Bona part de la conca d’aquest riu, i molt especialment la capçalera, està inclosa al Parc Natural de l’Alt Pirineu. La riquesa botànica i faunística de la Vallferrera és reconeguda pels habitants de la vall, pels seus visitants i pels científics, que des de fa molt de temps estudien els seus valors.

Però, tal com ha exposat Agustí López, “malgrat que la vall no pateix cap mena d’agressió industrial contaminant, fa uns 5 anys que un tram de la Noguera de Vallfarrera, comprès entre el seu naixement i poc abans de l’aiguabarreix amb el Barranc de Sotllo, ha experimentat un emblanquiment del seu llit, que ben segur ha comportat la pèrdua de bona part de la vida autòctona, vegetal i animal, que s’ha desenvolupat des dels temps més reculats, com la desaparició de les truites i dels tritons pirinencs”.

A més, segons ha explicat López, “aquest tram on s’observa aquesta estranya afecció es va allargant any rere any. A les primeres desenes de metres una capa gruixuda d’aspecte i tacte gelatinosos cobreix els palets de riu, les codines del fons de la llera. A mesura que ens allunyem dels Estanys de Baiau les pedres del fons semblen estranyament pintades de blanc. Durant els mesos d’estiatge, com és ara a l’agost, quan el cabal d’aigua disminueix, les platges del Vallferrera es veuen entapissades de còdols amb una lleugera crosta blanquinosa, talment com si haguessin estat pintats amb algun producte”.

En conseqüència, s’ha produït una considerable reducció de larves d’insectes, com els cucs d'arena, que és el nom que reben les larves de tricòpters a la Vallferrera , o els capgrossos, en pallarès culleretes, larves de granotes i gripaus, han abandonat aquest tram de riu, de llargària gens negligible doncs té un recorregut d’unes dues hores de caminar.

Els habitants d’Àreu no tenen memòria que aquest fenomen s’hagi produït anteriorment, ni existeix tradició oral d’episodis anteriors en temps antics. Segons López, “sembla tractar-se d’un fenomen vinculat a la composició litològica d’aquest territori”, doncs fa uns 8 anys que es va observar el mateix a un sector del veí Barranc del Port Vell, que aboca les seves aigües al Barranc d’Aresté, tributari de la Noguera de Vallferrera pel marge dret, on es dilueix la substància blanquinosa que hipotèticament pertorba les aigües i dificulta la vida al seu si.

“Davant d’aquest fenomen i de les seves indesitjables conseqüències sobre el patrimoni natural de la Vallferrera i davant de la intranquil·litat i el neguit que els col·lectius locals senten per l’agreujament dia a dia de la pràctica mort biològica d’un tram de longitud considerable de la capçalera d’un dels rius pirinencs més ben conservats”, Agustí López considera que “cal estudiar amb celeritat les raons de l’aparició d’aquesta desconeguda substància blanquinosa a un tram del riu Noguera de Vallferrera i a un altre del Barranc del Port Vell, per tal de no resignar-se a que aquest imponent riu continuï emmalaltint i a unes conseqüències que poden esdevenir irreparables”.

És per això que el diputat nacionalista ha presentat al Parlament la proposta d’instar el Govern de la Generalitat de Catalunya, mitjançant l’Institut Geològic de Catalunya, adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a “programar amb urgència una recerca de la naturalesa química i física i del origen geològic de les substàncies que emblanquinen els còdols d’un important tram de la capçalera del riu Noguera de Vallferrera, que estan causant greus afectacions sobre la seva fauna aquàtica”.