Les dones només encapçalen un 17% dels ajuntaments i consells comarcals de Lleida

El manifest conjunt pronunciat el 8 de març a la capital del Segrià recorda que "cal feminitzar la societat des de les institucions"

Publicat el 08 de març de 2016 a les 15:29
"Cal que, des de les institucions, anem feminitzant la societat, incorporant les dones al centre de la política". Aquesta ha estat una de les reivindicacions del manifest conjunt que s'ha llegit a les 12h del migdia d'aquest dimarts, Dia Internacional de la Dona, a la plaça 8 de març de la capital del Segrià.

La realitat, però, és que actualment només 37 dones (17,2%) encapçalen els 215 ajuntaments de la demarcació de Lleida i només 2 (18,2%) els 11 Consells Comarcals de les Terres de Lleida i l'Alt Pirineu i el Conselh Generau d'Aran, concretament el del Segrià i el de la Noguera. És per això que la directora de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), Elvira Fernández, que ha conduit l'acte, ha constatat que "queda molt per assolir la igualtat". El problema més preocupant de la desigualtat, assegura, és la xacra de la violència masclista.

Només 37 alcaldies de les 215 de les Terres de Lleida i l'Alt Pirineu i Aran estan encapçalades per dones. Al Solsonès, la proporció encara és més baixa ja que només hi ha una alcaldessa en els 15 ajuntaments de la comarca. Pel que fa als 11 Consells Comarcals de la demarcació de Lleida i al Conselh Generau d'Aran (presidit per un home), les dones que els presideixen són només 2, Concepció Cañadell a la Noguera i Maria José Invernón al Segrià. Si hi sumem la presidenta del Consell Comarcal del Solsonès, arriben a 3.

La directora de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), Elvira Fernández, escollida per conduir l'acte institucional d'aquest dimarts a Lleida, ha explicat que al manifest conjunt s'ha exposat què s'ha aconseguit en favor de l'igualtat al llarg de la història però també què falta per aconseguir. "Sembla que ja s'ha assolit la igualtat però no és cert", alerta. "El tema més sagnant és la violència de gènere, però també les desigualtat salarials i el que anomenem el sostre de vidre", afegeix.

En aquest sentit, Fernández constata que, tot i que ella hi ha aconseguit, encara és difícil que les dones arribin a llocs directius. Apunta com una de les raons a la poca conciliació familiar en una societat encara patriarcal i recorda que les dones són obtenen les millors qualificacions en l'àmbit formatiu. A més són majoria, ja que un 53,5% dels matriculats a la universitat a Catalunya són dones i dels titulats el curs 2013-2014, un 57% van ser dones.

Per la seva banda, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, també present a l'acte, el principal problema és que "hi ha una igualtat formal (en les lleis) però no una igualtat real".

Ha recordat que a la ciutat de Lleida s'han registrat un 16% menys de casos de violència de gènere però que en aquest punt la tolerància és zero. Concretament, la Guàrdia Urbana va intervenir en 375 casos per violència masclista el 2015 mentre que el 2014 en van ser 448.

Finalment, el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, ha dit que tot i que les lleis ajuden, no són suficients ja que la igualtat s'ha de treballar des de la societat i també des de la política.

En aquest sentit, ha reconegut que a les institucions les dones encara són minoria i per tant demana que al món de la política s'apliqui el que es demana a la resta de la societat. En la legislatura 2015-2019, a Catalunya hi ha un 38,5% de dones parlamentàries, un 35,2% de regidores i només un 18,4% són alcaldesses