-          Cal convertir l'amenaça que representen els excedents de nitrats en alguns territoris, en l'oportunitat d'elaborar adobs orgànics de qualitat per a tot el país

-          Tot i saber que haurem d’esperar a proclamar la República per tenir la possibilitat de

regular a favor de la majoria, ja hem posat en marxa un seguit d'accions parlamentàries per tal que l'Estat contribueixi financerament a què iniciatives com la de Tracjusa puguin esdevenir l'embrió d'un nou sector econòmic i industrial

La ramaderia intensiva constitueix, sense dubte, un dels puntals econòmics de Ponent. En les comarques de secà, a més, ha contribuït decisivament a complementar les rendes purament agràries i a mitigar el despoblament. Els nostres ramaders han assolit una productivitat altíssima que ha anat acompanyada d'uns estàndards de qualitat notable. Ara bé, com qualsevol sector de producció intensiva han d'afrontar, entre altres problemes, el de les dejeccions, perquè sovint no disposen de prou terra per absorbir-les i els costa gestionar els excedents de nitrats. Els darrers anys han estat diverses les agrupacions de ramaders que han promogut plantes de tractament de purins, perjudicades per les retallades a les primes de l'energia que generaven per part d'un Estat arbitrari. Cal convertir l'amenaça que representen els excedents de nitrats en alguns territoris, en l'oportunitat d'elaborar adobs orgànics de qualitat per a tot el país.
 

Tracjusa, ubicada al terme de Juneda, és una d'aquestes plantes que va haver de tancar i que ara un grup de ramaders volen tornar a reobrir. D'entrada, celebrem la iniciativa d'aquests ramaders, perquè sense les ajudes que reben altres sectors s'han espavilat a resoldre un problema que els afecta a ells però també a tota la societat, perquè té una derivada mediambiental i sanitària evident. Ara bé, el projecte que han presentat per reobrir-la preveu utilitzar un gas pobre -obtingut de la gasificació de residus urbans- com a combustible per a convertir els purins líquids en adobs sòlids.

I és en aquest punt on tenim desacord, perquè la utilització de compostos de residus urbans per assecar dejeccions ramaderes contradiu el nostre model de país per quatre raons fàcils d'exposar i encara més fàcils d'entendre.
 

La primera perquè, tot i que no es pot parlar pròpiament d'incineració, el procés tindrà moltes característiques semblants i, per tant, presenta moltes incerteses respecte a la preservació de la salut de les persones. Davant d'un bé a preservar d'aquesta magnitud, no podem córrer riscos i no podem concedir de cap manera als promotors els beneficis del dubte.

La segona raó és que sempre hem defensat que els residus es tractin en origen i per això ens sembla inadmissible que bona part d'aquests residus (que altres territoris no volen i per això paguen generosament perquè algú se'ls endugui) provinguin de zones urbanes molt distants a Les Garrigues i a Ponent en general.
 

La tercera, és que d'acord amb les pròpies previsions de l'Agència de Residus, l’any 2020 les Garrigues haurà de reciclar, com a mínim, el 50% de la seva brossa urbana. No té sentit, doncs, posar en funcionament una planta de tractament de purins que pretengui usar aquesta brossa, perquè podria desincentivar el reciclatge i constituiria una contradicció.

I per últim, el que menys convé a una comarca que vol potenciar la producció integrada i ecològica, i que abandera una denominació d'origen oleícola que aposta per la qualitat, és gasificar residus urbans.
 

En altres indrets de Ponent, començant per Miralcamp que tan proper està, es tracten els purins usant altres combustibles que no presenten el risc dels compostos de residus urbans.

Amb aquest exemple en ment, entenem que hi ha un ampli consens en la reobertura de Tracjusa per l’activitat econòmica que se’n deriva i per donar solució a un problema tan important com la gestió dels purins i, per tant, que només cal treballar per trobar una alternativa a la crema de residus sòlids urbans. Precisament, en aquesta línia de consens, ens oferim a Tracjusa per ajudar-los a trobar aquesta alternativa.
 

En aquest sentit, com a representants de Lleida al Congrés i al Senat que treballem pel nostre territori i per millorar la vida dels nostres conciutadans, i tot i saber que haurem d’esperar a proclamar la República per tenir la possibilitat de regular a favor de la majoria, ja hem posat en marxa un seguit d'accions parlamentàries per tal que l'Estat contribueixi financerament a què iniciatives com la de Tracjusa ,liderades per ramaders, puguin contribuir a harmonitzar en temes d’Agricultura i Ramaderia, per aconseguir un model econòmic sostenible, i perquè el sector agrari pugui treure profit de totes les oportunitats que se’n deriven, aprofitar al màxim els adobs orgànics (enfront dels químics) i contribuir en un model energètic sostenible i basat en les energies renovables.