Els óssos del Pirineu desperten de la hivernació

Primeres imatges de l’any dels exemplars, que s’han reclòs durant els mesos de fred i que aviat iniciaran l’activitat més intensa | La població arriba als 31 individus a Catalunya, bàsicament a la zona de l’Aran i del Parc Natural de l’Alt Pirineu

Publicat el 03 d’abril de 2017 a les 11:43
Actualitzat el 03 d’abril de 2017 a les 11:53
Els sistemes de seguiment i control de la població d’óssos bruns (Ursus arctos) als Pirineus han detectat les darreres setmanes que ja han despertat de la hivernació. Just abans d’aquest procés, a finals de l’any passat, s’havien comptabilitzat a Catalunya 31 individus d’ós bru, amb 5 mascles adults (Pyros, Goiat, Pelut, Esmolet, i Pepito) i 10 femelles adultes (Hvala –amb dues cries de segon any-, Bambou –amb dues de primer any–, Caramelles – amb dues de primer any– , Boavi –amb dues de primer any–, Caramellita –amb tres de segon any–,Plume –amb una de segon any–, Nheu –amb tres de primer any–, Fadeta –amb una cria de primer any-, i Patoune i una darrera óssa, sense nom, que no tenen cries). El 2016 s’ha aconseguit una fita històrica entre la població d’óssos als Pirineus catalans des de la seva reintroducció, amb el naixement de 10 cries.

Pyros, el mascle dominant

El pare dels dos fills de Caramelles és Pyros, que ha dominat la genètica de l’ós bru dels Pirineus durant els darrers 21 anys. També podria ser el progenitor de sis cries més, les de Nheu, Bambou i Fadeta, tot i que no està confirmat. D’altra banda, no hi ha constància que hagi tingut descendència el jove mascle Goiat, traslladat el mes de juny passat des d’Eslovènia per trencar la dominància reproductora de Pyros i aportar més variabilitat en els gens de l’espècie implantada a la zona.
 
El seguiment dels plantígrads forma part del projecte europeu Piroslife, de consolidació de la població dels óssos bruns als Pirineus centrals. El soci coordinador del projecte és el Departament de Territori i Sostenibilitat, de la Generalitat de  Catalunya. Els beneficiaris associats són el Conselh Generau d’Aran, Forestal Catalana SA, la Universitat de Lleida i la Fundación Oso Pardo.

Els moviments de Goiat

Goiat ha hivernat durant 107 dies –del 28 de novembre de 2016 al 16 de març de 2017–. Durant aquests tres mesos i mig, l’ós s’ha despertat diverses vegades i ha fet alguna sortida de no més de 100 metres de distància de la cova que ocupava, situada a la Vall de Varradòs (Aran), a més 2.300 metres d’altitud, en una zona sense vegetació i totalment coberta per la neu. 

Un cop s’ha posat en marxa ja ha recorregut tota la vall i ara es dirigeix cap a d’altres zones d’Aran. Tot sembla indicar que està buscant carronyes per augmentar ràpidament els quilos que ha perdut durant la hivernació, aproximadament un terç del seu pes. Ben aviat començarà l’època de zel i cercarà, de forma més que probable, femelles per copular. Goiat està permanentment controlat gràcies al collar emissor que se li va col·locar abans d’alliberar-lo als Pirineus i que permet l’equip especial de seguiment conèixer els seus moviments, hàbits i costums.

Un seguiment exhaustiu

La resta d’óssos es controlen a través del seguiment de les evidències de pas. El 2016 s’han obtingut 809 dades a Catalunya, repartides en 205 mostres de pèls; 359 contactes fotogràfics amb sistemes automàtics de fotografia, amb 4299 instantànies; 63 contactes de vídeo de sistemes automàtics, amb 358 gravacions; 47 observacions; 87 excrements; 3 evidències d’alimentació (un formiguer depredat, una pedra aixecada i una observació d’alimentació de presa); i 19 petjades.