Després de diverses legislatures marcades per governs de signe independentista, el juny de 2023 va significar un punt d'inflexió per a la ciutat de Cervera. Amb la investidura de Jan Pomés, del Partit dels Socialistes de Catalunya, la capital de la Segarra va iniciar una nova etapa política centrada en la governança transversal, la projecció europea i l’impuls demogràfic i econòmic. La intenció de Pomés, que va guanyar les eleccions amb cinc regidors, és la de la regeneració institucional i una cohesió política a la ciutat que molt sovint s'ha evidenciat impossible.

Un govern de consens 

Pomés no va arribar sol. El seu pacte amb Junts per Cervera, formació fins llavors a l’oposició, ha permès constituir un govern mínimament estable. Una aliança poc habitual a l’escenari polític català que, tanmateix, ha trobat en la moderació un punt de trobada. La reestructuració interna de la Paeria, amb una nova distribució de responsabilitats per àrees i una aposta per la coordinació, ha estat una de les primeres grans mesures per garantir una gestió més àgil i operativa. Encara està per veure si aquesta voluntat tindrà bons fruits a finals de mandat.

L’horitzó dels 10.000 habitants

Un dels objectius més ambiciosos del nou executiu és revertir l’estancament demogràfic que fa anys que plana sobre la ciutat. Cervera es proposa superar el llindar simbòlic dels 10.000 habitants, una fita que no només té implicacions estadístiques, sinó que representa un canvi de pes en el mapa polític i econòmic de la Catalunya interior.

Per assolir aquest repte, el govern municipal ha posat fil a l’agulla: foment de l’habitatge per a joves, captació de talent i, sobretot, l’oferiment d’oportunitats reals per a aquells cerverins que, per motius laborals o formatius, han hagut de buscar futur lluny de casa. Pomés ho ha expressat clarament: “Hem de ser una ciutat on la gent jove vulgui quedar-se i on els que han marxat vulguin tornar”.

Polígons actius i economia digital

L’economia local també està al centre de l’acció política. S’està treballant en la reactivació del polígon industrial, amb la modernització de les seves infraestructures i serveis. L’objectiu és clar: fer-lo atractiu per a noves empreses i convertir-lo en un motor de creixement.

Paral·lelament, la digitalització es presenta com a eix transversal per a tots els àmbits. La voluntat de la Paeria és transformar Cervera en una ciutat intel·ligent, preparada per a les exigències del segle XXI, amb administració digital, serveis eficients i una ciutadania connectada.

Infraestructures i aliances territorials

La millora de la mobilitat és una altra de les grans assignatures. El consistori treballa amb ciutats veïnes com Igualada per reactivar el projecte ferroviari fins a Martorell, una connexió vital per trencar l’aïllament i afavorir el desenvolupament econòmic de tota la Catalunya interior. A més, s’ha celebrat l’anunci per part de la Generalitat d’un augment significatiu de freqüències ferroviàries en la línia Cervera–Lleida, una demanda històrica de la ciutadania.

Pressupostos i cohesió política, els propers reptes

Malgrat l’impuls inicial, el camí no és exempt de dificultats. El municipi s’haurà d’enfrontar a diversos reptes en els pròxims anys: garantir l’equilibri pressupostari mentre es duen a terme les transformacions promeses, adaptar-se als efectes del canvi climàtic (especialment en matèria de gestió hídrica) i mantenir la cohesió política i social en un context d’alta complexitat territorial.

El lideratge de Pomés, en aquest sentit, s’està consolidant com una aposta per una política dialogada, ambiciós en els objectius però prudent en les formes. La ciutat viu un moment de transició, en què es defineixen les bases del que ha de ser la Cervera del futur: dinàmica, connectada, moderna i arrelada.