Pedro Urraca, en una imatge trobada entre els seus arxius. Foto: El Temps

La nit del 28 d'agost de 1940, en algun punt entre París i Biarritz, el superagent de Franco especialitzat en la repressió i captura dels exiliats republicans a l'Estat francès, anotava en el seu dietari una reflexió sobre l'home a qui hores després entregaria a les autoritats franquistes a Madrid.

Pedro Urraca Rendueles va escriure una pàgina sencera dedicada al president Lluís Companys (Imatge esquerra) , una sola pàgina entre els centenars de pàgines que el policia va escriure en els seus dietaris entre 1922 i 1948, però excepcional i rellevant per a la història del país, perquè certifica que el president no va abaixar la mirada ni un sol instant: “Todas las ilusiones, toda la fe en los ideales de este hombre han caído por tierra. Ya no es sino un pingajo de la vida que quiere aparecer, ante sus acusadores, como un hombre recto y sin mancha. Difícil ha de serle ante el ambiente que allá abajo le espera. […] Los acontecimientos del momento actual son demasiado fuertes para que el mundo se digne dirigir su mirada sobre este hombre que, de antemano, está dispuesto al sacrificio anónimo y que voluntariamente se siente dispuesto a olvidar su pasado...” Així ho revela aquesta setmana EL TEMPS, que ofereix un extens dossier en què analitza el contingut dels dietaris i els detalls rellevants de la vida personal i professional de Pedro Urraca de la mà del seu fill Juan Luís. Entre d'altres qüestions, revela que el seu pare, ja jubilat, tenia a casa un exemplar de l'edició castellana del llibre La tràgica mort de Companys.

Dels dietaris se'n desprèn que Pedro Urraca Rendules no fou un simple agent de policia, sinó la pedra angular de la repressió a l'exterior entre 1939 i 1982. Fou la mà dreta del ministre Serrano Súñer en les negociacions amb Hitler per una possible entrada d'Espanya a la Segona Guerra Mundial, i va acudir a reunions amb el Fürher. Així ho explica en un dels seus escrits: “En Berlín, exactamente en la estación de Anhalterbahnhof estuve esperando al ministro [Serrano Súñer] con todas las personalidades del Reich, es decir, de la política actual del mundo, desde von Ribbentrop hasta Himmler. Magnífica acogida, caluroso recibimiento. Luego el hotel Allhome y las entrevistas frías acordadas por compromiso. Más tarde, la política ha comenzado a jugar al escondite y el programa trazado para la comisión, a base de viaje a Munich y Nuremberg, es pronto cambiado, después de la entrevista con el Fürher y de la comida con von Ribbentrop. Todo pasa a segundo plano, y el ministro sale precipitadamente para Roma: hay que arreglar muchas cosas antes de nuestra posible entrada en la guerra: el hambre y la hegemonía del Mediterráneo. De África se hablará más tarde” , resumia Pedro Urraca el 20 de setembre de 1940.

D'altra banda, el reportatge aporta noves dades sobre l'activitat repressora del policia després de ser expulsat de França el 1945 per col·laboració amb el règim de Vichy i els nazis. Franco li va proporcionar un càrrec al consulat de Brussel·les i Anvers, des d'on va continuar amb les tasques d'informació i depuració, ara de comunistes i suposats membres d'ETA. Urraca no es va jubilar fins l'any 1983, amb 79 anys. Fins aleshores, va cobrar un sou del govern de la UCD.