans esmentats, i que per a la reforma posterior de la casa, les aportacions seran supramunicipals. Així tampoc, Jordi? Així tampoc Junts per Catalunya?
Per altra banda, la Generalitat i la Diputació tenen l’excusa perfecta per no haver de fer res. Haver fet una mica més fins ara que l’Ajuntament i una primera –i, probablement, insuficient– oferta econòmica, encara que no s’hagi salvat la casa ni avançat un pam en la seva preservació, sembla que ja els està bé en els mesquins càlculs sobre damunt de qui recaurà la responsabilitat i sobre qui apuntarà l’opinió pública el dia que s’enfonsi per complert el sostre de la casa on Francesc Macià hi passava llargs períodes de la seva vida. Cap de les actuacions que es podrien emprendre des de la Generalitat –ara monocolor, per cert– per posar pressió sobre el propietari o del mateix Ajuntament d’Alcarràs, tampoc avança: no tenim resposta de la petició de declarar Cal Macià-Casa Vallmanya com a Bé Cultural d’Interès Nacional i no tenim constància que s’hagin realitzat els estudis per poder expropiar la casa, si s’escau, tal i com la Llei de Patrimoni Cultural Català permet. La seva apatia sumada a la negligència municipal, completen un còctel indigerible.
Mentrestant no es deslloriga cap solució, però, el proper dissabte 29 d’octubre, tots plegats, alcarrasins, lleidatans i gent del Baix Segre que s’estima el patrimoni arquitectònic, agrari i memorístic en general, tenim l’oportunitat de participar en una caminada popular reivindicativa i de descoberta que el Centre Excursionista de Lleida, l’Associació Excursionista l’Aspardenya d’Alcarràs i la Iniciativa Popular Salvem Cal Macià-Casa Vallmanya organitzen per l’entorn de Vallmanya per evitar que la memòria del país caigui en l’oblit i seguir exigint voluntat, audàcia i una solució. És la força de la gent i la mobilització qui durant cinc anys han aconseguit situar el tema en les agendes polítiques i és la gent qui ha de demostrar estar per sobre l’apatia palesada per les administracions i els seus gestors busca excuses. A les 10 del matí, a Vallmanya, tots plegats tenim una cita amb el passat, el present i el futur de Cal Macià-Casa Vallmanya i amb una part de la història del país que ens volen ensorrar. Som-hi!
Poca gent se’ns sap avenir quan els hi responem que ho tenim igual o pitjor que el primer dia d’aquell 2017 en que ens vàrem activar des de diversos àmbits de l’associacionisme per posar el crit al cel. Cinc anys després, la situació és de paràlisi i apatia administratives totals.
Per una banda, ens trobem amb un alcalde d’Alcarràs, el Sr. Jordi Janés, que es nega a entrar en cap negociació sensata en termes econòmics sobre la que fou casa familiar dels Macià, enrocat en la posició inicial, l’Ajuntament és l’única de les tres administracions implicades que no s’ha mogut ni un pam, sorda a tota interpel·lació i amb una col·lecció de raonaments que ja no entén ningú. Tampoc els propis correligionaris. Al repertori d’excuses incompressibles esgrimit per l’alcalde, ara hi ha incorporat una darrera ocurrència: que l’oferta econòmica de 300.000€ que li han fet arribar Diputació i Generalitat per poder dur a terme una primera fase d’obres per aturar la caiguda del sostre i apuntalar la casa “és una trampa ordida per ERC”. I com que de la compra per part de l’ajuntament –a uns minsos 120.000€, pagadors en quatre anualitats, que resultarien ser el 0,025% (!) del pressupost anual del segon ajuntament del Segrià, que ronda els 12M€– en depèn que el bé passi a ser propietat pública i que les altres administracions hi puguin destinar recursos públics, aquí estem, aturats del tot.
A l’alcalde Jordi Janés, li reiterem de nou, ara en públic, l’oferta que li vam fer en la darrera reunió abans de l’estiu i que va rebutjar, inexplicablement. La Iniciativa Popular Salvem Casa Vallmanya, anant junts de la mà, estem disposats a defensar davant les altres dues administracions que en el conveni multiparts que es signi, hi consti per escrit que l’Ajuntament d’Alcarràs tan sols haurà d’aportar en diners la xifra de la compra de la casa, la parcel·la annexa i el magatzem agrícola, els 120.000€ abans esmentats, i que per a la reforma posterior de la casa, les aportacions seran supramunicipals. Així tampoc, Jordi? Així tampoc Junts per Catalunya?
Per altra banda, la Generalitat i la Diputació tenen l’excusa perfecta per no haver de fer res. Haver fet una mica més fins ara que l’Ajuntament i una primera –i, probablement, insuficient– oferta econòmica, encara que no s’hagi salvat la casa ni avançat un pam en la seva preservació, sembla que ja els està bé en els mesquins càlculs sobre damunt de qui recaurà la responsabilitat i sobre qui apuntarà l’opinió pública el dia que s’enfonsi per complert el sostre de la casa on Francesc Macià hi passava llargs períodes de la seva vida. Cap de les actuacions que es podrien emprendre des de la Generalitat –ara monocolor, per cert– per posar pressió sobre el propietari o del mateix Ajuntament d’Alcarràs, tampoc avança: no tenim resposta de la petició de declarar Cal Macià-Casa Vallmanya com a Bé Cultural d’Interès Nacional i no tenim constància que s’hagin realitzat els estudis per poder expropiar la casa, si s’escau, tal i com la Llei de Patrimoni Cultural Català permet. La seva apatia sumada a la negligència municipal, completen un còctel indigerible.
Mentrestant no es deslloriga cap solució, però, el proper dissabte 29 d’octubre, tots plegats, alcarrasins, lleidatans i gent del Baix Segre que s’estima el patrimoni arquitectònic, agrari i memorístic en general, tenim l’oportunitat de participar en una caminada popular reivindicativa i de descoberta que el Centre Excursionista de Lleida, l’Associació Excursionista l’Aspardenya d’Alcarràs i la Iniciativa Popular Salvem Cal Macià-Casa Vallmanya organitzen per l’entorn de Vallmanya per evitar que la memòria del país caigui en l’oblit i seguir exigint voluntat, audàcia i una solució. És la força de la gent i la mobilització qui durant cinc anys han aconseguit situar el tema en les agendes polítiques i és la gent qui ha de demostrar estar per sobre l’apatia palesada per les administracions i els seus gestors busca excuses. A les 10 del matí, a Vallmanya, tots plegats tenim una cita amb el passat, el present i el futur de Cal Macià-Casa Vallmanya i amb una part de la història del país que ens volen ensorrar. Som-hi!