L’etnomusicòleg Artur Blasco presenta aquest dissabte el seu llibre El Gall Negre, que és alhora el volum vuitè de la seva ingent obra A peu pels camins del cançoner. La presentació tindrà lloc a Castellbò i comptarà amb les intervencions dels historiadors Albert Villaró, Lluís Obiols i Carles Gascón. Tot seguit, els actes es traslladaran al poble de Solanell, on es cantarà El Gall Negre, gairebé cent anys després que s’hi cantés per primera vegada.

El Gall Negreés una de les poques cançons populars del Pirineu de la qual en sabem el nom de l’autor i l’any, el lloc i les circumstàncies en què va ser composada. El dia de l’Ascensió de l’any 1919, a la plaça de Solanell, a la vall de Castellbò, un grup de xolladors d’ovelles feien petar la xerrada animadament mentre, a dins de l’església, el capellà passava el rosari amb un grup de feligresos. El soroll travessava els murs de l’església i es barrejava amb la pregària. El mossèn, enrabiat, va sortir a fora i va renyar de valent els joves.

Aleshores, els xolladors es van empescar una cançó satírica entorn del fet que acabaven de viure. La va escriure un d’ells, Pere Cases, de ca l’Agustinet de Pallerols, que era acordionista. Li van posar per títol El Gall Negre i van començar a escampar-la arreu de la comarca en festes majors, festes petites i festes de tota mena.

La cançó va ser prohïbida l’any 1923 durant la dictadura de Primo de Rivera i no es va tornar a cantar en públic fins a l’any 1976, a la primera Trobada amb els Acordionistes del Pirineu, a Arsèguel. Des d’aleshores, s’ha tornat a popularitzar fins al punt que és molt coneguda al Pirineu, i de manera especial a l’Alt Urgell.

De la petita història de la cançó “El Gall Negre”, Artur Blasco n’ha fet aquest llibre, que contextualitza el naixement de la cançó i explica tots els detalls de la seva gestació, que ha pogut reconstruir gràcies a la memòria d’un dels protagonistes d’aquella petita història i d’un nét del compositor.